Diego Altemir i Mireya Oliver en el Campionat d'Espanya Júnior

Diego Altemir i Mireya Oliver al Campionat d'Espanya Júnior 2013 a Castelló

Castelló va albergar, el dissabte 6 i el diumenge 7 de Juliol, el Campionat d'Espanya Júnior d'Atletisme a l'Aire Lliure sota un sol de justícia. El dissabte vaig arribar a la capital de La Plana per seguir l'actuació dels aragonesos Mireya Oliver Buil i Diego Altemir Aguilar, ambdós atletes de l'Hinaco-Monzón. La primera en actuar en dissabte fou la velocista d'Osso de Cinca, qui participà en la prova dels 100m.ll. amb el difícil repte de passar a la final. Mireya ja va ser medallista en l'estatal júnior indoor el proppassat més de Març amb uns excel·lents 7"83, però l'escassetat d'entrenament d'aquesta campanya d'aire lliure, principalment per motiu d'estudis, feien previsibles les complicacions per accedir a la final. A les eliminatòries però, l'aragonesa era segona i marcava un nou registre personal en la prova de l'hectòmetre amb uns bons 12"58 i vent nul. El camí semblava ben traçat, però a semifinals la sort no va ser amb Mireya. Va ser 4a en la primera de les dues semifinals amb 12"56 (+2,6). La final era a l'abast, ja que semblava que una plaça per temps podia ser seva. Però a la segona sèrie el vent s'alià amb les corredores, i amb una força de +3,9m/s, totes les participants volaren sobre el tartà de la pista universitària castellonenca, esborrant definitivament qualsevol possibilitat de l'atleta de l'Hinaco. Malgrat tot, i vents a part, l'atleta monzonica ha de reflexionar sobre el nivell d'implicació en la seva preapració. Si Mireya vol assolir reptes d'importància, no podem contínuar amb l'actual baix llistó en la càrrega de treball, ja que la seva qualitat és suficientment alta com per plantejar-se objectius de més envergadura. Malgrat tot, la temporada ha estat prou bona, amb MMP indoor i a l'aire lliure i una medalla de bronze espanyola en els 60m.ll. sota coberta, a més de tots els títols aragonesos de la seva categoria.

A darrera hora de la tarde del mateix dissabte arribava l'hora de Diego. El tanquista de Barbastre venia a aquesta competició amb la fixació de ser a la final, repte que no assolia des que va ser 7è al Campionat d'Espanya Juvenil 2011. A semifinals Diego no realitzà una bona cursa, quedant-se aviat endarrerit en el pas dels primers 200m després de colpejar vàries tanques. Malgrat tot, i veient la situació, començà a remuntar la segona part de la prova fins arribar en una 6a posició, que finalment seria 5a, al tenir davant un estranger. El cronometratge electrònic no funcionà i els temps foren manuals, corresponent-li a Diego uns 55"9 (MMP) que pràcticament igualaven els 56"08 que fins el moment tenia com a millor marca. Aquesta 5a posició encara permetia albergar alguna possibilitat d'accés per temps a la final. I aquest cop, tota la sort que no tingué Mireya, anar a parar de cop a Diego. En la segona sèrie de 400m.t., malgrat sortir 6 participants, només arribaren a meta 3 d'ells, a l'haver 2 abandons i 1 desqualificació. Repte assolit, Diego era a la final d'un Campionat d'Espanya 2 anys després. El diumenge, pel carrer 1 i amb el genoll adolorit (de fet no el podia doblegar massa) pels cops amb les tanques el dia anterior, Diego lluità per fer un bon paper. L'empresa no era fàcil, sobretot pel fet de córrer en el carrer més interior, però l'aragonpès ho afrontà amb valentia i lluità per no ser últim, objectiu que assolí a l'arribar 7è amb 58"01, davant el corredor del carrer 2 que finalment també seria desqualificat per no saltar una tanca i envair el carrer del nostre atleta en plena corba. Amb tot doncs, també podem parlar d'una temporada d'èxit per a Diego, que també se'n va de vacances havent rebaixat clarament les seves marques personals en 400m.ll. indoor i 400m.t. a l'aire lliure, i tornant a ser entre els millors a nivell espanyol.

Resultats del Campionat d'Espanya Júnior 2013