Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dissabte, 12 de febrer de 2011

A temps de rectificar!


Sevilla no ha tingut un color especial! No en aquesta ocasió. Laia acudia a la capital andalusa amb ganes de fer una bona cursa.... però una cosa és tenir ganes i una altra de ben diferent és tenir la necessària motivació. Si, ja sé que pot semblar contradictori, però la meva experiència fa anys que així m'ho ensenya. Les ganes de córrer afloren de la nostra consciència, però la motivació, la creença en les nostres possibilitats sorgeixen del més profund del nostre interior, del subconscient, i aquest és el veritable motor de l'organisme. A una setmana del Campionat d'Espanya Absolut que tindrà lloc a València, a Laia la incomodava desplaçar-se tan lluny i ser dos dies fora de casa. Però s'havia de complir amb el requeriment del sector de velocitat del a RFEA i així ho va fer. Tots ens vam convèncer de que seria una bona oportunitat per fer un registre de qualitat, però era un emmirallament, tenint en compte el que ja hem esmentat. El resultat? El lògic quan les coses no es fan amb el 100% de motivació. A la fí 4a i 56"02 (MMT), un temps lluny de les expectatives que auguren els entrenaments, en la línia dels de la temporada passada quan va marcar 54"45.  Laia va competir pel carrer 6, sense referències, i no va sortir amb la suficient velocitat com per guanyar el carrer lliure, al que va arribar ja en 4a posició. A partir d'aquell moment es va deixar portar fins la meta, sense poder lluitar en cap moment per la victòria. Ara toca passar pàgina ràpidament i centrar-se en la setmana d'entrenaments prèvia a l'Absolut Indoor, on encara crec fermament en les possibilitats de la Laia. No tinc dubte que serà al pòdium si competeix amb la força i il·lusió habituals, les quals ahir no va saber trobar.

2 comentaris:

Miquel Garcia ha dit...

Ànims als dos Laia i Quim! Competir en 400 és difícil i el haver estat la Laia campiona d'Espanya l'any passat fa que les vostres curses hagin passat de ser curses contra atletes decents i bones a ser curses contra les millors d'Espanya (amb la dificultat afegida de parlar dels 400 metres en pista coberta). Segur que la Laia preferiria haver corregut en 54 segons alts que en 56.02 (que en cap cas és una marca poc bona) però esteu seguint una línia molt regular i el més important és que en cada competició el "crono" assolit és lleugerament inferior. Si ho sumeu a que els entrenaments estan sortint bé, de ben segur que esteu en la bona línia per aconseguir un bon paper a l'estatal. A més, si no recordo malament, l'any passat també estaveu en 56 segons en aquestes alçades.

Malauradament estic un pèl lesionat i no he pujat gaire per les pistes, per això aprofito el teu blog per desitjar-vos força i un pèl de sort per el campionat d'Espanya (molta sort no la necessiteu). Quedar en posicions de podi és sempre gratificant i està a l'abast de la Laia però en cap cas no entrar al podi és res poc meritori. Poca gent pot dir que té opcions de lluitar per l'or en un campionat d'Espanya del que sigui. La Laia pot, altrament no seria portada de la revista Atletismo espanyol.

Ànims!

Miquel Garcia

Quim Erta ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, en el que demostres conèixer la Laia, la seva trajectòria, així com la prova que compartiu. Tot el que comentes es acertat i ho comparteixo al 100%. Espero que et recuperis ben aviat i puguis gaudir de la teva passió per l'atletisme.

Rep una forta abraçada!