Salut i esport, un binomi indissociable.

Tot realitzant un interval training clàssic ahir a les pistes de Les Basses amb el runner d'Almenar Joan Arroyo, vam poder constatar els progressos en el seu rendiment, així com la superació dels darrers problemes articulars. La millora de la seva tècnica de cursa, les indicacions del fisioterapeuta Miquel Angel Cos, i un nou estudi biomecànic i podològic, estan pal·liant, dins la mesura de lo possible, el seu Genu Valgo, i per consegüent, minimitzant les molèsties en el seus genolls. Aquesta constatació, em va fer decidir a escriure aquest post amb les reflexions que tan sovint intento transmetre, i que són determinants per al correcte desenvolupament humà i esportiu dels esportistes que dirigeixo.

Foto on s'aprecia la correcció del Genu Valgo de Joan Arroyo

Quant ajudes a algú a millorar els seus registres esportius, sents una gran satisfacció. Quant a més a més ho fas incidit en la correcció d'alguna disfunció o situació tòxica des del punt de vista anatòmic o psicològic, encara ets més feliç, perquè aquesta millora acabarà repercutint positivament en la qualitat de vida de l'esportista i en la prevenció de futures patologies, ja sigui dins o fora del món de l'esport.

Aquest ha estat el cas d'atletes que han assolit èxits amb posterioritat als tractaments, com per exemple Eva Ledesma, Laia Vilalta, Paula Martínez, Alba Casanovas, Arnau Erta, Berta Cabanas, i tants d'altres, o que actualment estan en ple procés d'estudi, com Laia Resa, Mireya Oliver, Francesc López o Dídac Ledesma. 

La majoria dels esportistes arriben a l'alt rendiment amb desequilibris o disfuncions de tots tipus. Són alteracions que passarien i passen desapercebudes en la vida quotidiana de la majoria dels mortals, però que es manifesten clarament quan l'organisme s'exposa a la intensitat de l'entrenament i la competició. L'esportista és com un rellotge de precisió, un motor que ha d'estar ben ajustat per arribar a l'excel·lència. La ignorància o el menysteniment d'aquestes situacions, acabarà, molt probablement, en una lesió o alteració que pot determinar negativament el futur atlètic i personal de l'esportista. És aquí, quant l'experiència del/de la tècnic esportiu ha de fer-se palesa, ajudant els esportistes amb aquesta problemàtica. L'entrenament adequat a la situació particular de cada atleta; l'aprenentatge del correcte gest tècnic de l'especialitat, recolzat per la pertinent anàlisi biomecànica; l'execució de les pautes indicades per reconeguts metges i fisioterapeutes esportius; el recomanable estudi podològic; o el recolzament dels psicòlegs esportius davant situacions d'estrès competitiu o pèrdua de confiança, ens ajuden a corregir situacions difícils de tota mena. 

Per tot això, i per moltes coses més, podem dir que l'esport d'alt rendiment és salut, sobretot quan es fa amb el suport de professionals de tots els àmbits que, no sols vetllen per l'obtenció d'unes marques efímeres, sinó que també es preocupen pel nostre benestar personal.