Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 23 de juny de 2014

Arnau Erta, campió de Catalunya, i Alba Casanovas, sots-campiona.

Alba Casanovas i Arnau Erta, al podi del Campionat de Catalunya Promesa
La temporada veu passar les últimes competicions. Per a molts, els campionats de Catalunya són el darrer certamen de la campanya d'aire lliure, però alguns altres encara gaudiran d'una darrera oportunitat per demostrar la seva vàlua, en els propers Campionats d'Espanya. És el cas de dos dels nostres atletes que han competit aquest cap de setmana a Lloret de Mar en el Campionat de Catalunya Promesa a l'aire lliure, els blau-granes Arnau Erta Majó i Alba Casanovas Muntada. El lleidatà s'ha proclamat per 8è any consecutiu campió de Catalunya a l'aire lliure en 100 i 110m.t., (2007 (Cd), 2008 (Jv), 2009 (Jv), 2010 (Jr), 2011 (Jr), 2012 (Pr), 2013 (Pr) i 2014 (Pr)), amb una marca de 14"86 (-1,4). D'aquí a dues setmanes serà l'hora de lluitar per una plaça en el podi estatal promesa a Durango (Biscaia). La propera temporada, ja en categoria sènior, i amb el permís de Jackson Quiñónez i de la magnífica generació de tanquistes catalans i espanyols que puja, haurà de seguir treballant per engrandir encara més el seu fantàstic currículum, en el que també hi figura algun campionat de Catalunya absolut, múltiples medalles en campionats d'Espanya en categoria cadet, juvenil, júnior i promesa, així com la participació, i alguna medalla, en importants campionats internacionals.
La tanquista Alba Casanovas, igualment amb un currículum molt remarcable en el que destaquen diversos campionats de Catalunya i Espanya en diferents categories, així com algunes internacionalitats, també ha destacat en l'esmentat autonòmic promesa. Alba ha aprofitat el cap de setmana a Lloret per desconnectar de la seva prova habitual i competir en els 400m.ll., distància en la que ha establert una nova millor marca personal al tancar el crono en 56"34. Ara a Durango, la quatrecentista tindrà l'oportunitat de revalidar el seu títol estatal en els 400m.t., però per això haurà de lluitar de valent i superar a dures contrincants que no li posaran fàcil.
El tercer atleta del grup en l'autonòmic promesa ha estat Marc Verriere Costa (CAI), qui no ha pogut passar de les semifinals dels 100m.ll. al tancar el crono en 12"15 (-0,5), quedant-se a tan sols dues dècimes de classificar-se per a la final. Esperem que la propera temporada Marc pugui entrenar amb més assiduïtat i fer un salt endavant en les seves marques.

dilluns, 16 de juny de 2014

Bernat Erta, sots-campió, i Berta Cabanas, bronze, en els Campionats de Catalunya

