Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dimarts, 26 de juny de 2012

Alba Casanovas, campiona d'Espanya i mínima mundialista en 400m.t.

Alba Casanovas passant la darrera tanca de la final dels 400m.t. de l'estatal júnior 2012
El dissabte 24 de Juny, a les 3 de la matinada, emprenia viatge vers Avilès. M'acompanyaven els pares de Mireya Oliver Buil (Hinaco Monzón) i de Diego Altemir Aguilar (Hinaco Monzón). Els dos atletes aragonesos i Alba Casanovas Muntada (Avinent Manresa) eren els representants del nostre grup d'entrenament en el Campionat d'Espanya Júnior que havia de tenir lloc a l'esmentada localitat asturiana. 2 atletes més, Sergi Carrero i Ferran Bochaca, malgrat tenir la mínima d'assistència, preferien no competir per diversos motius personals. Per tant, ara tocava centrar-me en els que  havien decidit ser-hi.
Alba Casanovas al podi
Durant el viatge, i sobretot en les següents 48h, tendria temps de patir i gaudir tot un ventall de sentiments: Incertesa, por, esperança, il·lusió, felicitat...  
* Incertesa pel resultat de les fèmines, ambdues amb problemes musculars. En el cas de Mireya perquè la seva temporada s'ha reduït a la mínima expressió pel que fa als entrenaments, en ocasions per problemes de salut, i en d'altres, per dedicació quasi exclusiva als estudis. I en el cas de l'Alba, per l'evident manca d'entrenament en els darrers 21 dies, des que va patir un trencament fibril·lar a l'isquiotibial dret. 
* Por a que aquestes molèsties no derivessin en lesió, sobretot en el cas de l'Alba, per la precipitació en el retorn a la competició que el Campionat d'Espanya havia provocat.
* Esperança en les possibilitats dels tres,  tot i els problemes, mercès a llur talent esportiu i l'esforç esmerçat.
* Il·lusió al veure com s'anaven superant algunes de les rondes classificatòries, a excepció feta de Diego, que no va poder arribar a la final dels 400m.t., malgrat lluitar fins el darrer moment. Segur que la propera campanya arribarà a ser entre els millors, doncs té les condicions per ser-hi.
* I definitivament Felicitat, quan Mireya assolí la seva primera final en un estatal a l'aire lliure, la dels 100m.ll. i, especialment, quan Alba s'imposava a la final dels 400m.t. assolint l'objectiu: la mínima de participació per al Campionat del Món Júnior de Barcelona, marcant uns excepcionals 1'00"56, 9a millor marca espanyola de tots els temps a la categoria júnior. Es difícil descriure la joia que t'envaeix quan un objectiu tan preat s'assoleix, i sobretot, quan aquest, en el cas de l'Alba, arribà després de múltiples complicacions: Un difícil historial de lesions, la desmotivació de l'atleta al veure l'incertesa del seu futur, la desconfiança en les pròpies possibilitats.... Només ha estat comparable, pels clars paral·lelismes, a les emocions viscudes quan Laia Vilalta es va proclamar campiona d'Espanya Absoluta Indoor i recordwoman catalana dels 400m.ll. 
Encara cal recórrer una part del camí, pot ser la més important de la temporada pel que fa als resultats, però el primer Campionat d'Espanya d'aire lliure que hem viscut ens ha deixat les cantimplores ben plenes.  No crec que les buidem abans de la fí.
No vull acabar sense reconèixer l'aportació de diverses persones en la recuperació de l'Alba, tots ells des de diferents àmbits professionals. Gràcies a Fanny Majó, que ha fet tot el possible per aixecar psicològicament l'Alba, i també a Llorenç Martí i Susana Escolà, que han treballat a fons en la recuperació del trencament fibril·lar.