I finalment.... el Campionat d'Espanya Absolut!

Arnau Erta Majó (FCB) a la semifinal dels 110m.t. del Campionat d'Espanya Absolut 2012
Tot arriba a la seva fí, inclús aquesta llarga i inacabable temporada.  Han estat prop de 12 mesos treballant sense interrumpció, planificant per assolir els objectius tratzats per a un grup nombrós i heterogeni de 25 efectius. La majoria d'ells acomiadaven la competició durant el més de Juliol, però un Campionat d'Espanya Absolut incomprensiblement situat a finals del mes d'Agost ha fet que alguns no poguéssim desconectar del tot.
Entre els atletes del grup, tan sols  Llorenç Sales Ferre (Fent Camí Mislata) mantenia la motivació per arribar a Pamplona i competir en el Campionat Estatal en la prova dels 800m.ll. El galerenc havia de simultaneijar la seva activitat laboral amb els calorosos entrenaments a Lleida per arribar en forma a la capital navarresa. L'altra atleta que podia acompanyar-lo, la tanquista júnior Alba Casanovas, ja feia dies que habia renunciat a assistir-hi, malgrat tenir possibilitats de medalla. La temporada se li havia fet molt feixuga per diversos problemes físics i personals, i finalment la surienca preferia prendres un merescut parèntesi, un cop acabat el Campionat del Món Júnior.
Però bé, finalment el Campionat arribava i l'estadi Larrabide ens rebia el dissabte 25 d'Agost amb un dia fresc i ventós, un temps inusual per als qui patim el xafogós estiu lleidatà. Sabiem que el sorteig havia donat a Llorenç un lloc a la 3a semifinal dels 800m.ll. Els temps de les anteriors dues sèries deixava ben a les clares que tenia possibilitats d'accedir a la final, sempre i quan la cursa fos ràpida. I així va ser! Alex Rodríguez i ell mateix van decidir tirar la cursa. El mataroní agafà la responsabilitat durant la primera part de la prova, prenent Llorenç el relleu fins la recta final. Va ser una tàctica valenta, però possiblement no la més favorable per als interesos del nostre company, ja que el galerenc es va desgastar en la darrera part de la cursa amb el fort ven contrari. Sóc conscient que ara és molt fàcil fer el comentari, però en aquell moment algú havia de prendre la decisió i arriscar. Els darrers metres es van fer molt llargs i la tensió acumulada abans i durant la prova no va permetre que Llorenç corrès amb la facilitat i soltura necessària per avançar amb facilitat. Els favorits el van avençar en els darrers metres, però per desgràcia també ho va fer Eduardo Suárez, qui, per tan sols 4 centèsimes, va apartar a Llorenç de la final. En el sumari final, Llorenç fou el 5è classificat per temps amb 1'50"76, però era el 9è, un cop computats els classificats per llocs, que és el que compta. Un cop dur per al jove sots-campió de Catalunya de l'especialitat. Ho havia tingut molt a prop, masa com per pair-ho amb facilitat.
Llorenç Sales a la semifinal dels 800m.ll.
Malgrat el disgust, cal tenir clar que la temporada d'aquest jove migfondista ha estat excepcional, ja que ha realitzat marca en totes aquelles distàncies en les que ha competit. Ha rebaixat les seves marques personals en els 800, 1500 i 3000m. indoor, així com en els 400, 800 i 1500m.ll. a l'aire lliure. Ha assolit el sots-campionat de Catalunya dels 800m.ll. i en els dos Campionats d'Espanya Absoluts, el de pista coberta i el d'aire lliure, ha fregat la classificació per a la final. No hem de permetre que 4 insignificants centèsimes no ens deixin veure l'èxit de tot plegat.
Qui si va arribar a la final va ser l'Arnau Erta Majó (FCB). El lleidatà va competir bé a la primera semifinal dels 110m.t., arribant 3r amb una marca de 14"76 (+0,0), i assolint el repte de tornar a una final absoluta a l'aire lliure en la seva segona participació. A la final, i pel carrer 1, l'Arnau va competir amb força, molt ficat en la competició fins que va colpejar la 4a tanca. Aquest fet va ser determinant per no realitzar un millor registre. Malgrat tot, aconseguia una 6a posició amb 14"80 (+1,2), la seva millor classicació en un estatal absolut a l'aire lliure. D'aquesta manera conclou una temporada difícil, en la que el jove tanquista ha patit les complicacions pròpies d'una lesió a l'astràgal del peu dret i de la difícil aclimatació a la tanca d'1'06m. Ara toca passar pàgina i pensar en la propera temporada, que compta amb objectius prou motivadors, com el Campionat d'Europa Sub-23 que tindrà lloc a Tampere (FIN). La ciutat finesa ens porta grans rècords. En ella, el 2009,  l'Arnau va guanyar els 110m.t. del Festival Olímpic del Jovent Europeu (EYOF) marcant l'actual rècord d'Espanya Juvenil, pocs dies després de classificar-se en 4a posició al Campionat del Môn Juvenil a Brixen (ITA). Esperem que pugui tornar a viure aquelles gratificants sensacions. Segur que ell possarà tot l'empeny necessari.

Comentaris

Entrades populars