Inici dels entrenaments de la temporada 2012/13
 |
| Part del grup d'entrenament de la temporada 2012/2013 |
Com cada Setembre, el grup d'entrenament comença amb altes i baixes. Pel que fa als que marxen, destaca el cas de Llorenç Sales, que comença una nova etapa de la seva vida al Regne Unit. Allí, com molts d'altres joves catalans i espanyols que han emigrat fugint d'aquests moments difícils, buscarà noves oportunitats tant en el camp professional com en l'esportiu. Tan de bo tingui molta sort, s'ho mereix! També abandonen el grup Gemma Jorba i Julià Domínguez. Gemma deixa de moment l'esport per centrar-se en el seus estudis de Medicina, mentre que Julià ha preferit tornar al grup de l'Escola d'Atletisme del Lleida UA i així realitzar un atletisme més lúdic, a prop de les seves amigues de sempre. Segur que ambdues han acertat en la seva decisió. Tots tres saben que si algun dia volen tornar, els rebrem amb els braços oberts.
Pel que fa al capítol no tancat de les incorporacions, la majoria ha estat mercès a corredors de fons i ruta. Quatre nous corredors inicien una nova etapa en el nostre grup, recercant un major control tècnic que els ajudi a rebaixar les seves marques en proves de ruta, encara que sense descartar la possible participació en proves de pista. S'han incorporat a la meva disciplina: Josep Maria Calucho Solé, Luis Lahoz Betés, Manel Manuel Oliva Leal, Toni Sabaté i la velocista Anna Cerqueda. No seran les darreres altes, però si són les confirmades.
Com es pot comprovar és un grup molt nombrós. La confiança depositada en mi per part dels seus membres m'omple d'ilussió i orgull, però també em carrega de responsabilitat per la difícil gestió que genera un grup tan heterogeni, amb disciplines dispars que van des del 60m.ll o els 400m.t., fins la ruta o la mitja marató. Espero donar adequada resposta a tots els seus anhels.
Cal destacar el significatiu increment d'atletes de ruta en el grup. Els bons resultats obtinguts per aquells corredors de ruta veterans, que ja fa temps van fer el salt i van passar a entrenar amb nosaltres: Miquel Comella o Caleb Amigó, han exercit de reclam per molts d'altres. Avui, el nucli d'entrenament té un important grup d'atletes de ruta, molts d'ells veterans, que diàriament porten a terme llurs entrenaments amb gran entrega i confiança, malgrat totes les complicacions de caire professional i familiar que l'edat comporta. Es tracta d'un atletisme que dia a dia va a més, i que, de seguir l'actual política de retallades a les federacions esportives, pot acabar sent l'activitat que salvi molts nuclis d'entrenament. El CSD ja ha anunciat que les federacions rebran un 50% menys d'aportació. Les beques i ajuts per a esportistes, tècnics i clubs cauran significativament. Molts clubs s'hauran de plantejar les activitats de competició o inclús la continuïtat, i atletes emergents hauran de continuar la seva progressió més enllà de les fronteres de l'Estat, com ja ho estan fent alguns en centres educatius nord-americans: Bruno Hortelano, Harry Sagel, Marina Manjón, Lidia Gómez, etc, són alguns dels múltiples exemples. Comparar els mitjans de treball i ajuts econòmics amb els que compten en el sistema universitari nord-americà amb els nostres, és simplement insultant per a nosaltres. Ells han estat valents i han apostat pel seu futur. A nosaltres ens toca replantejar-ho tot, o continuar lluitant quasi en la indigència esportiva. Han de canviar moltes estructures i plantejaments per tal que el nostre esport sigui de nou on es mereix. Dins de pocs mesos tindran lloc les eleccions a la presidència de la RFEA, entitat que, sota el meu punt de vista, necessita imperiosament un canvi de rumb. El model actual sembla esgotat, i cal donar pas a persones que aportin noves idees. Aprofitarem l'oportunitat?
Com es pot comprovar és un grup molt nombrós. La confiança depositada en mi per part dels seus membres m'omple d'ilussió i orgull, però també em carrega de responsabilitat per la difícil gestió que genera un grup tan heterogeni, amb disciplines dispars que van des del 60m.ll o els 400m.t., fins la ruta o la mitja marató. Espero donar adequada resposta a tots els seus anhels.
Cal destacar el significatiu increment d'atletes de ruta en el grup. Els bons resultats obtinguts per aquells corredors de ruta veterans, que ja fa temps van fer el salt i van passar a entrenar amb nosaltres: Miquel Comella o Caleb Amigó, han exercit de reclam per molts d'altres. Avui, el nucli d'entrenament té un important grup d'atletes de ruta, molts d'ells veterans, que diàriament porten a terme llurs entrenaments amb gran entrega i confiança, malgrat totes les complicacions de caire professional i familiar que l'edat comporta. Es tracta d'un atletisme que dia a dia va a més, i que, de seguir l'actual política de retallades a les federacions esportives, pot acabar sent l'activitat que salvi molts nuclis d'entrenament. El CSD ja ha anunciat que les federacions rebran un 50% menys d'aportació. Les beques i ajuts per a esportistes, tècnics i clubs cauran significativament. Molts clubs s'hauran de plantejar les activitats de competició o inclús la continuïtat, i atletes emergents hauran de continuar la seva progressió més enllà de les fronteres de l'Estat, com ja ho estan fent alguns en centres educatius nord-americans: Bruno Hortelano, Harry Sagel, Marina Manjón, Lidia Gómez, etc, són alguns dels múltiples exemples. Comparar els mitjans de treball i ajuts econòmics amb els que compten en el sistema universitari nord-americà amb els nostres, és simplement insultant per a nosaltres. Ells han estat valents i han apostat pel seu futur. A nosaltres ens toca replantejar-ho tot, o continuar lluitant quasi en la indigència esportiva. Han de canviar moltes estructures i plantejaments per tal que el nostre esport sigui de nou on es mereix. Dins de pocs mesos tindran lloc les eleccions a la presidència de la RFEA, entitat que, sota el meu punt de vista, necessita imperiosament un canvi de rumb. El model actual sembla esgotat, i cal donar pas a persones que aportin noves idees. Aprofitarem l'oportunitat?
Comentaris
Hem de ser prou mal·leables per adaptar-nos a qualsevol circunstància.
Una abraçada, Quim