Berta Cabanas, bronze cadet, i Bernat Erta, argent infantil, en els Campionats de Catalunya
Cap de setmana intens, amb molts quilòmetres recorreguts per carreteres catalanes, hores a la pista i.... 2 medalles per als nostres atletes i una posició de finalista més.
El dissabte va tenir lloc el Campionat de Catalunya Infantil a la pista de Camp Clar de Tarragona. Sota un Sol de justícia, Bernat Erta Majó (CAI), entrenat per Salvador Porras, va competir en les dues proves amb tanques que es disputen en la seva categoria. En la distància més curta, els 80m.t., el lleidatà va tenir un magnífic rendiment, assolint una molt meritòria medalla d'argent en el seu primer any a l'atletisme. Vencedor en la semifinal, va realitzar una final solvent, molt a prop del plusmarquista català, l'atleta del Sant Cugat i màxim favorit al triomf, Joan Artigas, que marcà 12"72 per assolir l'or, en front els 12"95 del Bernat. Per la tarde, i ja clarament minvat en la seva 4a cursa en el campionat, Bernat arribà en 5a posició a la línia de meta dels 220m.t., amb un bon temps de 32"73, però amb la sensació d'haver complert amb escreix. Excel·lent rendiment del jove atleta que l'any que ve serà a la categoria cadet. 
Laia Resa, 5a als 1000m.ll. infantils
En el mateix campionat, la trempolina Laia Resa Enrich (CAI) també arribà en 5a posició a la final dels 1000m.ll. infantils, amb un temps de 3'20"95. La més jove del grup lluità sempre per assolir la seva millor versió, i malgrat que no aconseguí ser en les seves marques, va tenir aptitud, aquesta qualitat tan necessària en la vida i l'esport. Amb actitud, constància i talent, el qual no li falta, només es qüestió de temps que Laia torni a pujar els esglaons del podi. Aquest any, un 4t lloc indoor i un 5è a l'aire lliure no és, ni de bon lluny, un mal bagatge.
Si el dissabte vam ser a la capital tarragonina, el diumenge ens esperava el Campionat de Catalunya Cadet a Vic. Era l'hora de la nostra atleta de Claverol de la Pobla, Berta Cabanas Tirapu (FCB). La pallaressa afrontava la final dels 1000m.ll. amb certa pressió, doncs en el seu interior sabia que era en condicions de revalidar el podi indoor d'aquesta mateixa distància, però al mateix temps no ignorava l'alt nivell de la prova. Conscient de la situació, un cop va sentir el tret de sortida, Berta va agafar les brides de la competició i tirà amb força del grup, passant els 600m en primera posició, només seguida per la favorita a l'or, l'atleta del Terrassa Geena Stephens. A l'alçada dels 700m va ser avençada per aquesta corredora, afegint-se també a la lluita la representant del CAI Elia Ibarra. Van ser moments difícils, en els que semblava que aquesta agressiva tàctica li passaria factura i que encara perdria alguna posició més. Però malgrat els nostres temors, Berta va saber defensar la medalla de bronze fins el final, marcant a més uns excel·lents 3'05"38 (MMP). Ara només queda el darrer repte, fer-ho lo millor possible en el proper Campionat d'Espanya Cadet a Huelva. Faci el que faci a la ciutat andalusa, la temporada haurà estat una de les millors fins el moment, amb 2 medalles catalanes i una marca de bon nivell. L'any que ve, la categoria juvenil ens espera.

divendres, 13 de juny de 2014

Arnau Erta Majó en el XVII Trofeo Internacional Ciudad de Salamanca

Ahir dijous, Arnau Erta Majó (FCB) va competir en els 110m del XII Trofeo Internacional Ciudad de Salamanca, Memorial Carlos Gil Pérez. En aquesta prova es van donar cita la pràctica totalitat dels millors especialistes de l'esmentada prova, encapçalats pel plusmarquista espanyol Jackson Quiñónez. 
El lleidatà va tenir una bona actuació. En les semifinals va ser 4t realitzant un temps de 14"16, que hagués estat marca personal de no ser perquè l'anemòmetre, davant la sorpresa de tots els participants, marcà una velocitat del vent de +3,8, una velocitat que hagués estat clarament constatable, i que no s'adequava al que es podia percebre a la pista. Però bé, tot i les queixes dels tanquistes, els jutges no van poder fer cap modificació.
A la final tampoc el va acompanyar la fortuna, ja que Arnau es va colpejar amb una de les tanques del carrer del seu costat que, que al ser trencada per un altre competidor, va anar a parar al carrer del lleidatà. Finalment va arribar 5è amb 14"45 (+1,1). 
Malgrat tot, les sensacions continuen sent bones, i segur que en properes curses arribaran noves oportunitats per rebaixar la seva marca personal, que ara està en 14"22. Oportunitats no faltaran, i lo millor encara està per arribar. Campionat de Catalunya Promesa, Campionat d'Espanya Promesa i Campionat d'Espanya Absolut, seran els propers i motivadors esdeveniments.

Alba Casanovas, 59"85 en 400m.t. Crònica d'una marca anunciada.

