Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dijous, 28 de febrer de 2013

Lahoz, Comella i Amigó, pòdiums veterans



Luis Lahoz Betés (UA Lleida) i Miquel Comella Pera (CAI) han tornat del Campionat de Catalunya Indoor de Veterans amb tres medalles. En Luís s'ha emportat dues medalles d'or en la categoria M60-64, una en la prova dels 1500m.ll. amb un temps de 4'57"86 (MMP), i l'altra en la dels 3000m.ll. amb 10'31"87 (MMP). Per la seva part, Miquel ha obtingut el sots-campionat de Catalunya també en la prova dels 3km sota sostre, amb una marca de 9'40"38 (MMP), en la categoria M45-49. Un gran èxit per aquests atletes veterans, que ara encaren amb ilussió la propera cita, el Campionat d'Espanya Indoor de Veterans que tindrà lloc aquest proper cap de setmana a la pista coberta de Saragossa. La setmana següent també afrontaran el Campionat d'Espanya de Cros de Veterans a Granollers, per acabar a Donosti amb el Campionat d'Europa Indoor de Veterans que es disputarà el 19 al 24 de Març.
Un altre veterà del grup, Caleb Amigó Álvarez (Ja arribaré) també ha tingut una destacada actuació a la Cursa de 10km de Balaguer celebrada aquest passat diumenge 24 de Febrer. L'atleta d'Alpicat va pujar al segon esglaó en la general, 1r veterà, assolint una nova millor marca personal en la distància, al marca uns destacables 33'55". A la mateixa prova també hi participà Manel Oliva Leal (Last Zankada) qui, mermat per unes molèsties al bessó, arribà en 23è posició, amb un temps de 37'50".
Per acabar també esmentarem la meritòria 43a posició de Genís Comella Camats (CAI) al Campionat d'Espanya de Cros per Clubs en categoria juvenil. El d'Almacelles quallà una bona actuació, essent el primer atleta del seu club en arribar a la meta, i el 6e català de la general.

dimecres, 20 de febrer de 2013

Laia Vilalta Blanch deixa l'atletisme

Aquesta és la notícia que mai hagués volgut publicar, aquella que m'obliga a fer-vos partícips del que, segurament, és un dels moments més difícils de la meva trajectòria com entrenador. Laia Vilalta Blanch penja les sabatilles després de lluitar sense èxit amb el seu genoll lesionat. 
Aquella petita i extravertida atleta que vaig començar a entrenar quan tot just ella era cadet, s'ha convertit en una excepcional dóna i en una grandissima esportista, a la que només una maleïda lesió ha pogut retirar de les pistes. Han estat 3 anys de lluita sense treva, en els que ha conegut diversitat de diagnòstics que han comportat més d'un tractament, inclosa una intervenció quirúrgica que semblava que havia de ser definitiva. Malgrat tot, les molèsties continuen existint, i a dia d'avui la Laia no pot entrenar sense dolor. Un dolor que ha acabat passant de l'articulació al seu cor per acabar dient: Prou!
Laia ha estat una de millors esportistes que mai he entrenat, sinó la millor. Sempre deixava sobre la pista mostres de la seva gran capacitat de lluita i patiment. Aquestes qualitats l'han portat a assolir la majoria dels objectius que s'ha proposat, superant tots tipus d'entrebancs. Campiona de Catalunya i Espanya en diverses ocasions en categoria Juvenil, Júnior, Promesa i Absoluta, en 200m.ll., 400m.ll. ó 800m.ll., i internacional amb Espanya en categoria Júnior i Promesa en els 400m.ll. En aquesta prova encara ostenta el rècord de Catalunya Absolut Indoor amb 54"45, distància en la que ha arribat a ser Campiona d'Espanya Absoluta Indoor i una de les millors de tots els temps a nivell estatal.  Per això, i perquè conec el seu talent, m'atreveixo a dir que amb la seva marxa l'atletisme català i espanyol perd una de les esportistes amb més talent i futur.
Esportista fins la medul·la, fidel al seu entrenador, la seva simpatia i humilitat l'han fet ser estimada per tots. Com entrenador no puc més que dir bondats de Laia, i no ho faig falsament com a comiat, ho dic tal com em raja. En tots aquests anys hem compartit tota mena de situacions i sentiments: patiment, il·lusió, triomf i desencís... però el balanç és clarament favorable, i mercès a això, ambdós hem anat creixent, ella com a esportista i jo com a tècnic.
Laia, Ara comença per a tu una nova etapa en la vida que, segurament, serà encara més reeixida. Amb els teus valors, aquells amb que impregnes tot el que fas, no pot ser d'una altra manera. Saps que a la pista sempre tindràs els teus companys, el teu entrenador, que també és el teu amic, aquest que només pot dir-te: Gràcies per tot el que ens has donat. Gràcies per ser com ets!

