Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 21 de novembre de 2011

Cros de Sòria: El més important és crèixer!

Després de l'accidentada participació al VIII Cros Internacional d'Atapuerca, a Ferran Bochaca Sabarich (FCB) només li restava una cursa per intentar entrar en la selecció espanyola que participarà en el proper Campionat d'Europa de Cros. La darrera opció passava per fer un excel·lent paper en el XVIII Cros Internacional de Sòria
El magnífic circuit de Valonsadero ens va donar la benvinguda amb un dia gris i humit, però al menys la pluja no va fer acte de presència, malgrat que els núvols semblaven anunciar-la. La cursa júnior, amb 6000m, prometia ser molt interessant. Tots els favorits per formar part de l'expedició a Velenje (Slovenia) eren al circuit, i a les 13'25h prenien la sortida per decidir la classificació. Ferran sortia de nou entre els primers, com ja va fer a Atapuerca. Però malgrat la fulgurant partida, passat el primer quilòmetre, no es col·locava en una posició de privilegi i acabava la primera volta en una desencoratjadora 25a posició. No era un lloc que deixés veure res de positiu. El lleidatà semblava desconfiar de les seves forces i decidia no arriscar. Un evident error, ja que si s'havia apostat per fer acte de presència en aquell cros era per anar a totes. Segurament, el seu cap revivia les sensacions negatives viscudes una setmana endarrere. Un cop passat l'equador de la prova Ferran va anar remuntant llocs i, poc a poc, el de la Pobla semblava agafar confiança i donar-se'n que aquella no era la seva ubicació. Com a resultat, tancava la segona volta en una més reconfortant 15a posició, però encara lluny dels llocs de privilegi. Només quedava un darrer volt al sinuós circuit, i Ferran descobria que les forces l'acompanyaven. Però, per desgràcia, i malgrat la velocitat que ara imprimien les seves cames, la prova arribava a la seva fi. Els nostres interessos necessitaven de més distància, però la realitat era molt tossuda i només gaudíem de 6km, després dels quals Ferran clouria en 8a posició,  a 5" de la 6a plaça que tancaria la selecció, i el que és pitjor, amb la agredolça sensació de que no ho havia donat tot. Dolça, perquè el desenvolupament de la prova li demostrava que  gaudia dels recursos suficients per ser amb els primers des del tret de sortida. Però agre, perquè havia confiat en ell mateix massa tard.
Com a tècnic analitzo els errors propis i de l'atleta, però miro de destacar allò més positiu de cada intervenció, que sempre hi és! I malgrat no assolir el passaport europeu, durant aquest curt període competitiu he pogut comprovar el que ja sabia: Que aquest gran atleta és en franca progressió després d'un llarg i difícil període en el que ha patit tot tipus d'entrebancs en el seu particular ostracisme a la Pobla de Segur. Ara, un cop a Lleida, el seu ritme de treball és constant i en la correcta línia ascendent, i ben aviat deixarà les primeres mostres. Els darrers dos crosos, ambdós amb un excel·lent nivell organitzatiu i competitiu, hauran estat una gran escola en la que aprendre i reflexionar sobre els errors comesos, i per deixar-li entreveure que té la qualitat suficient per ser entre els millors. Perquè, no ens enganyem, els veritables objectius de la temporada encara són per arribar. Europeu Júnior de cros? Ja n'hi haurà un altre la temporada que ve!