Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dimarts, 29 de juliol de 2014

Alba Casanovas, cami dels EEUU amb la medalla de bronze absoluta

Aquest cap de setmana l'Alba Casanovas Muntada (FCB) ha girat un full més en el llibre de la seva vida. Després de 3 temporades amb nosaltres aquesta gran atleta continuarà la seva formació esportiva i acadèmica als Estats Units, a la mateixa universitat en la que es troba el meu fill, l'Arnau Erta Majó. Com tants d'altres esportistes catalans i espanyols, l'Alba perseguia aquest anhel i finalment l'ha aconseguit per mèrits propis. La West Texas A&M University li ha atorgat una beca per tal de formar part del seu equip. Espero i desitjo de tot cor que a Canyon, TX, segueixin els èxits d'aquesta surienca d'excepció, i que d'aquesta manera els seus somnis segueixin fent-se realitat. Des d'aquí seguirem amb interès les seves evolucions.
Des de la seva arriba a Lleida al Setembre del 2011 fins avui hem treballat plegats, colze amb colze, superant dificultats de tota mena que l'han fet madurar i endurir, però per damunt de tot ha estat un període en el que hem assolit objectius, assaborit triomfs i engrandit la nostra amistat. Mostra d'aquesta fructífera col·laboració són els resultats: Va venir amb una crono d'1'02"33 en 400m.t. i marxa amb una millor marca personal de 59"29, realitzada a la seva darrera cursa. En aquest període l'Alba s'ha convertit en una de les millors especialistes espanyoles del 400m.t. i en un referent a seguir en aquesta prova. Ha pujat al més alt de podi una vegada com a campiona d'Espanya Júnior, 2 cops com a campiona d'Espanya Promesa i Universitària, ha participat al Campionat del Món Júnior i, aquest cap de setmana ha posat la cirereta del pastís amb una medalla de bronze en el campionat d'Espanya Absolut, en una de les millors curses de 400m.t. femení de la història, amb 3 corredores per sota 1'00". A tot això se li han d'afegir un sots-campionat d'Espanya Indoor en 400m.ll. i diverses medalles en Campionats de Catalunya en 400m.ll. i 400m.t. Tot plegat, un bagatge a l'abast de ben poques.
Per a mi, i per als seus companys lleidatans, ha estat un plaer compartir hores d'esforç a les pistes de les Basses. Hem rigut amb ella i també hem consolat els seus plors, i per això, de ben segur que a partir del Setembre se'ns farà estrany tornar a entrenar sense ella, però ens consola pensar que l'Alba sempre ens tindrà en un raconet del seu cor. Good luck Alba!

dilluns, 28 de juliol de 2014

Els "runners" no fan vacances

Manel Oliva (de taronja) al podi, i Joan Arroyo i Miquel Comella arribant a les seves respectives proves.
Els nostres runners es neguen a penjar les sabatilles durant l'estiu i, malgrat deixar de costat els entrenaments específics i centrar-se quasi exclusivament en el treball de la força de base, segueixen recollint triomfs i bones actuacions.
El divendres, Manel Oliva Leal (Last Zankada) va ser tercer a la segona edició de la Lleida Night Run, amb un temps de 24'55". La prova va reunir prop de 500 atletes que tenien el repte de córrer per la Seu Vella de nit, amb l’ajuda, això sí, d’uns llums led que cada atleta portava al cos. El premi, recórrer un marc incomparable, com és el claustre de l’històric monument lleidatà, creuant-lo per la porta dels Apòstols. La distància de la prova constava de 6,5 quilòmetres i els atletes havien de fer tres voltes al Turó de la Seu Vella, amb la sortida i l’arribada a la plaça de la Sardana. 
Per la seva part, el dissabte, Miquel Comella Pera, representant el Club Litera de Montaña, va fer un temps de 6:44:51 a la Maratón de Las Tucas, prova de 42km (2500m+) classificant-se en 8a posició en categoria de veterans masculins. Aquesta prova uneix els refugis d'Estós i d'Àgel Orús per pistes i senders que envolten les famoses Tucas de Ixeia (2.840 m), en el marc d'un imponent Pirineu.
La darrera intervenció del cap de setmana va anar a càrrec del més nou al grup, en Joan Arroyo Alonso, que va ser 61è a la categoria M2 de la Cursa Popular de 15km de l'Espluga de Francolí, una de les més antigues de Catalunya, amb una marca d'1:07:45, temps que deixa palès els avenços que el d'Almenar fa dia a dia.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Arnau Erta Majó diu adeu a la temporada per lesió