A continuació i seguint el desitg de la Laia, us adjunto la seva carta de comiat:


No acostumo a expressar el què sento o a publicar el què passa a la meva vida a la xarxa, però la situació s’ho val. Després de molts anys, m’atreviria a dir que més de 15, he decidit penjar les sabatilles. No sé exactament des de quan he fet atletisme, deu ser perquè ho vaig començar a fer de ben petita, quan era aquella mocosa amb cues que empaitava la meva germana pels crossos i les pistes.
Després d’uns anys a l’escola d’atletisme vaig caure en mans dels qui seria el meu únic entrenador, el millor que he pogut tenir, dins i fora la pista. No tinc paraules per descriure el Quim, només entrar a la pista, sense dir paraula, ell ja sabia com em sentia, com em trobava, no calia donar explicacions si tenia un mal dia. Sempre m’he sentit recolzada per ell, en tot moment. Hem gaudit de moments molt bons i n’hem patit molts de dolents. Sempre al meu costat, amb paraules d’ànims quan les necessitava i silenciós en els moments més idonis. Hem plorat molt, d’alegria i de tristesa, de tot n’hem après. Hem estat un equip indestructible, avançant, construint i demostrant què tot és possible.
L’atletisme m’ha donat moltes coses bones, he conegut molta gent, molts llocs i he descobert coses de mi que, de no ser per aquest esport no hauria conegut. He crescut amb l’atletisme, ha format part de la meva vida durant molts anys, és per això que ara no sé què m’espera. No espero substituir-lo per una altra cosa, o esborrar-lo de la meva vida. Ha format, forma i formarà part de mi per sempre. Molts potser us preguntareu el perquè d’aquesta decisió, altres potser la intuireu, altres potser no l’entendreu. Quan una cosa no et fa feliç, et provoca tristesa i patiment, és absurd continuar fent-la. No és una decisió d’un dia per l’altre, són molts dies, setmanes, mesos, lluitant per no haver-la de prendre, per tornar a sentir el que l’atletisme em donava, aquell sentiment de superació, de satisfacció, de glòria, aquell patiment físic agradable de quan acabes un entrenament o aconsegueixes l’objectiu marcat, fruit de tant esforç. Allò tant difícil d’explicar que només els atletes sabem què és.
No vull fer el típic escrit agraint a la gent del meu voltant tot el què ha fet per mi, aquestes persones ja ho saben, ni tampoc fent un recordatori dels meus resultats esportius, no és l’important en aquest moment. Escric aquestes línies per intentar assimilar millor el què he decidit i per compartir-ho amb vosaltres. Començo una nova etapa en la meva vida, si més no, diferent. Només espero que com a mínim tingui tants bons moments com la que he viscut fins ara.
Gràcies a tots els què m’heu acompanyat al llarg de la meva vida esportiva, sobretot en els últims mesos, que han estat especialment durs.

Laia
 Laia Vilalta, Campiona d'Espanya Indoor 2010 i rècord de Catalunya de 400m.ll.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Arnau Erta Majó, 7è al Campionat d'Espanya Absolut indoor en 60m.t.

