Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 21 de febrer de 2011

Maleït carrer 1!

Ha faltat molt poc, massa poc com per digerir-ho amb tranquilitat. Encara repasso mentalment, un i altre cop, la cursa del diumenge i imagino un resultat diferent si Laia Vilalta (FCB) no hagués competit pel maleït carrer 1. Se que no serveix de res, i que el fet de córrer per aquest carrer va ser resultat  de  desaprofitar l'oportunitat de victòria durant la semifinal de dissabte, però no puc fer-hi més.  Els que hem estat quatrecentistes, sabem de la dificultat afegida que comporta plantejar una cursa de velocitat perllongada per un carrer amb la corba tan tancada, i més, quan es parla de corredors/es amb envergadura. Una dada prou significativa per il·lustrar la dificultat de l'empresa: Dels darrers 8 campionats d'Espanya Indoor, o sigui des de l'any 2004 (no he buscat més enrere) cap atleta que hagi corregut pel carrer 1 ó 2 ha baixat dels 56", ni ha millorat la 5 posició, tret de Laia aquest any, és clar. Però malgrat la desgràcia, la lleidatana va lluitar de principi a fi amb el convenciment que podia ser un altre cop al podi. El seu delicat genoll esquerre, i per tant el que cor amb major pressió per l'interior, sentia alguna molèstia,  però igualment va imprimir tota la velocitat possible en els primers 200m. La resta de participants van sortir també amb molta força, marcant un temps de pas molt inferior als 26". Laia no pogué avençar-les i a més, va patir alguna brusca maniobra quan intentava guanyar la posició a Olga Ortega (FCB), ja en el carrer lliure. Aquesta sobtada aturada encara li va restar més opcions. Tot semblava perdut i qualsevol altra corredora pot ser hauria baixat els braços. Qualsevol altra potser si, però ella no! A partir d'aquell moment, i corrent pràcticament tota la resta de la prova pel carrer 2, va lluitar per arrabassar la 5a posició a la seva companya del FCB i després fer el mateix amb la seva amiga Teresa Torres (Port d'Alacant) allà pels 350m. A partir d'aquell moment quedava el més difícil, atacar les millors que ja s'havien destacat uns mètres endavant. La recta final fou curta, massa curta per arribar al podi. Laia va arribar amb força, amb molta força, però l'avantatge guanyat durant els 200m primers metres per les atletes que  finalment coparien el llocs d'honor, era ja pràcticament insalvable. Van faltar molt poc, semblava impossible que hi arribés, però ho va fer i només una dècima la van separar d'un metall. Una actuació brillant que ens demostra el que ja sabíem, que Laia tenia veritables opcions de guanyar de nou el campionat malgrat el seu genoll. Però un campionat es guanya des del primer dia, des de la primera eliminatòria o semifinal, i allí, quan va ser el moment, vam desaprofitar la veritable oportunitat. Tan de bo prenguem nota per les properes oportunitats. Malgrat aquest darrer aspecte, m'enorgulleix la determinació, les ganes, la força demostrada durant la final. Jo sempre, en fred, em quedo amb lo millor i sense dubte, en aquesta esportista lo millor supera amb escreix lo negatiu, que és quasi imperceptible.


dissabte, 12 de febrer de 2011

A temps de rectificar!


