Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dimecres, 16 juliol de 2014

Arnau Erta Majó diu adeu a la temporada per lesió

Arnau Erta Majó en un dels entrenaments realitzats a la WTAMU
El passat divendres 11 de Juliol, l'atleta lleidatà Arnau Erta Majó (FCB) va patir un trencament fibril·lar a la cuixa esquerra mentre realitzava la darrera sessió entrenament abans de participar en el Gran Premi Ciutat d'Àvila, que es disputaria dos dies després a l'esmentada ciutat castellana. En la darrera sèrie de freqüència entre tanques, i després de realitzar els seu millor temps, Arnau va caure al terra al sentir la típica pedrada a la cuixa. De seguida tots ens vam adonar de l'abast del problema, i l'ecografia posterior tan sols s'ha encarregat de corroborar-ho. Arnau pateix un trencament de grau 1 (el més lleuger) al bíceps femoral esquerre. Aquest tipus de lesió comporta un període de recuperació de 3 setmanes per tal d'esvair una possible recaiguda, la qual cosa l'obliga a donar per acabada la temporada 2013-14, a la que tan sols li restaven (en aquell moment) dos setmanes  per finalitzar. Arnau no ha pogut competir a Àvila, però tampoc ho farà en el Meeting de Madrid del proper 19 de Juliol, on tenia plaça entre una plèiade de destacats tanquistes de talla internacional, ni en el pròxim Campionat d'Espanya Absolut del 26 i 27 del mateix mes a Alcobendas, on el tanquista lleidatà esperava millorar la 7a plaça de l'any passat. Ha estat, per tant, un dur revés a les aspiracions d'Arnau en la recta final de la present campanya, quan millor es trobava, i tan sols 5 dies després de realitzar la seva millor marca personal a Durango. Però ara el més important és fer correctament el protocol de recuperació i començar la temporada 2014-15 a USA en plenitud. 
Aquest darrer contratemps no entela gens ni mica tot el que ha assolit des del passat mes de Gener. Els èxits han estat molts, i qualsevol els pot repassar en aquest bloc, en els articles de premsa o a les xarxes socials: Pòdium a la Lone Star Conference en indoor i a l'aire lliure, rècord d'Espanya Sub-23 i rècord de Catalunya absolut dels 55m.t. amb 7"60, Campió de la LSC amb l'equip universitari de la WTAMU, All-American en 110m.t., sots-campió de Catalunya absolut dels 110m.t., campió de Catalunya Promesa dels 110m.t. i medalla de bronze al campionat d'Espanya Promesa a la mateixa prova, amb 14"17 (MMP), entre d'altres destacats assoliments.
A mitjans del mes d'Agost, el lleidatà partirà de nou als EEUU, primer per gaudir d'una setmana de turisme a New York, per tot seguit reincorporar-se als seus estudis i entrenaments en la West Texas A&M University a Canyon, TX, on esperem que les coses li vagin encara millor, si cap, que durante aquest darrer any.

dilluns, 7 juliol de 2014

Alba Casanovas, or i Arnau Erta, bronze, en el Campionat d'Espanya Promesa

Alba Casanovas (FCB) arribant com a campiona d'Espanya Promesa 2014 dels 400m.t
El cap de setmana el nostre pol d'atenció es traslladava a Durango (Biscaia), on tenia lloc el Campionat d'Espanya Promesa. El dissabte per la tarde Alba Casanovas Muntada (FCB) guanyava amb solvència la segona semifinal dels 400m.t. amb una marca d'1'02"92, però sense trobar bones sensacions. En la primera sèrie s'havia imposat amb molta facilitat l'atleta basca Eskolunbe Puente (Bidezabal Atletismo) amb 1'00"78, tot oferint una gran impressió. A priori, semblava que la final seria disputada, i d'incert resultat. Malgrat això, i com solc fer sempre, confiava en l'encert de la meva atleta, i tots els missatges van anar en la línia de reforçar la confiança de l'Alba. Nosaltres tan sols ens vàrem preocupar de visualitzar la seva cursa, sense pensar en el que les demés competidores podien fer. Un cop sonava el tret de sortida, Alba arrancava amb decisió, sense dubtes, atacant ja la primera tanca ja al cap de la prova, posició que ja no abandonaria fins a l'arribada, en la millor competició que mai li he vist fer. Els 59"87 realitzats, deixant a més de dos segons de la següent classificada, malgrat ser una gran marca, sabien a poc, i ens feien pensar en quin hauria pogut ser el registre de no estar la pista tan humida per la persistent pluja del diumenge. Però bé, això ja no es pot canviar, i ara el que importa és que l'Alba, amb aquesta exhibició, ha revalidat el títol de campiona d'Espanya per 3 any consecutiu. Tot un mèrit!