Arnau Erta Majó (FCB) a l'escalfament de la final dels 60m.t. del Campionat d'Espanya Absolut Indoor 2013
El darrer cap de setmana ha estat nodrit de competicions en totes les modalitats i superficies. Per lògica i seguint l'ordre d'importància, hem de començar amb l'actuació d'Arnau Erta Majó (FCB) en la prova de tanques. El lleidatà es treia el petit mal sabor de boca amb el que havia marxat de l'estatal promesa, on va ser quart, a una dècima del podi. A Sabadell, i després de passar amb èxit l'eliminatòria i la semifinal, l'Arnau es va plantar a la seva primera final absoluta dels 60m.t., una distància curta per a les seves característiques, més adients per als 110m.t. Un cop entre els 8 millors, el lleidatà (que era el més jove a la final) demostrava de nou que és un dels 3 millors tanquistes sub-23 espanyols. Jackson Quiñónez imposava de nou la seva llei, guanyant amb 7"71 (mínima europea), mentre que el seu jove company d'entrenament, assolia una excel·lent 7a plaça, igualant el seu millor registre personal amb 8"11.
En el mateix campionat també hi participava Alba Casanovas Muntada (FCB). La surienca, que venia d'aconseguir la medalla d'argent en els 400m.ll. del Campionat d'Espanya Promesa Indoor a Sant Sebastià, es va haver de conformar amb córrer les semifinals d'aquesta mateixa prova, en la que marcà uns correctes 56"97. Avui per avui, la final absoluta indoor era un objectiu quelcom llunyà. L'haurem de deixar per propers campionats. Però al menys hem aconseguit que l'Alba corri amb regularitat per sota de 57", fet que no es donava en les darreres temporades.

Miquel Comella campió català
Seguint amb la pista coberta, doblet autonòmic aragonés en categoria júnior per a Mireya Oliver Buil (Hinaco Monzón), al guanyar l'or en les proves de 60m.ll. i 200m.ll., el tercer doblet consecutiu en els darrers anys. A més, a la prova més curta de la velocitat,  Mireya rebaixà significativament la seva millor marca fins deixar-la en uns excel·lents 7"90. I en 200m, malgrat les poca idoneïtat de la pista saragossana, la d'Ossó de Cinca igualà la seva millor performance, al tancar el crono en 26"20. En el mateix Campionat d'Aragó Júnior Indoor, Diego Altemir Aguilar (Hinaco Monzón) es penjà el bronze en la prova de 200m.ll. al realitzar una marca de 23"72 (MMP).
Seguint amb els resultats del cap de setmana, és l'hora de ressaltar el Campionat de Catalunya de Cros Veterà aconseguit per Miquel Comella Pera (CAI) al vèncer en la categoria M45. El d'Almacelles, malgrat les complicacions de les darreres setmanes, en les que ha patit una lumbàlgia, es feia, finalment, amb la medalla d'or en el circuit de Vidreres. Aquest èxit li permet agafar un motivant glop d'aire de cara als propers objectius atlètics.
Sobre l'asfalt de Badalona, una altra atleta del grup s'emportava una nova medalla. Ester Montaner Novellón (CAI) es feia amb el sots-campionat de Catalunya de 20km marxa al creuar la meta amb 1h54'54". Ester reeixia d'aquesta manera d'un període hivernal difícil, en el que la de Piera ha estat centrada en els seus estudis universitaris, que són a punt de cloure. La nota negativa fou a càrrec de Paula Martínez Cacheiro (FCB), que tornava a la competició després un llarg període apartada dels circuits per culpa l'operació de menisc a que fou sotmesa. L'asturiana no pogué cloure la prova per molèsties en el seu genoll, quan era en segona posició de l'esmentada prova de 20km.
També altres companys han pujat als podis d'altres curses. Caleb Amigó Álvarez (Ja arribaré) ho feia al ser bronze en la categoria Veterans Màsters 40 al III Cros de la Estacada de Fraga, prova que també era Campionat d'Aragó de l'especialitat. Per la seva part, Josep Maria Calucho Solé  (Last Zankada) acompanyat per la seva gossa Jolie, pujava a lo més alt del podi al V Canicross Cotècnica Màxima de Puigverd,  mercès als seus 39'49" en 10km.
Acabarem amb els més joves i la seva actuació en dos dels controls realitzats en dissabte. Al control infantil que tingué lloc a la pista barcelonina de Serrahima, Laia Resa Enrich (Lleida UA) era 5è en 1000m.ll. amb uns bons 3'23"6, essent la primera del 2001. A Lleida, Berta Cabanas Tirapu (FCB) arribava 1a en la mateixa distància però en categoria cadet amb 3'18"9. També a Lleida Genís Comella Pera (CAI) era 2n als 1500m.ll. juvenils amb 4'18"5, mentre que Marc Verriere Costa (CAI) marcava 7"7 en 60m.ll. i Eduard Baró Atienza (Lleida UA) tancava el crono amb 7"9 en la mateixa prova.