Alba Casanovas, el passat 31 de Maig, quan es proclamà Campiona de Catalunya absoluta dels 400m.t.
Quan un/a atleta fa marca personal sempre és motiu d'alegria per a l'equip tècnic que el/la dirigeix. Però un cop dita aquesta obvietat, no és cap secret que hi ha registres que enorgulleixen més que d'altres perquè són el resultat de reconduir difícils situacions esportives i personals. El cas de l'Alba Casanovas Muntada (FCB) és un d'aquests casos. Ahir, l'Alba va rebaixar un d'aquells murs que només poden entendre els que es passen dia rere dia a la pista lluitant per llurs somnis, el dels 60" en 400mt. En el XVII Trofeo Internacional Ciudad de Salamanca Memorial Carlos Gil Pérez, la surienca establerta a Lleida va guanyar la volta a la pista amb tanques amb uns excepcionals 59"85, a tan sols 3 dècimes de la mínima de participació per als Jocs del Mediterrani Sub-23, fins situar-se líder del rànking espanyol promesa i 3a en l'absolut, darrera de dos tanquistes consagrades com Laura Natali Sotomayor i Olga Ortega.
Però arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. L'Alba va arribar a Lleida la tardor del 2011 per estudiar a la Universitat de Lleida, però també amb l'objectiu i la il·lusió d'entrenar amb la millor atleta que mai he tingut, la quatrecentista Laia Vilalta Blanch, que aquell mateix any s'havia imposat en els campionats d'Espanya Indoor, marcant un nou rècord de Catalunya Absolut que encara perdura, amb 54"45. L'Alba frisava per començar a treballar al costat de la que per a ella era un referent, i deixar enrere la desmotivació en la que era immersa pels problemes físics que arrossegava de la seva anterior etapa, i que ni tan sols l'havien permès arribar a la final en els seu primer Campionat d'Espanya Júnior a l'aire lliure. De fet inclús s'havia plantejat abandonar l'atletisme. Però, com ja sabeu, Laia va haver de deixar l'activitat atlètica prematurament per una desgraciada lesió de genoll, i Alba es va trobar de cop a Lleida sense companya d'entrenaments. D'aquesta manera les sessions es van fer més difícils de portar, sobretot quan encara es reproduïen els problemes al peu i en tota la cadena muscular posterior. Els inicis van ser durs, i la situació encara es va agreujar més quan l'estiu del 2012 va patir un nou trencament fibril·lar a l'isquiotibial dret, que es sumaria als que ja havia tingut en campanyes prèvies. Malgrat que la lesió es produïa a 4 setmanes del Campionat d'Espanya Júnior, una recuperació ben planificada i algunes sessions de psicologia esportiva amb Fanny Majó, per agafar seguretat, ens van permetre arribar a Avilés amb unes mínimes garanties. No havíem entrenat gens i els temors ens acompanyaven, doncs la reproducció de la lesió hagués estat un seriós problema. Però finalment tot va sortir bé i Alba va guanyar el campionat, i de pas va fer marca personal (1'00"56) i mínima pel Campionat del Món Júnior de Barcelona. La primera temporada la vàrem salvar amb nota.
La següent temporada, la 2012-2013 va ser una bona campanya, però sense estridències. Alba va seguir entrenant amb els problemes físics als que ja ens estàvem acostumant. Vàrem seguir amb les habituals i freqüents sessions de fisioteràpia, amb les periòdiques revisions podològiques, i inclús vàrem acudir al CSD de Madrid on se li van efectuar diverses proves, entre elles una valoració de força isocinètica. Però no va ser concloent. Ella tenia dubtes en les seves possibilitats, els estudis l'estressaven, i els nervis afloraven, però tot i així es va proclamar campiona d'Espanya Promesa i va rebaixar el seu registre personal fins l'1'00"40. No va ser un mal any, però hagués pogut ser millor.
I així arribem a la present temporada, la 2013-2014. L'any no va començar gaire bé. La temporada d'hivern va venir acompanyada de nous problemes en els isquiotibials i lumbars, i molts entrenaments es van reduir a la mínima expressió, fins el punt que quasi no va poder competir en els campionats indoor. En aquell moment em vaig plantejar que així no podíem seguir d'aquella manera. Que definitivament s'havia de trobar l'arrel dels problemes físics de l'Alba, que de retruc li comportàvem el lògic desànim i una actitud negativa. Lo primer que vàrem fer va ser anar al CAR i posar-nos en les mans del genial Miquel Angel Cos. Ell va començar a trobar les claus del problema i ens va facilitar una rutina d'exercicis per tal de corregir els importants desequilibris estructurals de l'Alba, al temps que pràcticament ens desaconsellava seguir amb el tradicional treball de musculació amb sobrecarregues. Aquesta actuació es va complementar amb les innovadores Tècniques d'Activació Muscular que David Carreras, professor de l'INEFC-Lleida, ha introduït a la nostra ciutat. La combinació dels entrenaments amb els consells d'aquests dos magnífics professionals ens ha portat fins on som ara. No podem executar molts dels exercicis que s'inclouen en un entrenament tradicional. No treballem la força amb sobrecàrregues, no realitzem multisalts, ni exercicis pliomètrics, al menys fins que la situació no es recondueixi. Però a mi això no em preocupa, jo ja fa molt de temps que em decanto per entrenaments de força més funcionals i no podem dir que les coses  ens vagin malament. Sigui com sigui, el que ha de prevaldre sempre és la individualització de l'entrenament. Cada atleta té el seus requeriments, les seves característiques, i el que es bo per uns, és inadequat per d'altres.
Ara toca seguir i fer tot allò possible per consolidar aquest gran registre en els propers Campionats d'Espanya i, d'aquesta manera, acomiadar l'Alba com es mereix abans de començar la seva aventura americana el proper curs 2014-2015

