Sevilla no ha tingut un color especial! No en aquesta ocasió. Laia acudia a la capital andalusa amb ganes de fer una bona cursa.... però una cosa és tenir ganes i una altra de ben diferent és tenir la necessària motivació. Si, ja sé que pot semblar contradictori, però la meva experiència fa anys que així m'ho ensenya. Les ganes de córrer afloren de la nostra consciència, però la motivació, la creença en les nostres possibilitats sorgeixen del més profund del nostre interior, del subconscient, i aquest és el veritable motor de l'organisme. A una setmana del Campionat d'Espanya Absolut que tindrà lloc a València, a Laia la incomodava desplaçar-se tan lluny i ser dos dies fora de casa. Però s'havia de complir amb el requeriment del sector de velocitat del a RFEA i així ho va fer. Tots ens vam convèncer de que seria una bona oportunitat per fer un registre de qualitat, però era un emmirallament, tenint en compte el que ja hem esmentat. El resultat? El lògic quan les coses no es fan amb el 100% de motivació. A la fí 4a i 56"02 (MMT), un temps lluny de les expectatives que auguren els entrenaments, en la línia dels de la temporada passada quan va marcar 54"45. Laia va competir pel carrer 6, sense referències, i no va sortir amb la suficient velocitat com per guanyar el carrer lliure, al que va arribar ja en 4a posició. A partir d'aquell moment es va deixar portar fins la meta, sense poder lluitar en cap moment per la victòria. Ara toca passar pàgina ràpidament i centrar-se en la setmana d'entrenaments prèvia a l'Absolut Indoor, on encara crec fermament en les possibilitats de la Laia. No tinc dubte que serà al pòdium si competeix amb la força i il·lusió habituals, les quals ahir no va saber trobar.
Sevilla no ha tingut un color especial! No en aquesta ocasió. Laia acudia a la capital andalusa amb ganes de fer una bona cursa.... però una cosa és tenir ganes i una altra de ben diferent és tenir la necessària motivació. Si, ja sé que pot semblar contradictori, però la meva experiència fa anys que així m'ho ensenya. Les ganes de córrer afloren de la nostra consciència, però la motivació, la creença en les nostres possibilitats sorgeixen del més profund del nostre interior, del subconscient, i aquest és el veritable motor de l'organisme. A una setmana del Campionat d'Espanya Absolut que tindrà lloc a València, a Laia la incomodava desplaçar-se tan lluny i ser dos dies fora de casa. Però s'havia de complir amb el requeriment del sector de velocitat del a RFEA i així ho va fer. Tots ens vam convèncer de que seria una bona oportunitat per fer un registre de qualitat, però era un emmirallament, tenint en compte el que ja hem esmentat. El resultat? El lògic quan les coses no es fan amb el 100% de motivació. A la fí 4a i 56"02 (MMT), un temps lluny de les expectatives que auguren els entrenaments, en la línia dels de la temporada passada quan va marcar 54"45. Laia va competir pel carrer 6, sense referències, i no va sortir amb la suficient velocitat com per guanyar el carrer lliure, al que va arribar ja en 4a posició. A partir d'aquell moment es va deixar portar fins la meta, sense poder lluitar en cap moment per la victòria. Ara toca passar pàgina ràpidament i centrar-se en la setmana d'entrenaments prèvia a l'Absolut Indoor, on encara crec fermament en les possibilitats de la Laia. No tinc dubte que serà al pòdium si competeix amb la força i il·lusió habituals, les quals ahir no va saber trobar.
Comentaris
Malauradament estic un pèl lesionat i no he pujat gaire per les pistes, per això aprofito el teu blog per desitjar-vos força i un pèl de sort per el campionat d'Espanya (molta sort no la necessiteu). Quedar en posicions de podi és sempre gratificant i està a l'abast de la Laia però en cap cas no entrar al podi és res poc meritori. Poca gent pot dir que té opcions de lluitar per l'or en un campionat d'Espanya del que sigui. La Laia pot, altrament no seria portada de la revista Atletismo espanyol.
Ànims!
Miquel Garcia
Rep una forta abraçada!