Eliminatòries dels 60m.t. del Campionat d'Espanya Absolut Indoor 2013
Semifianals dels 60m.t. del Campionat d'Espanya Absolut Indoor 2013
Final dels 60m.t. del Campionat d'Espanya Absolut Indoor 2013


dilluns, 11 de febrer de 2013

Alba Casanovas, sots-campiona d'Espanya

Final dels 400m.ll. de l'estatal promesa. Alba Casanovas (275)
Donostia ha estat el punt màxim d'atenció pel que fa al passat cap de setmana 9 i 10 de Febrer. La capital guipuscoana, un dels principals pols atlètics estatals, ha vist la cel·lebració del Campionat d'Espanya Promesa Indoor. Alba Casanovas Muntada (FCB) i Arnau Erta Majó (FCB) centraven el meu interès. Aquest que escriu acudia a Sant Sebastià com a tècnic i com a pare, una doble faceta que ja va sent habitual en les principals cites del calendari atlètic estatal. La surienca, establerta a Lleida, participava en la prova dels 400m.ll. amb clares opcions a medalla, i finalment va complir amb les expectatives al proclamar-se sots-campiona d'Espanya en l'esmentada prova. Alba va córrer amb seny les semifinals, i va desgastar el just i necessari per classificar per a la següent ronda. Un cop a la final, va realitzar una cursa notable, donant en tot moment la cara i no deixant el resultat a l'especulació. Finalment argent, i una marca de 56"84. Ara només resta lluitar per rebaixar la seva millor marca personal en els 400m.ll. al Campionat d'Espanya Absolut que aquest dissabte engegarà a Sabadell.
Arnau Erta a la final de 60m.t. a l'estatal promesa
L'altre promesa sobre el que tenia posada l'atenció era, lògicament, l'Arnau Erta, el meu fill. El dissabte salvava les eliminatòries al ser segon amb 8"17, i el diumenge, arribava a la final després una discreta semifinal en la que només podia ser 4t amb 8"26. Els nervis li havien passat factura, i ben be l'haguessin pogut deixar fora de la final. A la darrera ronda, lluny dels carrers centrals (va córrer pel carrer 1), va tenir una actuació molt notable, però insuficient per entrar al podi. A la fi, un quart lloc amb 8"15. Un bon resultat, malgrat que el lleidatà sortia d'Anoeta amb la sensació de no haver demostrat tot el que val. A Sabadell, aquest proper dissabte, en el Campionat d'Espanya Absolut Indoor, té una altra oportunitat per millorar el seu registre en els 60m.t.,  prova massa curta per a les seves característiques.
A casa nostra, el dissabte pel matí, Luis Lahoz Betés (Lleida UA), competia en el Campionat de Catalunya de Clubs Veterans, formant part de l'equip del Lleida UA. El veterà corredor era primer a la classificació dels 3000m.ll., mercès a les compensacions per l'edat, al marca uns bons 10'32"29. 
Per la tarde, al control indoor de la FCA, competien 4 atletes júniors del grup. Mireya Oliver Buil (Hinaco Monzón) rebaixava la seva millor marca personal en els 60m.ll. al trencar d'una vegada la barrera dels 8", i deixar la seva nova plusmarca en 7"98. A la mateixa competició, Camilo Ariel González Bauza (AAC) realitzava un crono de 7"33, molt a prop del seu millor registre, que és 7"29. L'atleta cubà, encara no ha assolit el seu millor moment de forma, que esperem aconsegueixi ben aviat en les properes competicions. El darrer velocista en actuar en l'esmentat control fou Diego Altemir Aguilar (Hinaco Monzón), qui amb una marca de 51"80 en els 400m.ll. no aconseguí  la mínima de participació per al Campionat d'Espanya Júnior, objectiu que continuarà recercant les properes competicions. La fondista júnior Isma Neggazi Meslek (CAI) corria la prova dels 1500m.ll. establint una nova millor marca personal amb 5'09"45.
El diumenge saltaven al tartan de la Pista Coberta de Catalunya dos fondistes més. Pel matí ho feia Laia Resa Enrich (Lleida UA), que pujava al segon esglaó del podi mercès al resultat obtingut en la final dels 2000m.ll.  infantils del Trofeu de Promoció de la JA Sabadell. La de Tremp realitzava una gran cursa i amb 7'12"12 establia una nova MMP. La darrera actuació d'un membre del grup era la de Genís Comella Camats (CAI) que per la tarde era un dels 14 corredors escollits per a disputar el Campionat de Catalunya Juvenil en 3000m.ll., prova en la que creuava la meta en 11a posició, amb un temps de 9'34"45, quelcom lluny de la seva millor performance d'aquest any, que està en 9'20"22.

