Campionat de Catalunya de Cros 2011

He estat temptat de tractar negativament la noticia del Campionat de Catalunya de Cros 2011 que va tenir lloc a Granollers el passat dissabte 30 de Gener. Els meus sentiments són contradictoris. Per una part, l'actuació de Ferran Bochaca, estandard del grup pel que fa a la llarga distància, no ha estat la que tots desitjàvem, i és clar, aquest fet fa que l'enfoc de la competició sigui esbiaixat. Però per un altre costat, la resta de membres del grup van competir de manera prou destacada  per les seves possibilitats. Uns en la línia del que s'esperava i d'altres per damunt de les expectatives. Per tant, intentaré ser just i no enfocar el comentari a partir del resultat del nostre millor fondista. En Ferran encara te molt de temps per redreçar el camí, la qual cosa no tinc cap mena de dubte que ocorrerà.
Parlant ja del desenvolupament del Campionat, la primera en actuar fou Daniela García Bretón (Lleida UA) en categoria cadet femenina. La més jove de les nostres fèmines pel que fa al fons, no està passant el seu millor moment. Si en les dos darreres temporades va poder assolir dues medalles en campionats de Catalunya, en l'actualitat, problemes en el genoll ocasionats pel seu creixement estan afectant seriosament la seva preparació. De fet, els seus entrenaments s'han vist reduïts a la mínima expressió, ja des de l'inici de la temporada. En tot aquest context, la seva 33a posició ens deixa tranquils i contents, tot i més quan no teníem clar que pogués acabar la prova.
El segon en saltar al circuit de Granollers fou Genís Comella (Lleida UA) que lluitaria amb els millors en una difícil categoria cadet masculina, amb més de 125 participants. A la fi una 19 posició que deixa un molt bon regust de boca, tenint en compte els orígens discrets d'aquest jove esportista que cada cop apunta més a munt.
De la categoria cadet masculina a la juvenil femenina, per arribar a la nostra tercera representant: l'Isma Negazzi (Lleida UA), que arribà a la meta en una molt meritòria 15a posició. L'algerina resident a Lleida, està seguint una trajectòria similar a la del Genís. Sorgida del més gran anonimat, la seva capacitat de treball està fent que comenci a realitzar actuacions prou destacades a nivell juvenil català, les quals esperem que tinguin continuïtat en la seva etapa de pista, on l'esperen els 3000 i 5000m.ll.
En categoria juvenil masculina, i arribat des de Juncosa, Llorenç Farran (JAS) fou l'aportació lleidatana, juntament amb Xavi Sanuy (Lleida UA), malgrat que aquest darrer no figura entre els participants degut a que va perdre el xip, al cordar-se'l malament en les sabatilles. El més petit de la saga Farran Farré s'hagué de conformar amb una 69 posició. Una lògica i esperada classificació per un doble motiu: La dificultat que comporta el cros per un atleta de 400-800m i la manca quasi total d'entrenament, no deixen marge de maniobra.
El nostre final de jornada arribaria amb la categoria júnior masculina, que s'erigia coSergi Lópezm a particular prova reina pel grup. Però com ja he comentat al principi, les esperances no van fructificar totalment. El mig-fondista Jonathan Gázquez (FCB) competia en la línia del que tots esperàvem i aconseguia una molt bona 8a posició, essent 5è en el Campionat, un cop comptats només els atletes amb nacionalitat espanyola. En resum, una destacada campanya de cros que li permetrà afrontar amb reserves el cicle estiuenc.  Sergi López (FCB), arribava a la meta en 33a posició de la cursa, lluny de les seves possibilitats reals, però en concordança  amb el seu nivell de dedicació actual. Però Ferran Bochaca (FCB), que arribava a Granollers entre els favorits per la victòria (recordem que era l'actual campió de Catalunya de Cros Juvenil fins el moment) no podia en cap moment lluitar per la victòria i s'havia de conformar amb la 9a posició (6a del Campionat), per darrera del seu company d'entrenaments. El de la Pobla arribava quelcom afectat per un principi de bronquitis (va arribar a la Pobla amb febre), però aquesta situació no havia de servir d'excusa, ja que l'excepcional atleta del Pallars té recursos suficients per superar una situació com aquesta. Ferran no va poder pujar al podi individual perquè era minvat psicològicament, i no físicament. Hem de millorar molt en l'aspecte mental si volem ser definitivament entre els millors, com a ell li pertoca.

Comentaris

Sergi Sierra ha dit…
Ànims al Ferran. És un crack i d'aquestes coses passen dins l'esport. Els bons esportistes són aquells que saben encaixar aquests cops i en Ferran -que ho és- segúr que sabrà sobrepossar-se i seguirà estant a dalt de tot. Ara et toca a tú, com el seu entrenador, fer que torni a estar engrescat. Tot és aprenentatge !

Felicitats pels resultats.

Entrades populars