Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dilluns, 14 de novembre de 2011

Cros d'Atapuerca. Crònica d'una participació accidentada

Ferran al Cros d'Atapuerca 2011
Després d'un complicat i llarg període d'inactivitat competitiva provocat per problemes de salut, en Ferran Bochaca Sabarich (FCB) tornava als circuits en el VIII Cros d'Atapuerca (Burgos), el que per a molts és el millor cros de l'estat espanyol, i  inclús per alguns, del món. La rentrée havia estat preparada amb il·lusió, i amb l'esperança de fer un resultat profitós que situés el lleidatà amb possibilitats de ser inclòs en la selecció espanyola júnior que ha de participar en el XXVIII Campionat d'Europa de Cros, que el proper dia 11 de Desembre ha de tenir lloc a la localitat de Velenje (Eslovenia). Però l'esdevenir de la prova ens va oferir una accidentada actuació, la pitjor possible per al Ferran, i que ara per ara, vist amb la fredor de la distància, quasi ens sembla còmica sinó fos perquè hagués pogut acabar prou malament.
El de la Pobla de Segur va sortir molt bé, situat en el grup de cap, entre els millors, on és el seu lloc! Però només agafar el primer gir va ser trepitjat per un dels favorits a la victòria (el qual es va disculpar a la fi de la prova, la qual cosa l'honora) i en Ferran va anar per terra. Malgrat el cop, el lleidatà s'aixecà i intentà recompondré la situació amb celeritat. Li va faltar paciència, i la inexperiència el va fer córrer atabalat fins les primeres posicions obrint-se camí entre la munió de corredors. En aquestes va ser empentat per un altre dels participants, just en el moment quan Ferran saltava l'única complicació del circuit, un sot d'un metre de profunditat i 3 d'amplada en forma de be baixa. Resultat? Doncs que el nostre amic va tornar a caure, però aquest cop ho va fer estrepitosament, donat-se un cop a les costelles contra el terraplè ascendent del sot. El dolor el va fer estar un parell de segons al terra, plantejant-se inclús la retirada. Són moments crítics en una prova de cros, ja que els participants encara són agrupats i una caiguda suposa que en un pocs segons l'atleta accidentat es vegi superat per un nombrós grup de corredors. Així va ser, i d'anar entre els 10 primers va passar, en un instant, a ser en el grup de darrera, prop de la posició 50a. Encara li quedava el pitjor, més de 5 km de patiment, adolorit, abatut i descentrat. Els seus pares i jo mateix no enteníem res. Des de la nostra posició no haviem vist les caigudes, només l'excel·lent sortida, i de cop i volta, 300m més tard, veiem com apareixia en mig de la prova. Quan un kilòmetre més tard l'atleta passava al nostre costat ens ho intentava descriure i al finalitzar en 18a posició, 13a entre els espanyols, ens ho podia explicar enfadat i alterat. 
En Ferran va haver de conviure durant el viatge de tornada a Lleida amb dolor en un turmell, el braç dret i les costelles d'aquell mateix costat, i sobretot, amb l'amargor del rècord del que hagués pogut ser si tot hagués anat com s'esperava. Però això ja no serveix de res, i s'ha de passar pàgina ràpidament. Ara l'objectiu d'aquest curt periode competitiu s'ha complicat, però encara no tirem la tovallola, encara hi ha opcions i lluitarem fins el darrer metre a Sòria. Tan sols resta una setmana per saber el desenllaç. No hi ha temps per lamentacions. Cal refer l'ànim i recuperar-se amb cel·leritat de les seqüeles físiques, i si les coses no surten com desitgem, no ha passat res, només sóm en el principi d'una llarga i motivant temporada.