Sevilla no ha tingut un color especial! No en aquesta ocasió. Laia acudia a la capital andalusa amb ganes de fer una bona cursa.... però una cosa és tenir ganes i una altra de ben diferent és tenir la necessària motivació. Si, ja sé que pot semblar contradictori, però la meva experiència fa anys que així m'ho ensenya. Les ganes de córrer afloren de la nostra consciència, però la motivació, la creença en les nostres possibilitats sorgeixen del més profund del nostre interior, del subconscient, i aquest és el veritable motor de l'organisme. A una setmana del Campionat d'Espanya Absolut que tindrà lloc a València, a Laia la incomodava desplaçar-se tan lluny i ser dos dies fora de casa. Però s'havia de complir amb el requeriment del sector de velocitat del a RFEA i així ho va fer. Tots ens vam convèncer de que seria una bona oportunitat per fer un registre de qualitat, però era un emmirallament, tenint en compte el que ja hem esmentat. El resultat? El lògic quan les coses no es fan amb el 100% de motivació. A la fí 4a i 56"02 (MMT), un temps lluny de les expectatives que auguren els entrenaments, en la línia dels de la temporada passada quan va marcar 54"45.  Laia va competir pel carrer 6, sense referències, i no va sortir amb la suficient velocitat com per guanyar el carrer lliure, al que va arribar ja en 4a posició. A partir d'aquell moment es va deixar portar fins la meta, sense poder lluitar en cap moment per la victòria. Ara toca passar pàgina ràpidament i centrar-se en la setmana d'entrenaments prèvia a l'Absolut Indoor, on encara crec fermament en les possibilitats de la Laia. No tinc dubte que serà al pòdium si competeix amb la força i il·lusió habituals, les quals ahir no va saber trobar.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Cap de setmana intens

El cap de setmana ha estat intens, com també ho seran la majoria dels que s'apropen fins tancar el calendari indoor i de cros. Dissabte he estat a la pista coberta de Sabadell recolzant els/les atletes del grup que participaven en el Campionat de Catalunya Cadet, mentre que diumenge assistia la resta de companys/es que competien al Campionat de Catalunya de Clubs Sub-20 i el control absolut de la FCA.
Pel que fa als/a les primers/es, els/les cadets, cal dir que el resultat de la jornada de dissabte va ser francament bo. Tots/es els/les cadets del grup van aconseguir classificar-se per participar en aquest Campionat. 4 de 4, la qual cosa em fa francament feliç. Tots/es ells/es partien de situacions molt singulars, que no feien fàcil la seva inclusió en els llistats dels 12 ó 16 atletes més privilegiats/des de Catalunya. Malgrat això, han aconseguit introduir-se i competir a bon nivell.
La que va obtenir un millor resultat va ser Laura García-Fojeda (FCB), que va fregar la medalla al ser 4a a la final dels 60m.ll. Com sempre, la Laura ens va brindar una sortida fulgurant, que li va permetre situar-se en primera posició durant els 40 primers metres, i arribar amb opcions de medalla fins els darrers 5m de prova. No va poder ser, però tornava a casa amb una millor marca personal de 8"21, que de pas li donen accés al seu primer Campionat d'Espanya.
El següent en aquest rànking fou Genís Comella (Lleida UA), 5è a la final dels 3000m.ll. El d'Almacelles va arribar al campionat com a darrer classificat i amb una marca de 10'22", però se'n va amb una posició de privilegi i una excel·lent marca de 9'56"22 (MMP). Una gran millora en el registre personal, més i quan pensem que només fa un any vorejava els 11 minuts en els 3000m.ll. El secret d'aquest tipus de millores no és un altre que l'afany de superació demostrat en els entrenaments.