Arnau Erta Majó en un dels entrenaments realitzats a la WTAMU
El passat divendres 11 de Juliol, l'atleta lleidatà Arnau Erta Majó (FCB) va patir un trencament fibril·lar a la cuixa esquerra mentre realitzava la darrera sessió entrenament abans de participar en el Gran Premi Ciutat d'Àvila, que es disputaria dos dies després a l'esmentada ciutat castellana. En la darrera sèrie de freqüència entre tanques, i després de realitzar els seu millor temps, Arnau va caure al terra al sentir la típica pedrada a la cuixa. De seguida tots ens vam adonar de l'abast del problema, i l'ecografia posterior tan sols s'ha encarregat de corroborar-ho. Arnau pateix un trencament de grau 1 (el més lleuger) al bíceps femoral esquerre. Aquest tipus de lesió comporta un període de recuperació de 3 setmanes per tal d'esvair una possible recaiguda, la qual cosa l'obliga a donar per acabada la temporada 2013-14, a la que tan sols li restaven (en aquell moment) dos setmanes  per finalitzar. Arnau no ha pogut competir a Àvila, però tampoc ho farà en el Meeting de Madrid del proper 19 de Juliol, on tenia plaça entre una plèiade de destacats tanquistes de talla internacional, ni en el pròxim Campionat d'Espanya Absolut del 26 i 27 del mateix mes a Alcobendas, on el tanquista lleidatà esperava millorar la 7a plaça de l'any passat. Ha estat, per tant, un dur revés a les aspiracions d'Arnau en la recta final de la present campanya, quan millor es trobava, i tan sols 5 dies després de realitzar la seva millor marca personal a Durango. Però ara el més important és fer correctament el protocol de recuperació i començar la temporada 2014-15 a USA en plenitud. 
Aquest darrer contratemps no entela gens ni mica tot el que ha assolit des del passat mes de Gener. Els èxits han estat molts, i qualsevol els pot repassar en aquest bloc, en els articles de premsa o a les xarxes socials: Pòdium a la Lone Star Conference en indoor i a l'aire lliure, rècord d'Espanya Sub-23 i rècord de Catalunya absolut dels 55m.t. amb 7"60, Campió de la LSC amb l'equip universitari de la WTAMU, All-American en 110m.t., sots-campió de Catalunya absolut dels 110m.t., campió de Catalunya Promesa dels 110m.t. i medalla de bronze al campionat d'Espanya Promesa a la mateixa prova, amb 14"17 (MMP), entre d'altres destacats assoliments.
A mitjans del mes d'Agost, el lleidatà partirà de nou als EEUU, primer per gaudir d'una setmana de turisme a New York, per tot seguit reincorporar-se als seus estudis i entrenaments en la West Texas A&M University a Canyon, TX, on esperem que les coses li vagin encara millor, si cap, que durante aquest darrer any.

dilluns, 7 de juliol de 2014

Alba Casanovas, or i Arnau Erta, bronze, en el Campionat d'Espanya Promesa

Alba Casanovas (FCB) arribant com a campiona d'Espanya Promesa 2014 dels 400m.t
El cap de setmana el nostre pol d'atenció es traslladava a Durango (Biscaia), on tenia lloc el Campionat d'Espanya Promesa. El dissabte per la tarde Alba Casanovas Muntada (FCB) guanyava amb solvència la segona semifinal dels 400m.t. amb una marca d'1'02"92, però sense trobar bones sensacions. En la primera sèrie s'havia imposat amb molta facilitat l'atleta basca Eskolunbe Puente (Bidezabal Atletismo) amb 1'00"78, tot oferint una gran impressió. A priori, semblava que la final seria disputada, i d'incert resultat. Malgrat això, i com solc fer sempre, confiava en l'encert de la meva atleta, i tots els missatges van anar en la línia de reforçar la confiança de l'Alba. Nosaltres tan sols ens vàrem preocupar de visualitzar la seva cursa, sense pensar en el que les demés competidores podien fer. Un cop sonava el tret de sortida, Alba arrancava amb decisió, sense dubtes, atacant ja la primera tanca ja al cap de la prova, posició que ja no abandonaria fins a l'arribada, en la millor competició que mai li he vist fer. Els 59"87 realitzats, deixant a més de dos segons de la següent classificada, malgrat ser una gran marca, sabien a poc, i ens feien pensar en quin hauria pogut ser el registre de no estar la pista tan humida per la persistent pluja del diumenge. Però bé, això ja no es pot canviar, i ara el que importa és que l'Alba, amb aquesta exhibició, ha revalidat el títol de campiona d'Espanya per 3 any consecutiu. Tot un mèrit!

Arnau Erta (FCB) lluitant amb Javier Colomo a la final dels 110mt del Campionat d'Espanya Promesa 2014
La segona i darrera medalla, arribava de mans d'Arnau Erta Majó (FCB). El lleidatà pujava al 3r esglaó del podi quelcom disgustat per haver perdut l'argent en els darrers metres de la prova. La final havia tingut dos parts ben diferenciades. En les 5 primeres tanques Arnau va córrer frec a frec amb el vencedor, el navarrès Javier Colomo, encara que després aquest ja consolidaria la primera posició. Tot semblava indicar que el català s'enduria la medalla d'argent, però en els darrers compassos, i ja sobre la línia d'arribada, es va veure sorprès per Pedro García, que corria pel carrer 8, lluny del seu control. Malgrat tot, el lleidatà ha de valorar significativament aquesta nova medalla, tot i més quan ve acompanyada d'una nova millor marca personal de 14"17, feta amb vent nul i amb força aigua a la pista. Segur que en properes competicions, i si més no, al Campionat d'Espanya Absolut  a Alcobendas, Arnau pot rebaixar encara més aquest fantàstic registre, que a casa valorem molt.
La darrera menció va per Paula Martínez Cacheiro (FCB). L'asturiana arribava al campionat justa d'entrenament per a realitzar un 10.000m.m, doncs alguns problemes físics no l'havien deixat entrenar en plenitud bona part de la temporada. Malgrat això, la marxadora va competir a bon nivell. Tot i els dolors articulars, va defensar la quarta posició del campionat, que a priori era el seu lloc segons rànking, i marcà uns destacables 50'51"38 (MMT) que la permetran ser al proper campionat d'Espanya Absolut. El dissabte gaudirà d'una nova oportunitat per realitzar marca de la temporada en els 5000m.m. del Campionat d'Espanya per Autonòmies, representant a Astúries. La marca personal és lluny, i és anterior a l'operació de menisc que patí fa 2 anys, la qual cosa no farà que Paula segueixi lluitant per tornar a ser on es mereix.