Campionat d'Espanya Absolut: Arnau Erta, 7è amb 14"22 (MMP) en 110m.t.

Arnau Erta Majó (FCB) a la semifinal dels 110m.t., on realitzà 14"22 (MMP)
La temporada ha arribat a la seva fí. El Campionat d'Espanya Absolut a l'Aire Lliure ha estat el colofó pels millors dels nostres atletes. Els blaugranes Arnau Erta Majó i Paula Martínez Cacheiro viatjaven a la localitat madrilenya d'Alcobendas amb l'objectiu d'assolir una de les places de finalista de les proves de 110m.t. i 10.000m. marxa respectivament. La tanquista del Barça Alba Casanovas Muntada també tenía la mínima d'assistència, i de fet era una de les favorites a medalla en la prova dels 400m. tanques, al tenir la 3a millor marca del rànking espanyol, però la de Súria renuncià a participar per motius personals.
La primera en competir ben entrada la nit del dissabte 27 de Juliol fou l'asturiana Paula Martínez. La prova deseguida es partí en dos grups. En el primer d'ells es trobaven totes les favorites al podi, entre les quals es trobava la marxadora Julia Takacs, que també resideix a Lleida, i que finalment s'enduria el triomf marcant un nou rècord d'Espanya de la distància amb 42:32:74. Paula, en sisena posició, liderà el segon grup durant els 4 primers quilòmetres, fins que hagué de retirar-se per molèsties musculars. Malgrat el mal tràngul d'aquest abandó, podem dir que la temporada de la marxadora establerta a Lleida ha estat satisfactòria, amb l'obtenció del sots-campionat de Catalunya Absolut en 5000m.marxa i la medalla de bronze en els 10.000m.marxa del Campionat d'Espanya Promesa. La propera temporada, Paula tornarà a Gijón, on, entrenant més a prop dels seus, espero que trobi el plus de motivació que li falta per tornar a millorar les seves marques.
El diumenge 28 de Juliol arribava l'hora del tanquista Arnau Erta. El lleidatà realitzà una excel·lent semifinal, arribant segon i classificant-se directament per a la final dels 110m.t. amb un temps de 14"22 (MMP). Malgrat el vent contrari de -0,4, Arnau rebaixava en 2 dècimes la seva anterior marca i assolia defintivament la marca que tan de temps se li havia resistit. La nota negativa de les semifinals arriibava amb la lesió en els isquiotibials del nostre amic Jackson Quiñónez, que d'aquesta manera no podia optar ni al campionat, ni a l'obtenció de la marca mínima d'assistència per als Mundials de Moscú. Una desgràcia per al millor tanquista espanyol de la història, que haurà d'esperar al 2014 per assolir els nous reptes que segurament es plantejarà. D'aquesta manera l'Arnau s'erigia en l'únic lleidatà entre els finalistes dels 110m.t., fent-ho per tercera vegada consecutiva (2011, 2012 i 2013), i amb l'afegit de ser sempre el més jove en aquestes 3 finals. A la final, i degut a una discreta sortida, el lleidatà es quedà lluny de la lluita per a les medalles, haguent-se de conformar amb la 7a posició i un temps de 14"45 (+1,0). Cal recordar que Arnau ha canviat la seva sortida de 8 a 7 passes, i en algunes competicions encara no ha acabat de trobar l'encaix adequat. Sigui com sigui, la temporada ha estat notable, amb l'obtenció del Campionat de Catalunya Absolut, l'Autonòmic sub-23 i sobretot, la medalla de bronze en el Campionat d'Espanya Promesa i una marca personal de nivell (14"22).

Comentaris

Entrades populars