En la prova femenina dels 3000m.ll. Daniela Bretón (Lleida UA) obtenia plaça de finalista i era 8a, amb 12'16"47, una marca lluny del seu millor registre personal. Ha estat el seu primer Campionat de Catalunya Indoor sense medalla. Aquest està sent un any difícil per la nostra fondista. El seu creixement comporta canvis hormonals i estructurals, que ara per ara estan passant factura al seu rendiment. Malgrat això, la paciència i la cura en l'elecció dels mitjans de treball ens portaran a l'èxit més endavant. No hi ha pressa.... no ha d'haver-la. 
La darrera menció és per Amaia Aldabó (Lleida UA), 12a en la prova dels 300m.ll. amb 47"08. La lleidatana, malgrat les seves lògiques ganes d'assolir una millor classificació, ha competit dins les seves possibilitats. El fet d'arribar als Campionats de Catalunya ja ha estat un premi i apuntar molt més a dalt seria un error, doncs l'entrenament realitzat no va en aquesta línia. És una atleta amb recorregut, que rebrà el premi quan arribi a la maduresa atlètica i personal.
Passem al diumenge! A la mateixa instal·lació tenia lloc el Campionat de Catalunya de Clubs Sub-20 indoor, amb la participació de Jonathan Gázquez (1500m.ll.), Arnau Erta (60m.t. i 4 x200m.ll.) i Alba Aguilà (Llargada i 4x200m.ll.), tots atletes del Futbol Club Barcelona.
El mig-fondista d'Isona va protagonitzar una excel·lent cursa, que va comandar amb diferència de principi a fi. Va marcar el ritme de la cursa fins l'arribada, establint un nou rècord dels Campionats en la prova de 1500m.ll. amb 4'06"47, deu segons per davant del segon classsficat, i deixant bones sensacions de cara als propers compromisos de pista coberta.
Arnau també va establir un nou rècord dels Campionats en la prova dels 60m.t. amb 8"04 (MMP). El lleidatà està per baixar de 8"00 en la prova curta de les tanques en categoria júnior, la qual cosa li permetria establir un nou rècord de Catalunya Júnior (8"01). Arribaran campionats en els que ho podrà demostrar.
Per darrer, l'Alba de nou va haver de defensar els colors del FCB en la prova de salt de llargada. Una prova que no entrena però en la que està deixant registres prou interessants. A la fí, una segona posició i de nou, 5'23m. Un cop acabades les competicions de clubs ja es podrà centrar en la seva nova prova, els 60m.t., on esperem que ràpidament demostri el que val.
El nostre cap de setmana indoor es tancava amb la intervenció de la millor velocista del grup. Laia Vilalta (FCB), que assistia al control absolut indoor de la FCA amb el compromís de marca un nou registre personal en la prova del doble hectòmetre, i l'assolia. Tancava el crono amb 25"11 (MMP) i segueix encarant la preparació vers el Campionat d'Espanya Absolut que tindrà lloc a València els propers 19 i 20 de Febrer. Abans però, penúltima etapa a Sevilla, on aquest divendres 11 de Febrer, competirà en els 400m.ll. organitzats pel sector de velocitat de la RFEA, en el que es reuniran les millors especialistes de la prova a nivell estatal. Una gran oportunitat per encarar la darrera setmana prèvia a l'objectiu principal de la campanya indoor.
Fora del resultats indoors esmentar que Llorenç Farran (JAS) es va classificar en 2a posició en el  tradicional Cros d'Arbeca.


