Laia Vilalta sots-campiona d'Espanya Universitària de 400m.ll., però......

Avui, diumenge 8 de Maig, Laia Vilalta (UdL) ha afegit una medalla més al seu ampli currículum atlètic, al proclamar-se sots-campiona d'Espanya universitària dels 400m.ll. a Castelló. Malgrat haver assolit un nou metall, les circumstàncies que han envoltat la consecució d'aquest nou pòdium fan que ni tan sols estiguem gaudint aquest argent. La lleidatana no ha pogut competir plenament i s'hagut de conformar amb una modesta marca de 57"34. I es que el genoll de Laia és al límit de les seves possibilitats i ha dit prou! El dolor és difícilment suportable, fins el punt que actualment no la permet entrenar, i molt menys competir a l'alçada de la seva vàlua. Aquest campionat ha suposat un test a partir del qual avaluar la necessitat de continuar la temporada o pel contrari prendre la darrera i més dràstica de les decisions.
Des que sorgiren les primeres molèsties, tot just fa un any, hem lluitat amb totes les forces per superar la lesió. Laia ha visitat els serveis mèdics de la Real Federació Espanyola d'Atletisme, de la Federació Catalana d'Atletisme i del Futbol Club Barcelona, els quals han marcat la pauta a seguir. Hem reforçant el vast intern i equilibrat la força dels flexors i extensors de la seva cama, a l'hora que incrementavem l'elasticitat dels esmentats músculs. Hem millorat la tècnica de cursa, la seva propiocepció, equilibri i coordinació. S'ha estudiat la seva empremta, millorant les pròtesis podològiques que ja duia. Ha estat infiltrada amb àcid hialurònic i corticoides. Hem estudiat la possibilitat d'infiltrar amb factors de creixement-PRP (Plasma Ric en Plaquetes), però la manca d'acord entre metges ha fet que de moment ho haguem desestimat. Només sembla quedar un camí, la realització d'una artroscòpia que ens permeti veure més directament quin és l'autèntic problema, doncs hi ha disparitat de diagnòstics. Sembla clar que Laia té una condropatia rotuliana resultat de l'alteració de l'angle "Q" de la seva cama, la desalineació i malformació de la seva ròtula, que també por ésser bipartita. També s'ha cregut veure en alguna de les ressonàncies magnètiques realitzades inflamació del greix de Hoffa, així com una calcificació que podria generar el dolor al interferir en la flexió del genoll.... Els metges volen ser conservadors, però nosaltres tenim clar que així no podem continuar, doncs aquesta situació no porta a cap lloc. Un any es període més que suficient per millorar, tot i més quan s'han portat a terme totes les indicacions dels serveis mèdics, els quals inclús ens han felicitat pels guanys assolits. Els propers dies hem de prendre la decisió. Ens prendrem un temps de reflexió, però Laia es mereix molt més, i jo no deixaré de lluitar per donar-li.

Comentaris

Entrades populars