400m.t. del Trofeo Ciudad de Salamanca 2014

dimecres, 4 de juny de 2014

Bernat Erta i Laia Resa es classifiquen per a la final del Campionat de Catalunya Infantil

Laia Resa Enrich i Bernat Erta Majó a la fase prèvia del Campionat de Catalunya Infantil 2014
El diumenge 1 de Juny es va disputar la fase prèvia del Campionat de Catalunya Infantil a l'aire lliure a la localitat  de Gavà (Baix Llobregat). Dos dels nostres més joves esportistes hi van participar amb l'objectiu de classificar-se per a la fase final que tindrà lloc a la pista tarragonina de Camp Clar el proper 14 de Juny.
Bernat Erta Majó (CAI) fou el primer en participar. El lleidatà fou segon en la primera de les eliminatòries dels 80m.t., just per darrera del clar favorit a endur-se el campionat, l'atleta del Sant Cugat Joan Artigas. Bernat rebaixà la seva marca ostensiblement, fins deixar-la en uns excel·lents 12"76, temps que el situa segon del rànking català. Per la tarde, en Bernat participà en la prova dels 220m.t., en la que també arribà segon en la seva eliminatòria, amb un excel·lent temps de 31"71, millorant en quasi dos segons la seva anterior marca i situant-se 4t del rànking autonòmic. La motivació assolida servirà de molt a l'hora de centrar-se en la millora de la tècnica de pas, guiat pel seu entrenador Salvador Porras.
La seva companya de club, Laia Resa Enrich (CAI) va prendre la sortida en la prova dels 1000m.ll. La de Tremp, que amb 3'14"8 encapçalava el rànking català del quilòmetre en pista, va competir amb molta pressió i nervis, la qual cosa no sol anar acompanyada de bons resultats. Finalment va ser 7a amb 3'21"05, posició que li permetrà ser a la final. Malgrat el seu disgust, nosaltres hem de seguir esmerçant-nos per transmetre-li que ha de competir gaudint de l'atletisme, tot veient que allò més important es treballar en clau de futur i fent tot el possible per deixar de costat l'estrès competitiu. Per sort la Laia és una noia intel·ligent i gaudeix d'un entorn propici, factors que, sens dubte, ajudaran a la consecució dels objectius.

Alba Casanovas, OR, i Arnau Erta, ARGENT, en els Campionats de Catalunya

Els blau-granes Arnau Erta, Jackson Quiñonez i Alba Casanovas al podi del Campionat de Catalunya
El dissabte 31 de Maig, Palafrugell va ser el centre d'atenció de l'atletisme català del més alt nivell per la celebració del Campionat de Catalunya absolut d'atletisme a l'aire lliure. Pel que fa als nostres atletes, la sessió de matí ens va deixar bons moments amb la disputa de la semifinal dels 400m.t. femenins. En la primera d'elles Alba Casanovas Muntada (FCB) s'imposava amb un temps d'1'03"18, en el que seria un avís del que veuríem en la final de la volta a la pista amb tanques que tenia lloc en la jornada de tarde. En l'esmentada final, la surienca acabaria vencent amb solvència i una marca d'1'01"49.
També per la tarde, Arnau Erta Majó (FCB) va pujar al segon esglaó del podi en la prova dels 110m.t., per darrera del plusmarquista espanyol, Jackson Quiñonez. El lleidatà realitzà una gran cursa en la que mantingué una estreta pugna amb el seu amic Jackson en les primeres 8 tanques, per acabant cedint en el darrer tram de la prova davant la superioritat del l'hispano-equatorià, i acusant també el cansament i jet lag ocasionat per l'acumulació dels diversos vols que el portaren des de Texas tan sols dos dies abans. Malgrat tot, el lleidatà realitzà uns molt interessants 14"23 (+0,1), a tan sols una centèsima de la seva millor marca personal, temps que no tenim cap mena de dubte que rebaixarà la present temporada.

Arnau Erta saludant Jackson Quiñonez