Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 13 de juliol de 2015

Arnau Erta Majó (FCB) 13"84!!

Arnau Erta Majó (FCB) als 110m.t. del Gran Premio Diputación Foral de Alava, on marcà 13"84 (MMP)
Pot sonar a tòpic, però es real com la vida mateixa: La combinació del talent amb l'esforç, la perseverança, la confiança, i... tants d'altres qualificatius que defineixen la capacitat de lluita d'una persona, són el veritable eix sobre el que pivota l'èxit personal i esportiu. Arnau Erta Majó (FCB) és en aquesta tessitura des de ben petit. Ningú li ha regalat res, tot s'ho ha hagut de guanyar treballant durament, entrenant amb il·lusió, sense defallir i tenint els objectius ben clars en el seu cap. Mercès a aquestes qualitats, Arnau ha recollit guardons a nivell acadèmic i medalles i trofeus de tot tipus en el món esportiu. Però ara comença de debò allò més important, l'etapa definitiva, la que veritablement et dona un lloc, o no, en l'atletisme. Ara l'Arnau ja és sènior, i l'atletisme amb majúscules, l'absolut, s'obre davant d'ell. 
Ja fa molts anys que quan la gent em pregunta si el nostre fill serà olímpic, jo responc sempre el mateix: "No ho sé, ningú pot saber-ho, i arribar a aquestes altes quotes és molt complicat, però sé que ell lluitarà tot el que calgui i més per aconseguir-ho". Els que no són dins els nostre món atlètic s'estranyen quan no dono una resposta afirmativa i clara. Pensen que si l'Arnau ha estat 4t del món juvenil, semifinalista en un mundial júnior i en una Gimnasiada, campió del Festival de la Joventut Europea, internacional en diverses ocasions més, campió de Catalunya des de cadet sense interrupció, i d'Espanya en totes les categories menys la promesa, però també fent podi..., el més normal és que formi part dels elegits. I jo així ho espero i desitjo, però porto massa anys a l'atletisme com per saber que el 90% dels nostres millors atletes en categories de promoció no arriben a ser entre l'elit absoluta. La continuïtat d'un esportista de promoció és molt complicada: lesions, problemes de creixement, inadequada programació en etapes inferiors, pressió psicològic i social, etc. I per si això no fos suficient, l'etapa adulta afegeix d'altres obstacles a la progressió esportiva i personal: lesions, manca de facilitats per compaginar estudis, treball i entrenaments, o pocs incentius i ajuts per part de clubs i federacions, entre d'altres. És el moment en el que la immensa majoria ha d'elegir entre esport d'elit i vida laboral. No cal que digui qui sol sortir perdent en la tria. 
Diumenge passat, l'excel·lent tanquista lleidatà va donar un pas més en la correcta direcció. Al Gran Premio Diputación Foral de Álava, Arnau va ser segon als 110m.t. amb una excel·lent marca de 13"84 (MMP). Per primer cop baixava de la barrera de 14"00 amb les tanques d'1'06m, una marca que només és a l'abast dels privilegiats, una marca que permet seguir somiant i que col·loca el lleidatà entre els millors al ser 4t del rànking espanyol absolut 2015 darrera de Ydiel Islay Contreras (13"37), Javier López (13"66) i Javier Colomo (13"73). De pas aquest crono també el situa 20è espanyol i 6è català all-time. Les properes setmanes seran també determinants per l'esdevenidor de la temporada, amb competicions d'alt nivell com el XVII Premio Ciudad de Ávila, el XL Campeonato de Espanya de Federaciones Autonòmicas a Gijón (on Arnau representarà per primer cop la selecció catalana absoluta), i sobretot el XCV Campeonato de Espanya Absoluto a Castelló, les darreres abans del seu retorn a USA, a finals del mes d'Agost.

 Arnau Erta Majó pel carrer 5 (13"84)

divendres, 10 de juliol de 2015

Erta i Casanovas campions de Catalunya Absoluts, i Maria Hernández bronze.

Alba Casanovas, or, Arnau Erta, or, i María Hernández, bronze, al Campionat de Catalunya Absolut 2015
Els passats dimarts 7 i dimecres 8 de Juliol es va disputar el Campionat de Catalunya Absolut Open d'Aire Lliure a l'estadi Joan Serrahima de Barcelona. En aquesta ocasió l'esdeveniment va coincidir amb el Míting Internacional d'Atletisme - Centenari de la FCA. Per aquest motiu, algunes de les proves gaudien d'un cartell destacat d'atletes de caire internacional, entre els que destacaven A. Souleiman en els 800m.ll. masculins, i G. Dibaba en els 1500m.ll. femenins, que deixaren, sobre el tartà barceloní, mostres de la seva gran qualitat al córrer en 1'43"08 (millor marca mundial 2015) i 3'54"11 (rècord d'Àfrica), respectivament.
Pel que fa als nostres, l'actuació més destacada va anar a càrrec d'Arnau Erta Majó (FCB), que fou 4t en la final dels 110m.t., darrera el tanquista hispano-cubà Yidiel Islay Contreras (13"62), el jamaicà Dwight Thomas (13"73) i l'andalús Francisco Javier López (13"92). Malgrat això, el lleidatà es proclamà campió de Catalunya al classificar-se per davant Jackson Quiñónez (14"15) i Gerard Porras (14"52) en una de les finals més atractives del campionat.


L'altre or va anar a càrrec de la també tanquista Alba Casanovas Muntada (FCB) que va vèncer la prova dels 400m.t. amb 1'01"13. La surienca no es va atansar al seu millor nivell, ja que té una MMP de 59"29, però tot fa pensar que en les properes competicions pot superar àmpliament els 59"96 que ja ha marcat aquesta temporada.
La darrera medalla va arribar de la ma, o millor dit, de les cames de María Hernández Jiménez (Lleida UA). L'atleta del 1999, per tant, encara juvenil de primer any, va doblar els 100m.ll. i els 200m.ll., però fou en la prova més curta de la velocitat en la que obtingué una prestació més destacada. La lleidatana acabà enduent-se la medalla de bronze al ser tercera amb 12"66, per darrera la blaugrana Plácida Azahara Martínez (12"17) i la campiona de Catalunya Juvenil del CAI, Anna Asensi (12"47). Maria ambé fou 8a en la final dels 200m.ll. amb 26"16, donant ja símptomes de cansament en la que ha estat una llarga però profitosa temporada per l'atleta del Segrià. Amb aquesta medalla, Maria dona per tancada la campanya 2014-2015, però ja tenim ganes de veure-la de nou la propera temporada, que esperem sigui d'afiançament en el panorama de la velocitat catalana i espanyola.
La nota negativa va anar a càrrec de Yolanda Pifarré Rivadulla (FCB), que no va poder competir al ressentir-se en l'escalfament de la contractura que es va fer a la semifinal dels 400m.ll. del passat Campionat d'Espanya Juvenil a Ciudad Real. Yolanda era clara candidata a ser a la final de la volta a la pista, però era una temeritat arriscar i, evidentment, vam preferir tancar la temporada sense competir, i així evitar mals majors. El futur encara ens ha d'oferir molts bons moments amb aquesta jove i talentosa velocista.