Arnau Erta (FCB) lluitant amb Javier Colomo a la final dels 110mt del Campionat d'Espanya Promesa 2014
La segona i darrera medalla, arribava de mans d'Arnau Erta Majó (FCB). El lleidatà pujava al 3r esglaó del podi quelcom disgustat per haver perdut l'argent en els darrers metres de la prova. La final havia tingut dos parts ben diferenciades. En les 5 primeres tanques Arnau va córrer frec a frec amb el vencedor, el navarrès Javier Colomo, encara que després aquest ja consolidaria la primera posició. Tot semblava indicar que el català s'enduria la medalla d'argent, però en els darrers compassos, i ja sobre la línia d'arribada, es va veure sorprès per Pedro García, que corria pel carrer 8, lluny del seu control. Malgrat tot, el lleidatà ha de valorar significativament aquesta nova medalla, tot i més quan ve acompanyada d'una nova millor marca personal de 14"17, feta amb vent nul i amb força aigua a la pista. Segur que en properes competicions, i si més no, al Campionat d'Espanya Absolut  a Alcobendas, Arnau pot rebaixar encara més aquest fantàstic registre, que a casa valorem molt.
La darrera menció va per Paula Martínez Cacheiro (FCB). L'asturiana arribava al campionat justa d'entrenament per a realitzar un 10.000m.m, doncs alguns problemes físics no l'havien deixat entrenar en plenitud bona part de la temporada. Malgrat això, la marxadora va competir a bon nivell. Tot i els dolors articulars, va defensar la quarta posició del campionat, que a priori era el seu lloc segons rànking, i marcà uns destacables 50'51"38 (MMT) que la permetran ser al proper campionat d'Espanya Absolut. El dissabte gaudirà d'una nova oportunitat per realitzar marca de la temporada en els 5000m.m. del Campionat d'Espanya per Autonòmies, representant a Astúries. La marca personal és lluny, i és anterior a l'operació de menisc que patí fa 2 anys, la qual cosa no farà que Paula segueixi lluitant per tornar a ser on es mereix.


dilluns, 23 juny de 2014

Arnau Erta, campió de Catalunya, i Alba Casanovas, sots-campiona.

Alba Casanovas i Arnau Erta, al podi del Campionat de Catalunya Promesa
La temporada veu passar les últimes competicions. Per a molts, els campionats de Catalunya són el darrer certamen de la campanya d'aire lliure, però alguns altres encara gaudiran d'una darrera oportunitat per demostrar la seva vàlua, en els propers Campionats d'Espanya. És el cas de dos dels nostres atletes que han competit aquest cap de setmana a Lloret de Mar en el Campionat de Catalunya Promesa a l'aire lliure, els blau-granes Arnau Erta Majó i Alba Casanovas Muntada. El lleidatà s'ha proclamat per 8è any consecutiu campió de Catalunya a l'aire lliure en 100 i 110m.t., (2007 (Cd), 2008 (Jv), 2009 (Jv), 2010 (Jr), 2011 (Jr), 2012 (Pr), 2013 (Pr) i 2014 (Pr)), amb una marca de 14"86 (-1,4). D'aquí a dues setmanes serà l'hora de lluitar per una plaça en el podi estatal promesa a Durango (Biscaia). La propera temporada, ja en categoria sènior, i amb el permís de Jackson Quiñónez i de la magnífica generació de tanquistes catalans i espanyols que puja, haurà de seguir treballant per engrandir encara més el seu fantàstic currículum, en el que també hi figura algun campionat de Catalunya absolut, múltiples medalles en campionats d'Espanya en categoria cadet, juvenil, júnior i promesa, així com la participació, i alguna medalla, en importants campionats internacionals.
La tanquista Alba Casanovas, igualment amb un currículum molt remarcable en el que destaquen diversos campionats de Catalunya i Espanya en diferents categories, així com algunes internacionalitats, també ha destacat en l'esmentat autonòmic promesa. Alba ha aprofitat el cap de setmana a Lloret per desconnectar de la seva prova habitual i competir en els 400m.ll., distància en la que ha establert una nova millor marca personal al tancar el crono en 56"34. Ara a Durango, la quatrecentista tindrà l'oportunitat de revalidar el seu títol estatal en els 400m.t., però per això haurà de lluitar de valent i superar a dures contrincants que no li posaran fàcil.
El tercer atleta del grup en l'autonòmic promesa ha estat Marc Verriere Costa (CAI), qui no ha pogut passar de les semifinals dels 100m.ll. al tancar el crono en 12"15 (-0,5), quedant-se a tan sols dues dècimes de classificar-se per a la final. Esperem que la propera temporada Marc pugui entrenar amb més assiduïtat i fer un salt endavant en les seves marques.

