Llums i Ombres al Cros d'Atapuerca.

Ferran Bochaca, Berta Cabanas i Isma Neggazi al circuit del cros d'Atapuerca amb Quim Erta
Els que portem molts anys en el món de l'esport sabem per experiència (ja sigui com esportistes o bé com a tècnic) que les dades objectivables no són les úniques que hem de tenir en compte quan afrontem la preparació d'un esportista. La millora dels paràmetres obtinguts en les proves per a la determinació del perfil fisiològic, o la rebaixa dels registres en les sèries durant els entrenaments, no sempre es tradueixen en un millor resultat a l'hoa de competir. Tots coneixem esportistes que davant determinades situacions competitives pateixen un estrès desmesurat que no els deixa rendir en consonància amb el seu talent. Alguns responen amb bloqueig a la pressió de l'entorn, que pot ser propiciada per familiars, amistats, o inclús pel propi entrenador. Però d'altres, malgrat un contexte adequat, també sucumbeixen davant un autoexigència desmesurada que no els permet avaluar amb objectivitat la realitat. Aquest fet es produeix en atletes de tots els nivells, ja que la importància de la fita a assolir és una qüestió subjectiva. La por al fracàs no té límits, i, per molt estrany que pugui semblar, la càrrega de responsabilitat que per a uns suposa la consecució d'una mínima per a un certamen internacional, pot estar en consonància amb el que pateixen altres esportistes que competeixen tan sols a nivell local. Res s'ha de menystenir, i els atletes que són sota la meva tutela coneixen perfectament la rellevància que atorgo a tot allò que es refereix a la  psicologia de l'esport.
Aquesta és la situació que està vivint i patint el talentós fondista Ferran Bochaca Sabarich (FCB), qui abandonà la cursa júnior del Cros d'Atapuerca 2012. El que fa uns anys fou campió d'Espanya Juvenil, rècord dels campionats i líder del rànking estatal en la prova dels 5000m.ll., ha passat per un sot durant els darrers anys del que ara és en condicions de sortir definitivament. Només ha de creure que pot fer-ho, perquè tots els paràmetres així ens ho indiquen. El Ferran és entre els grans de la seva categoria a nivell físic. Ara només cal que ho sigui també a nivell psicològic per tancar el cercle. Sap que em tindrà al costat per aconseguir-ho.
Les altres dues atletes del grup, la cadet Berta Cabanas Tirapu (FCB) i la júnior Isma Neggazi Meslek (CAI) van tenir una bona actuació en les seves respectives curses. Berta va ser 16a en el seu primer cros fora de Catalunya. Malgrat els nervis, el vent i l'intens fred, que arribà als 5 ó 6 graus durant la cursa, la pallaresa va deixar entreveure els seus progressos. Per la seva part, l'Isma també tancà una correcta actuació al classificar-se en 24a posició en la cursa júnior. Cal tenir en compte que ambdues corredores són en el primer any de la seva categoria i que en el cas de l'algeriana, competia també amb atletes forànies i promeses de 1r any que buscaven un lloc a la selecció espanyola júnior que ha d'assistir al proper Campionat d'Europa de Cros.
Acabarem esmentat altres resultats del cap de setmana. Entre els més destacats, la cinquena posició absoluta, 2n de la categoria M2, de Caleb Amigó Álvarez (Ja arribaré!) als 10km del VIII Memorial Ramon Blanch de Vilanova de la Barca, que realtizà un temps de 36'13". Al Cros d'Agramunt, Mustapha Diop (Sícoris Club) arribà en 3a posició.


Comentaris

Entrades populars