dimarts, 1 de febrer de 2011

Bateig de foc per Arnau Erta



L'Arnau Erta (FCB) va participar en el Gran Premi CAI-Ciutat de Saragossa de Pista Coberta el dissabte 29 de Gener i va aconseguir accedir a la final dels 60m tanques on va realitzar una marca de 8"28, arribant en cinquena posició. A les semifinals havia estat 3r amb 8"24, lògicament, la seva millor marca personal  El resultat és excepcional si tenim en compte que aquesta era la seva primera competició amb les tanques d'1'06m, les quals no formaran part del seu dia a dia fins la temporada que ve. Per tant va ser un autèntic bateig de foc, ja que Arnau és va enfrontar amb la flor i nata de les tanques curtes espanyoles malgrat se l'atleta més jove entre els participants.
La victòria final va ser per Felipe Vivancos (Atletisme Pitius) amb 7"72 que superà el lleidatà Jackson Quiñónez (FCB) sobre la mateixa línia de meta per una sola centèsima.

Campionat de Catalunya de Cros 2011

He estat temptat de tractar negativament la noticia del Campionat de Catalunya de Cros 2011 que va tenir lloc a Granollers el passat dissabte 30 de Gener. Els meus sentiments són contradictoris. Per una part, l'actuació de Ferran Bochaca, estandard del grup pel que fa a la llarga distància, no ha estat la que tots desitjàvem, i és clar, aquest fet fa que l'enfoc de la competició sigui esbiaixat. Però per un altre costat, la resta de membres del grup van competir de manera prou destacada  per les seves possibilitats. Uns en la línia del que s'esperava i d'altres per damunt de les expectatives. Per tant, intentaré ser just i no enfocar el comentari a partir del resultat del nostre millor fondista. En Ferran encara te molt de temps per redreçar el camí, la qual cosa no tinc cap mena de dubte que ocorrerà.
Parlant ja del desenvolupament del Campionat, la primera en actuar fou Daniela García Bretón (Lleida UA) en categoria cadet femenina. La més jove de les nostres fèmines pel que fa al fons, no està passant el seu millor moment. Si en les dos darreres temporades va poder assolir dues medalles en campionats de Catalunya, en l'actualitat, problemes en el genoll ocasionats pel seu creixement estan afectant seriosament la seva preparació. De fet, els seus entrenaments s'han vist reduïts a la mínima expressió, ja des de l'inici de la temporada. En tot aquest context, la seva 33a posició ens deixa tranquils i contents, tot i més quan no teníem clar que pogués acabar la prova.
El segon en saltar al circuit de Granollers fou Genís Comella (Lleida UA) que lluitaria amb els millors en una difícil categoria cadet masculina, amb més de 125 participants. A la fi una 19 posició que deixa un molt bon regust de boca, tenint en compte els orígens discrets d'aquest jove esportista que cada cop apunta més a munt.
De la categoria cadet masculina a la juvenil femenina, per arribar a la nostra tercera representant: l'Isma Negazzi (Lleida UA), que arribà a la meta en una molt meritòria 15a posició. L'algerina resident a Lleida, està seguint una trajectòria similar a la del Genís. Sorgida del més gran anonimat, la seva capacitat de treball està fent que comenci a realitzar actuacions prou destacades a nivell juvenil català, les quals esperem que tinguin continuïtat en la seva etapa de pista, on l'esperen els 3000 i 5000m.ll.
En categoria juvenil masculina, i arribat des de Juncosa, Llorenç Farran (JAS) fou l'aportació lleidatana, juntament amb Xavi Sanuy (Lleida UA), malgrat que aquest darrer no figura entre els participants degut a que va perdre el xip, al cordar-se'l malament en les sabatilles. El més petit de la saga Farran Farré s'hagué de conformar amb una 69 posició. Una lògica i esperada classificació per un doble motiu: La dificultat que comporta el cros per un atleta de 400-800m i la manca quasi total d'entrenament, no deixen marge de maniobra.
El nostre final de jornada arribaria amb la categoria júnior masculina, que s'erigia coSergi Lópezm a particular prova reina pel grup. Però com ja he comentat al principi, les esperances no van fructificar totalment. El mig-fondista Jonathan Gázquez (FCB) competia en la línia del que tots esperàvem i aconseguia una molt bona 8a posició, essent 5è en el Campionat, un cop comptats només els atletes amb nacionalitat espanyola. En resum, una destacada campanya de cros que li permetrà afrontar amb reserves el cicle estiuenc.  Sergi López (FCB), arribava a la meta en 33a posició de la cursa, lluny de les seves possibilitats reals, però en concordança  amb el seu nivell de dedicació actual. Però Ferran Bochaca (FCB), que arribava a Granollers entre els favorits per la victòria (recordem que era l'actual campió de Catalunya de Cros Juvenil fins el moment) no podia en cap moment lluitar per la victòria i s'havia de conformar amb la 9a posició (6a del Campionat), per darrera del seu company d'entrenaments. El de la Pobla arribava quelcom afectat per un principi de bronquitis (va arribar a la Pobla amb febre), però aquesta situació no havia de servir d'excusa, ja que l'excepcional atleta del Pallars té recursos suficients per superar una situació com aquesta. Ferran no va poder pujar al podi individual perquè era minvat psicològicament, i no físicament. Hem de millorar molt en l'aspecte mental si volem ser definitivament entre els millors, com a ell li pertoca.