Final dels 400m.ll. del Campionat d'Espanya Promesa Indoor 2013

Final dels 60m.t. del Campionat d'Espanya Promesa Indoor 2013


dimarts, 5 de febrer de 2013

Progressen adequadament

Arnau Erta Majó (FCB) a la final dels 60m.t. del Gran Premi CAI de Pista Coberta
El dissabte 2 de Febrer, a la pista coberta de Saragossa, la que tots els que som en aquest món atlètic coneixem com "El huevo", s'organitzava el Gran Premi CAI Ciutat de Zaragossa en Pista Coberta. En diverses de les proves vam poder veure alguns dels atletes més destacats del panorama atlètic estatal: Borja Vivas i Úrsula Ruíz en pes, Didac Salas i Albert Vélez a la perxa, Concha Montaner i Mari Mar Jover en  llargada, Vicente Docavo i José Emilio Bellido en triple, Ruben Pros i Alberto Gavaldà als 60m.ll., etc. Als 60m.t. hi competia Arnau Erta Majó (FCB). A manca de Jackson Quiñónez, que en aquell moment era a Gant (Bèlgica) competint, els millors tanquistes espanyols d'aquesta campanya es citaven a la pista aragonesa buscant rebaixar els seus registres personals. El lleidatà ho aconseguia a la semifinal en la que marcava una nova MMP amb 8"11, més d'una dècima per sota del seu darrer millor crono. A la final, per culpa d'algun toc amb les tanques, s'havia de conformar amb la 5a posició i un temps 8"18, o el que és el mateix, la seva segona millor marca fins el moment. Altres companys també tenien destacades actuacions. La júnior Mireya Oliver Buil (Hinaco Monzón), creuava la meta en 60m.ll. amb 8"02, a tan sols una centèsima del seu rècord, i Diego Altemir Aguilar (Hinaco Monzón) rebaixava espectacularment la seva anterior marca al vèncer en  la seva sèrie de 400m.ll. amb 51"72, a 2 dècimes de la mínima del Campionat d'Espanya Júnior

