Somriures i llàgrimes

Arnau Erta Majó a la reunió de Gant i Bernat Erta Majó (foto Teo Tovar) a la final dels 400m.ll. d'Antequera 2019

Tots sabem que l'esport ens deixa moments de joia i d'amargor. La consecució dels objectius plantejats, l'assoliment de noves fites o la superació d'antics topalls, ens generen una satisfacció difícilment explicable per a aquells que no viuen l'esport amb la passió amb la que nosaltres ho fem. Esportistes i tècnics treballem tot un any per, en alguns casos, jugar-nos-ho tot en pocs segons. O el que es pitjor, per enviar-ho tot a rodar quan arriba una fatídica lesió. 

Aquesta dualitat l'hem viscuda a casa nostra aquest mes de febrer. En poc més d'una setmana hem tastat la tristesa més profunda per la nova lesió de l'Arnau, i l'alegria més exultant per la gran fita assolida pel Bernat.

L'Arnau estava fent una temporada indoor més que notable. Per primer cop havia vençut el Campionat de Catalunya Indoor en 60m.t., una prova que no s'acaba d'ajustar a les seves qualitats (el lleidatà destaca molt més en els 110m.t.), però en la que, malgrat tot, va aconseguir ser sots-campió d'Espanya el 2017 assolint la que, fins el moment, era la seva marca personal: 7"96. Tot indicava que era en el camí de fer un millor registre en qualsevol moment. 

Convidat a la reunió Ifam Gent Indoor Athletics (Bèlgica) del 9 de febrer i al Meeting International Lievin (França) del següent dia 10, el plantejament era que aquestes dues proves internacionals fossin el trampolí que el deixessin prop de tornar a lluitar per una medalla a l'estatal d'Antequera del 16 i 17 de febrer. El tanquista lleidatà tenia moltes ganes de competir a Gant i Lievin. Es trobava en condicions de fer un pas endavant. Però a semifinals de la prova belga succeí el que ningú volia ni esperava, una nova lesió a l'isquiotibial. Arnau va acabar la prova, malgrat el trencament, sent segon i realitzant una millor marca personal de 7"94. Si... heu llegit bé, Arnau va entrar lesionat a la meta, i a més a més es fa fer un esquinç de turmell a l'arribar coixejant, però així i tot va rebaixar la seva personal best i es guanyà un lloc a la final (en la que, evidentment, no participà). Imagineu quina marca podia haver realitzat! Però ara això ja no importa, només queda que tornar a començar la recuperació i afrontar amb tot l'optimisme possible l'aire lliure, guardant la sensació de que aquesta temporada és en condicions de millorar la seva fantàstica marca personal de 13"71. Per sort l'Arnau es mentalment molt fort. Ja ho ha demostrar en diverses ocasions, i aquest cop segur que no serà diferent. La seva capacitat de treball i lluita són immenses, i nosaltres sempre serem al seu costat per ajudar-lo en allò que calgui.

No vull deixar passar l'oportunitat per agrair públicament el preciós gest que Caridad Jerez va tenir a Antequera, quan després de guanyar la finals dels 60m.t., va ensenyar davant les càmeres de TDP un missatge de suport per l'Arnau. Caridad és una persona entranyable, a la que tots respectem i admirem, i una gran amiga i companya d'entrenaments del nostre fill. Vaig conviure amb ella durant els dies preparatoris de la reunió de Gant i vaig gaudir la consecució de la seva merescuda mínima europea per a Glasgow, que la balear va viure amb una sensació agre-dolça per la lesió del seu amic. És una gran atleta i millor persona!

Caridad Jeréz mostrant el seu suport a Arnau Erta a la final dels 60m.t.

El mateix fatídic cap de setmana, Bernat guanyava el Campionat de Catalunya Sub20 Indoor a Sabadell, assolint un temps de 48"65 en 400m.ll., molt aprop de la seva marca personal, que fins aquell dia era de 48"54. Tot anava en la línia esperada per arribar a l'objectiu de la temporada, que no era altre que guanyar una medalla en el Campionat d'Espanya Sub20 Indoor que esperàvem fos acompanyada d'un registre d'alt nivell, al voltant dels 48"00. Però el desenvolupament de la prova (en la que marca el ritme des del principi al final) em va fer pensar que el jove velocista lleidatà necessitava enfrontar-se a quatrecentistes més madurs i amb millors marques, que el posessin en dificultats i que l'arrosseguessin durant tota la prova, ja que ens estàvem acostumant a córrer en la primera posició durant tota la prova en campionats Sub20. Per això vaig proposar al Bernat l'acudir al Campionat d'Espanya Absolut Indoor que es disputava la setmana següent, fet que no teníem previst. Inicialment Bernat no volia, era reticent a viatjar fins Antequera. Però entre tota la família el vam acabar convencent. Dit i fet! El divendres 22 de febrer érem a la ciutat malaguenya per córrer la semifinal dels 400m.ll. mirant de fer una bona cursa en la prova de les dues voltes a la pista. Bernat sortia a la primera sèrie, tranquil, sense pressió, amb la motivació extra de córrer amb un dels seus ídols, el palentí Oscar Husillos. El lleidatà va córrer la prova de menys a més, sabedor de que no podia plantejar-se agafar el carrer lliure, però així i tot, i recuperant en els darrers metres va ser 3r, establint una nova i fantàstica nova marca de 47"62! Per davant restaven encara 3 semifinals més, i el que en un principi ni ens havíem plantejat, poc a poc anava agafant cos. Finalment, i davant la nostra sorpresa, Bernat era a la final de diumenge. El que havia assolit ja copava tota la nostra satisfacció. Una gran marca i un lloc a la final. Fantàstic! Però ves per on encara no havia arribat lo millor. A la final, i sortint pel carrer 2, Bernat, el més jove de la final, s'enduia una increïble medalla de bronze, arrancant des de les darreres posicions i progressant en uns darrers metres elèctrics que impressionaren tothom. D'aquesta manera, el nostre petit es convertia en el medallista masculí més jove del Campionat. Un inusitat resultat que, pocs dies després, li obrien la porta a formar part de l'equip espanyol de 4x400m.ll. que representarà a Espanya en l'European Athletics Indoor Championship Glasgow 2019 (Escòcia) de l'1 al 3 de març. Ens perdem el Campionat d'Espanya Sub20 Indoor que es disputa per les mateixes dates a Madrid, però m'entendreu si us dic que no es sap pas greu, oi?

Corri o no corri a la ciutat britànica, doncs l'equip del relleu es format per 5 homes, donarem per benvinguda aquesta impagable experiència, guanyada a pols, dia a dia en els entrenaments. El secret es desvetllarà el proper dia 3 de març!

Final dels 400m.ll. del Campionat d'Espanya Indoor 2019