Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 27 de febrer de 2017

Cabanas, or i Erta, bronze als Campionats de Catalunya Indoor.

Els blaugranes Bernat Erta Majó, bronze en 400m juvenils, i Berta Cabanes, campiona en 3000m.ll. júnior.
La pista coberta ens ha donat dues alegries més, en forma de dos metalls, que se sumen als ja assolits per Maria Hernández Jiménez (FCB) al català júnior indoor. 
Berta Cabanas Tirapu (FCB) ha sumat un or més al botí que està recollint aquest primer cicle de la temporada. Si el passat 12 de febrer es va proclamar brillant campiona de Catalunya de cros, el passat diumenge 19 del mateix mes, la de Claverol també va assolir l'or en el campionat de Catalunya de 3000m.ll. indoor en categoria júnior a la pista coberta de Catalunya de Sabadell. El registre que va obtenir, 10'30"29, també és una millor marca personal i mínima per a participar en el proper Campionat d'Espanya Júnior, que tindrà lloc aquesta setmana a València. Malgrat això, la lleidatana hi participarà en els 1500m.ll., prova en la que, ara per ara, es troba més còmoda. El primer objectiu serà ser a la final, i un cop allí, lluitar per millorar la seva marca de 4'44"43, amb la que lidera el rànking català, i obtenir un lloc de privilegi.
Aquest dissabte va ser l'hora de Bernat Erta Majó (FCB), qui s'enfrontava per primer cop a la prova dels 400m.ll. en un campionat. El lleidatà va competir molt bé malgrat la seva inexperiència al Campionat de Catalunya Juvenil Indoor, perquè no és el mateix fer un 400m.ll. en un control, que fer-ho en un campionat on has de lidiar amb una semifinal i final. I encara és molt més complicat quan això s'ha de fer en un mateix dia. A semifinals va guanyar la seva cursa controlant la cursa en tot moment. La marca de 51"70, el van relegar a la primera de les finals, la qual també va guanyar corrent de principi a fi en el cap de la prova, tancant el crono amb 50"69, que suposava rebaixar en quasi 3 dècimes la seva marca personal. Malgrat la victòria, s'hagué de conformar amb la medalla de bronze, ja que els dos primers de la segona final van fer millor temps.Tots nosaltres estem molt contents amb el resultat, més i quan l'or era impossible i la plata difícil. Malgrat tot no puc evitar fer una reflexió sobre el sistema de competició.
Com a antic quatrecentista no estic gens d'acord amb la realització de dues finals separades. És lògic i recomanable que així es faci per als 200m.ll., on córrer amb garanties pel carrer 1 i 2 és pràcticament impossible. Però separar els millors velocistes en la prova de les dues voltes a la pista em sembla de tot desencertat, i crec que desvirtua el resultat final. El 400m.ll. indoor és una prova de velocitat, si, però també de tàctica, de lluita, de persecució i inclús de contacte en alguns moments. Una cursa molt diferent a la que té lloc a l'aire lliure. Fer que els favorits corrin per separat resta espectacle i emoció a la prova, i amb tota probabilitat, ens priva de veure la consecució del millor registres per part dels competidors. És veritat que afavoreix que dues persones més siguin finalistes, passant dels 6 atletes en una final, als 8 participants en dues, però com apuntava, crec preferible que els 6 millors s'enfrontin i lluitin de forma directa entre ells, tal i com es fa en els campionats estatals i internacionals. Dins de 2 setmanes hi tornarem al Campionat d'Espanya Juvenil Indoor a Sabadell, allí no hi haurà una altra que lluitar al màxim des del principi. Només passaran 6 a la final, i serà molt difícil ser entre els privilegiats. La nostra feina serà lluitar als entrenaments i a la competició per intentar-ho, perquè... Impossible is nothing!

 Final A dels 400m.ll. del Campionat de Catalunya Juvenil Indoor