Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 27 de maig de 2013

Adeu Juanjo!

Aquest matí m'he despertat amb la tràgica notícia de la mort de l'amic Juanjo Garra. Ja feia dies que a tots ens preocupava el seu estat, desprès del desgraciat accident que patí quan baixava de coronar el Dhaulagiri. Quant tots manteníem l'esperança amb el seu salvament, ha arribat la clatellada, un cop sec i dur que m'estabornit profundament. Aquests darrers dies he imaginat més d'una vegada com devia ser la seva situació a 7700m., sol i amb un turmell lesionat, encara que, segurament, haurà estat més dur del que sóc capaç de visualitzar. Finalment el Juanjo no ho ha pogut resistir el temps suficient i ens ha deixat, com diuen els seus familiars: "S'ha quedat al cel!"

Feia molt anys que ens coneixíem, doncs havíem coincidit en lo personal i esportiu, perquè, com ja sabem, Lleida és molt petita. Però ell contribuia a fer-la més gran. Ha estat un lleidatà il·lustre, una de les persones que més ha fet pel món de l'esport a Ponent, un dels seus principals exponents i ambaixadors. Jo sempre el recordaré com era: simpàtic, proper, servicial, franc, eficient... Sovint em trucava i aprofitava l'avinentesa per fer-me broma. Li agradava fer-se passar per algun altre, i jo, al principi, queia en el parany com un beneït. Després parlàvem sobre l'atletisme lleidatà, o em demanava assessorament en quelcom relacionat amb aquest esport. Darrerament estava molt engrescat en tot allò relacionat amb les curses de ruta, doncs havia millorat els seus registres, fins fer 1h26'16" a la Mitja Marató de Lleida 2012. Però és clar, la seva autèntica passió era la muntanya, doncs no en va, el Juanjo era un dels millors i més experimentats alpinistes de l'estat. Però per escriure i lloar la seva singularitat dins l'alpinisme ja existeixen veus mes autoritzades que la meva. Ara només m'amoïna la seva família, que estarà passant els pitjors moments de la seva existència. Per a ells el meu més sincer condol i tota la força necessària per deixar enrere, si és que això és possible, aquests tràgics moments.

DEP Juanjo!