dilluns, 16 juny de 2014

Bernat Erta, sots-campió, i Berta Cabanas, bronze, en els Campionats de Catalunya

Berta Cabanas, bronze cadet, i Bernat Erta, argent infantil, en els Campionats de Catalunya
Cap de setmana intens, amb molts quilòmetres recorreguts per carreteres catalanes, hores a la pista i.... 2 medalles per als nostres atletes i una posició de finalista més.
El dissabte va tenir lloc el Campionat de Catalunya Infantil a la pista de Camp Clar de Tarragona. Sota un Sol de justícia, Bernat Erta Majó (CAI), entrenat per Salvador Porras, va competir en les dues proves amb tanques que es disputen en la seva categoria. En la distància més curta, els 80m.t., el lleidatà va tenir un magnífic rendiment, assolint una molt meritòria medalla d'argent en el seu primer any a l'atletisme. Vencedor en la semifinal, va realitzar una final solvent, molt a prop del plusmarquista català, l'atleta del Sant Cugat i màxim favorit al triomf, Joan Artigas, que marcà 12"72 per assolir l'or, en front els 12"95 del Bernat. Per la tarde, i ja clarament minvat en la seva 4a cursa en el campionat, Bernat arribà en 5a posició a la línia de meta dels 220m.t., amb un bon temps de 32"73, però amb la sensació d'haver complert amb escreix. Excel·lent rendiment del jove atleta que l'any que ve serà a la categoria cadet. 
Laia Resa, 5a als 1000m.ll. infantils
En el mateix campionat, la trempolina Laia Resa Enrich (CAI) també arribà en 5a posició a la final dels 1000m.ll. infantils, amb un temps de 3'20"95. La més jove del grup lluità sempre per assolir la seva millor versió, i malgrat que no aconseguí ser en les seves marques, va tenir aptitud, aquesta qualitat tan necessària en la vida i l'esport. Amb actitud, constància i talent, el qual no li falta, només es qüestió de temps que Laia torni a pujar els esglaons del podi. Aquest any, un 4t lloc indoor i un 5è a l'aire lliure no és, ni de bon lluny, un mal bagatge.
Si el dissabte vam ser a la capital tarragonina, el diumenge ens esperava el Campionat de Catalunya Cadet a Vic. Era l'hora de la nostra atleta de Claverol de la Pobla, Berta Cabanas Tirapu (FCB). La pallaressa afrontava la final dels 1000m.ll. amb certa pressió, doncs en el seu interior sabia que era en condicions de revalidar el podi indoor d'aquesta mateixa distància, però al mateix temps no ignorava l'alt nivell de la prova. Conscient de la situació, un cop va sentir el tret de sortida, Berta va agafar les brides de la competició i tirà amb força del grup, passant els 600m en primera posició, només seguida per la favorita a l'or, l'atleta del Terrassa Geena Stephens. A l'alçada dels 700m va ser avençada per aquesta corredora, afegint-se també a la lluita la representant del CAI Elia Ibarra. Van ser moments difícils, en els que semblava que aquesta agressiva tàctica li passaria factura i que encara perdria alguna posició més. Però malgrat els nostres temors, Berta va saber defensar la medalla de bronze fins el final, marcant a més uns excel·lents 3'05"38 (MMP). Ara només queda el darrer repte, fer-ho lo millor possible en el proper Campionat d'Espanya Cadet a Huelva. Faci el que faci a la ciutat andalusa, la temporada haurà estat una de les millors fins el moment, amb 2 medalles catalanes i una marca de bon nivell. L'any que ve, la categoria juvenil ens espera.

