Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 25 de novembre de 2013

Laia Resa venç a la Jean Bouin

Laia Resa, vencedora de la cursa infantil de la 90a edició de la Jean Bouin
El diumenge 24 de Novembre ha tingut lloc la celebració de la 90a edició de la ja tradicional Jean Bouin, 64è Trofeu Ciutat de Barcelona. Aquest any només hi han participat les dues atletes mes joves del grup. Per un costat l'atleta infantil de Tremp, Laia Resa Enrich (CAI) s'ha imposat amb claredat a la seva prova, realitzant 5'05" sobre una distància de 1350m. La victòria li ha permès gaudir plenament d'una cursa que, fins el moment, sempre li ha reportat bones sensacions. Per la seva part, l'altra atleta pallaresa del grup, la fondista de Claverol de la Pobla Berta Cabanas Tirapu (FCB) ha estat 5a a la cursa cadet femenina amb un temps de 8'20" sobre el circuit de 2300m. Berta continua en bona línia, lluitant sempre entre les millors. La seva dedicació i actitud m'omplen com a entrenador i són la base sobre la qual han d'arribar els bons resultats.

Berta Cabanas (FCB) a l'arribada de la cursa cadet
Fins aquí la noticia, ara una curta reflexió. A la crònica hem parlat de dues atletes encara en categories de promoció, una infantil i una cadet. Ambdues amb suficient talent com per obtenir bons resultats en aquest esport, o al menys això és el que ara per ara s'albira. Resultats, resultats..., tot l'entorn ens porta a l'obtenció de resultats. Campionats, curses, mínimes.... i a més, els nens i nenes són els primers i primeres en exigir-se. La canalla vol guanyar i gaudir del seu minut de glòria a imatge i semblança dels seus ídols. La nostra tasca com a entrenadors es complicada i requereix treballar en equilibri entre la salvaguarda del correcte creixement dels infants i la satisfacció d'aquests anhels de triomf. Tinc molt clar que allò més important és el primer punt, però no siguem tan il·lusos de creure que el segon aspecte no transcendeix, doncs la manca de resultats acaba afectant i desmotivant la majoria. El que cal és que l'atleta i el seu entorn siguin realistes a l'establir el rang de resultats al que es pot optar, tot i sabent que aquests també depenen de moltes altres circumstàncies. De lo contrari al no complir les espectatives, la pressió exercida sobre el/la jove atleta pot comportar que l'activiat esportiva es converteixi en una càrrega feixuga, difícilment suportable. Per sort, puc dir que els pares i mares d'aquestes i d'altres joves esportistes que dirigeixo, prioritzen l'educació i formació de llurs fills i filles mitjançant l'esport. La no interferència d'aquests pares i mares en el dia a dia dels entrenaments, i en la meva manera de veure l'esport de formació, em facilita enormement la feina. Per això els hi dic: Moltes gràcies! Tenim molt de temps per treballar

1 comentari:

David Riba Torrecillas ha dit...

Quim,
celebro que t'hagi agradat! Fa temps que et segueixo i, en la distancia de la xarxa, transmets bones sensacions!
Seguiré atent l'evolució dels teus atletes, m'agrada molt que portis pallaressos!
Una abraçada!