Berta Cabanas (FCB), 8a als 3000m.ll. del català absolut
El mateix dia 2, en el control juvenil i júnior indoor de la FCA a Sabadell, el juvenil Genís Comella Pera (CAI) establia una nova MMP al rebaixar en 20" la seva anterior marca en 3000m.ll., fins el punt de deixar-la en 9'20"22, un bon registre que ha de servir-li per guanyar seguretat i protagonisme en la prova 
El diumenge, molts eren els fronts oberts. Seguint amb la pista coberta, cal dir que tenia lloc el Campionat de Catalunya Absolut a Sabadell. Arnau Erta era el primer en actuar, essent el més destacable la medalla d'argent assolida, ja que la marca, 8"32, quedava lluny de la realitzada el dia anterior a Saragossa. Bona actuació de Ramon García Seuma (Lleida UA), que segueix afinant de cara al proper Campionat d'Espanya Júnior, principal objectiu de la temporada. A Sabadell, el lleidatà feia la seva segona millor marca de tots els temps al creuar en 5è lloc a la final amb 7"09. 
Per la tarde, Alba Casanovas Muntada (FCB) no arribava a la final, dels 200m.ll., en part perjudicada per haver de córrer pel difícil carrer 2. Finalment uns modestos 26"20 la deixaven fora de tota opció. La de Súria està en bona línia als entrenaments, i enfoca la seva temporada hivernal vers els 400m.ll., però com que les properes setmanes haurà de competir en la prova de les dues voltes als Campionats d'Espanya Promesa i Absolut, vàrem decidir canviar de registre en l'autonòmic. La darrera en actuar va ser la cadet Berta Cabanas Tirapu (FCB), que en la prova absoluta dels 3000m.ll. buscava l'obtenció de la marca mínima d'assistència al Campionat d'Espanya Cadet, objectiu que assolí al ser 8a i realitzar una nova MMP de 10'56"44.
En un altre ordre de coses, cal esmentar que el mateix diumenge, la majoria dels runners del grup van participar en la Mitja Marató de Granollers, segurament la millor prova d'aquesta distància organitzada a Catalunya. En mig dels 12.000 participants, els nostres atletes van tenir una acceptable actuació en el ventós circuit de la ciutat del Vallès Oriental. La consecució de marques personals era difícil, i tan sols Mustapha Diop (Sports Pifarré Team) va poder guanyar el repte al recórrer els 21.097m en 1h17'26 (MMP). Caleb Amigó Álvarez (Alpicat's Runners) amb 1h21'11, Toni Sabaté Ribes (Alpicat's Runners) amb 1h23'25, Manel Oliva Leal (Last Zankada) amb 1h23'52, Josep Maria Calucho Solé  amb 1h23'35, Josep Solé Llevot (Ja arribaré!) amb 1h29'25 i Joan Carles Grau Bermejo (A.A.Xafatolls) amb 1h42'16, es quedaven prop les seves marques. Els rècords hauran d'esperar un altra prova amb "vents" més favorables. Aquest mateix vent fou el culpable de l'anulació del Campionat de Catalunya de Cros per a veterans que s'havia de disputar a la localitat gironina del Ventalló. Les fortes ràfegues van fer del tot impossible la seva disputa, i entre els afectats per la suspensió es trobaven Miquel Comella Pera (CAI) i Luís Lahoz Betés (Last Zankada). Si bé és comprensible la cancel·lació de la prova, el que no s'entén de cap de les maneres és que aquesta decisió fos pressa el dissabte i que no s'informés a temps a la web de la Federació Catalana, la qual cosa hagués evitat un desplaçament inútil a molts dels que assistiren per a no res.
Acabarem fent especial menció de l'actuació de Sheila Avilés Castaño (CAI) que el diumenge es proclamà sots-campiona de Catalunya Universitària de Cros al circuit del Parc del Francolí a Tarragona ,representant la Universitat de Lleida.

60m.t. masc. (Campionat de Catalunya Absolut 2013)