divendres, 13 juny de 2014

Arnau Erta Majó en el XVII Trofeo Internacional Ciudad de Salamanca

Ahir dijous, Arnau Erta Majó (FCB) va competir en els 110m del XII Trofeo Internacional Ciudad de Salamanca, Memorial Carlos Gil Pérez. En aquesta prova es van donar cita la pràctica totalitat dels millors especialistes de l'esmentada prova, encapçalats pel plusmarquista espanyol Jackson Quiñónez. 
El lleidatà va tenir una bona actuació. En les semifinals va ser 4t realitzant un temps de 14"16, que hagués estat marca personal de no ser perquè l'anemòmetre, davant la sorpresa de tots els participants, marcà una velocitat del vent de +3,8, una velocitat que hagués estat clarament constatable, i que no s'adequava al que es podia percebre a la pista. Però bé, tot i les queixes dels tanquistes, els jutges no van poder fer cap modificació.
A la final tampoc el va acompanyar la fortuna, ja que Arnau es va colpejar amb una de les tanques del carrer del seu costat que, que al ser trencada per un altre competidor, va anar a parar al carrer del lleidatà. Finalment va arribar 5è amb 14"45 (+1,1). 
Malgrat tot, les sensacions continuen sent bones, i segur que en properes curses arribaran noves oportunitats per rebaixar la seva marca personal, que ara està en 14"22. Oportunitats no faltaran, i lo millor encara està per arribar. Campionat de Catalunya Promesa, Campionat d'Espanya Promesa i Campionat d'Espanya Absolut, seran els propers i motivadors esdeveniments.

Alba Casanovas, 59"85 en 400m.t. Crònica d'una marca anunciada.

Alba Casanovas, el passat 31 de Maig, quan es proclamà Campiona de Catalunya absoluta dels 400m.t.
Quan un/a atleta fa marca personal sempre és motiu d'alegria per a l'equip tècnic que el/la dirigeix. Però un cop dita aquesta obvietat, no és cap secret que hi ha registres que enorgulleixen més que d'altres perquè són el resultat de reconduir difícils situacions esportives i personals. El cas de l'Alba Casanovas Muntada (FCB) és un d'aquests casos. Ahir, l'Alba va rebaixar un d'aquells murs que només poden entendre els que es passen dia rere dia a la pista lluitant per llurs somnis, el dels 60" en 400mt. En el XVII Trofeo Internacional Ciudad de Salamanca Memorial Carlos Gil Pérez, la surienca establerta a Lleida va guanyar la volta a la pista amb tanques amb uns excepcionals 59"85, a tan sols 3 dècimes de la mínima de participació per als Jocs del Mediterrani Sub-23, fins situar-se líder del rànking espanyol promesa i 3a en l'absolut, darrera de dos tanquistes consagrades com Laura Natali Sotomayor i Olga Ortega.
Però arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. L'Alba va arribar a Lleida la tardor del 2011 per estudiar a la Universitat de Lleida, però també amb l'objectiu i la il·lusió d'entrenar amb la millor atleta que mai he tingut, la quatrecentista Laia Vilalta Blanch, que aquell mateix any s'havia imposat en els campionats d'Espanya Indoor, marcant un nou rècord de Catalunya Absolut que encara perdura, amb 54"45. L'Alba frisava per començar a treballar al costat de la que per a ella era un referent, i deixar enrere la desmotivació en la que era immersa pels problemes físics que arrossegava de la seva anterior etapa, i que ni tan sols l'havien permès arribar a la final en els seu primer Campionat d'Espanya Júnior a l'aire lliure. De fet inclús s'havia plantejat abandonar l'atletisme. Però, com ja sabeu, Laia va haver de deixar l'activitat atlètica prematurament per una desgraciada lesió de genoll, i Alba es va trobar de cop a Lleida sense companya d'entrenaments. D'aquesta manera les sessions es van fer més difícils de portar, sobretot quan encara es reproduïen els problemes al peu i en tota la cadena muscular posterior. Els inicis van ser durs, i la situació encara es va agreujar més quan l'estiu del 2012 va patir un nou trencament fibril·lar a l'isquiotibial dret, que es sumaria als que ja havia tingut en campanyes prèvies. Malgrat que la lesió es produïa a 4 setmanes del Campionat d'Espanya Júnior, una recuperació ben planificada i algunes sessions de psicologia esportiva amb Fanny Majó, per agafar seguretat, ens van permetre arribar a Avilés amb unes mínimes garanties. No havíem entrenat gens i els temors ens acompanyaven, doncs la reproducció de la lesió hagués estat un seriós problema. Però finalment tot va sortir bé i Alba va guanyar el campionat, i de pas va fer marca personal (1'00"56) i mínima pel Campionat del Món Júnior de Barcelona. La primera temporada la vàrem salvar amb nota.
La següent temporada, la 2012-2013 va ser una bona campanya, però sense estridències. Alba va seguir entrenant amb els problemes físics als que ja ens estàvem acostumant. Vàrem seguir amb les habituals i freqüents sessions de fisioteràpia, amb les periòdiques revisions podològiques, i inclús vàrem acudir al CSD de Madrid on se li van efectuar diverses proves, entre elles una valoració de força isocinètica. Però no va ser concloent. Ella tenia dubtes en les seves possibilitats, els estudis l'estressaven, i els nervis afloraven, però tot i així es va proclamar campiona d'Espanya Promesa i va rebaixar el seu registre personal fins l'1'00"40. No va ser un mal any, però hagués pogut ser millor.
I així arribem a la present temporada, la 2013-2014. L'any no va començar gaire bé. La temporada d'hivern va venir acompanyada de nous problemes en els isquiotibials i lumbars, i molts entrenaments es van reduir a la mínima expressió, fins el punt que quasi no va poder competir en els campionats indoor. En aquell moment em vaig plantejar que així no podíem seguir d'aquella manera. Que definitivament s'havia de trobar l'arrel dels problemes físics de l'Alba, que de retruc li comportàvem el lògic desànim i una actitud negativa. Lo primer que vàrem fer va ser anar al CAR i posar-nos en les mans del genial Miquel Angel Cos. Ell va començar a trobar les claus del problema i ens va facilitar una rutina d'exercicis per tal de corregir els importants desequilibris estructurals de l'Alba, al temps que pràcticament ens desaconsellava seguir amb el tradicional treball de musculació amb sobrecarregues. Aquesta actuació es va complementar amb les innovadores Tècniques d'Activació Muscular que David Carreras, professor de l'INEFC-Lleida, ha introduït a la nostra ciutat. La combinació dels entrenaments amb els consells d'aquests dos magnífics professionals ens ha portat fins on som ara. No podem executar molts dels exercicis que s'inclouen en un entrenament tradicional. No treballem la força amb sobrecàrregues, no realitzem multisalts, ni exercicis pliomètrics, al menys fins que la situació no es recondueixi. Però a mi això no em preocupa, jo ja fa molt de temps que em decanto per entrenaments de força més funcionals i no podem dir que les coses  ens vagin malament. Sigui com sigui, el que ha de prevaldre sempre és la individualització de l'entrenament. Cada atleta té el seus requeriments, les seves característiques, i el que es bo per uns, és inadequat per d'altres.
Ara toca seguir i fer tot allò possible per consolidar aquest gran registre en els propers Campionats d'Espanya i, d'aquesta manera, acomiadar l'Alba com es mereix abans de començar la seva aventura americana el proper curs 2014-2015

