Bernat Erta Majó, sots-campió d'Europa absolut
 |
| Bernat Erta Majó, al costat de Kevin Borlée, creuant la línia d'arribada al Campionatt d'Europa Indoor a Glasgow |
La brillant medalla d'argent assolida pel relleu 4x400m espanyol compost per Oscar Husillos, Lucas Bua, Manuel Guijarro i Bernat Erta en el Campionat d'Europa Indoor a Glasgow, que a més a més va establir un nou rècord d'Espanya de 3'06"32, va tancar la bona actuació de l'equip espanyol que tornà a casa amb un botí de 6 medalles (3 d'or, 1 de plata i 2 de bronze).
Aquesta és la noticia, però per a la nostra família, evidentment, aquest campionat va mes enllà. Han hagut de passar més de 30 anys com a tècnic, per poder veure un atleta entrenat per mi dalt d'un podi europeu absolut. Amb anterioritat havia viscut l'alegria de compartir podis absoluts, diverses internacionalitats, etc., amb alguns dels/de les meus/ves atletes, però res comparable amb el que suposa una fita com l'obtenció d'un sots-campionat continental, que a més a més, ve acompanyat per un rècord estatal absolut. I si aquest èxit és assolit per un fill, entendreu que la felicitat encara sigui més gran.
Video de la noticia sobre la medalla de Bernat Erta al Telediario de TVE1
 |
| Interviu a Bernat Erta Majó per al Telediario de la 1 i TDP |
A casa nostra tenim la sort de gaudir de 2 fills excepcionals, com a persones i com a esportistes. El més gran, l'Arnau, ja ha protagonitzat grans fites en la seva carrera esportiva: Diversos cops campió d'Espanya en categories inferiors, 2 vegades medallista absolut en 60m.t. (2017) i 110m.t. (2015) Campió de la FOJE a Tampere (Finlàndia) 2009, 4t al Campionat del Món Juvenil a Brixen (Itàlia) 2009, 5è a la Gimnasiada de Doha (Qatar) 2009 i al Campionat del Món Júnior a Moncton (Canadà) 2010, també semifinalista, a 1 centèsima de la final, al Campionat d'Europa Júnior a Tallin (Estònia) 2011 i diversos cops All-America mentre estudiava als EEUU entre d'altres èxits. Per si això fos poc, ara, el més petit, sembla no voler ser menys, i també comença fort!
En Bernat, en tan sols un any, havia estat campió d'Espanya Sub18, 6è al Campionat d'Europa Sub18 i 6è als Jocs Olímpics de la Joventut. Per tant, la seva mare i jo, seguint a un i altre, ja som bregats en situacions emocionants, però no us mentiré, la tensió del passat diumenge 3 de març, quasi ens supera. Aquell va ser un dia ple de nervis. Des de que el dissabte es va comunicar que en Bernat correria la final de l'europeu (un cop confirmada la desafortunada lesió de l'amic Aleix Porras) la il·lusió es barrejava amb el temor de que qualsevol cosa sortís malament i que la pressió mediàtica es centrés damunt un jove de tot just 18 anys. I quan es confirmà que a més a més faria la darrera posta, la tensió es disparà. La responsabilitat que requeia sobre el Bernat era molt alta. Un Sub20, nascut el 2001, s'estrenava en un Campionat d'Europa absolut, i a més a més, havia de realitzar la part final de la prova, aquella sobre la que recauen totes les mirades, com a colofó a l'actuació de tot l'equip.
Però finalment tot va sortir perfecte, i el lleidatà (amb el cap tenyit de ros per la quintada pagada per ser el nouvingut a l'equip), amb una actuació supèrbia, no va deixar espai a les crítiques i va mantenir el bon treball dels seus companys Husillos, Guijarro i Bua. Tots quatre van ratlla a gran alçada, amb uns fantàstics parcials: Husillos (46"40), Guijarro (47"20), Bua (45"75) i Erta (46"96). Husillos, amb gran sensació de superioritat, va llançar el relleu fins la primera posició; un lluitador Guijarro la va mantenir fins ser avançat per Dylan Borlée a la recta final; Bua, amb el mestratge que el caracteritza, va tenir la sang freda d'esperar fins els darrers metres per ultrapassar a Jonathan Borlée i donar el liderat del relleu a Bernat, que va tenir a ratlla al gran Kevin Borlée fins els darrers 100 metres, en els que va protagonitzar una vibrant remuntada que quasi acaba amb la victòria del jove català. Feia temps que no es veia un relleu espanyol tant vibrant i emocionant, i en Bernat hi va contribuir amb el seu desvergonyiment i valentia.
A casa, davant el televisor i un cop Bernat va creuar la línia d'arribada, l'alegria es va desfermar. El petit de la família havia fet història, al ser l'atleta masculí més jove en guanyar una medalla en qualsevol campionat internacional absolut amb la selecció espanyola. Tan sols feia 15 dies que havia arribat a la majoria d'edat. Des d'aquell dia es van succeir un reguitzell de felicitacions, entrevistes i reportatges que destacaven el paper del jove velocista lleidatà en l'impressionant relleu espanyol. Un bonic període de recompensa al treball ben realitzat, però que ara toca a la seva fi. Ara és el moment de tornar a treballar, a bregar per assolir els importants reptes de l'estiu. Ara Bernat és, el que no ha deixat de ser en cap moment, un jove centrat en els seus estudis de 2n de Batxillerat a l'IES Manuel de Montsuar de Lleida, que ha de preparar la selectivitat a l'hora que entrena per complir els seus somnis esportius, que cada cop apunten més amunt.
Relleu 4x400m espanyol a Glasgow
Comentaris