400m.t. del Trofeo Ciudad de Salamanca 2014

dimecres, 4 juny de 2014

Bernat Erta i Laia Resa es classifiquen per a la final del Campionat de Catalunya Infantil

Laia Resa Enrich i Bernat Erta Majó a la fase prèvia del Campionat de Catalunya Infantil 2014
El diumenge 1 de Juny es va disputar la fase prèvia del Campionat de Catalunya Infantil a l'aire lliure a la localitat  de Gavà (Baix Llobregat). Dos dels nostres més joves esportistes hi van participar amb l'objectiu de classificar-se per a la fase final que tindrà lloc a la pista tarragonina de Camp Clar el proper 14 de Juny.
Bernat Erta Majó (CAI) fou el primer en participar. El lleidatà fou segon en la primera de les eliminatòries dels 80m.t., just per darrera del clar favorit a endur-se el campionat, l'atleta del Sant Cugat Joan Artigas. Bernat rebaixà la seva marca ostensiblement, fins deixar-la en uns excel·lents 12"76, temps que el situa segon del rànking català. Per la tarde, en Bernat participà en la prova dels 220m.t., en la que també arribà segon en la seva eliminatòria, amb un excel·lent temps de 31"71, millorant en quasi dos segons la seva anterior marca i situant-se 4t del rànking autonòmic. La motivació assolida servirà de molt a l'hora de centrar-se en la millora de la tècnica de pas, guiat pel seu entrenador Salvador Porras.
La seva companya de club, Laia Resa Enrich (CAI) va prendre la sortida en la prova dels 1000m.ll. La de Tremp, que amb 3'14"8 encapçalava el rànking català del quilòmetre en pista, va competir amb molta pressió i nervis, la qual cosa no sol anar acompanyada de bons resultats. Finalment va ser 7a amb 3'21"05, posició que li permetrà ser a la final. Malgrat el seu disgust, nosaltres hem de seguir esmerçant-nos per transmetre-li que ha de competir gaudint de l'atletisme, tot veient que allò més important es treballar en clau de futur i fent tot el possible per deixar de costat l'estrès competitiu. Per sort la Laia és una noia intel·ligent i gaudeix d'un entorn propici, factors que, sens dubte, ajudaran a la consecució dels objectius.