Arnau Erta, rebaixa el seu rècord de Catalunya a Moncton
Arnau Erta Majó clou la present temporada amb l'obtenció dels títols de Campió de Catalunya Júnior dels 60m.t. en pista coberta i dels 110m.t. a l'aire lliure. També es va penjar al coll la medalla d'or en el Campionat d'Espanya Júnior Indoor en 60m.t., però, com ja sabreu, no va pujar al podi en el Campionat d'Espanya Júnior a l'aire lliure, al caure en la darrera tanca de la final dels 110m.t. La sirereta de tot aquest pastís ha estat l'assistència al Campionat del Món Júnior a Moncton (Canadà), on ha estat semifinalista marcant el nou rècord de Catalunya dels 110m.t. júnior amb 14"02, rebaixant així en 11 centèsimes el rècord que ja va assolir en les semifinals del Campionat d'Espanya Júnior a Castelló aquest mateix any. Sens dubte, la participació en el mundial júnior li ha permès deixar endarrera el mal moment de la caiguda.
Ara, després del descans estiuenc, s'obre una nova etapa en la seva vida, doncs es traslladarà a Terrassa per estudiar el Grau de Cinema i Mitjans Audiovisuals a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Tots els que hem fet atletisme d'alt nivell i hem cursat a l'hora una carrera universitària sabem que aquest es un dels períodes més difícils en la vida d'un jove atleta. La universitat espanyola no recolza suficientment els esportistes d'alt nivell com perquè aquests puguin seguir amb garanties llur trajectòria esportiva. Per aquest motiu, l'Arnau, com a tants d'altres, haurà de fer un esforç adicional i lluitar per no baixar el nivell. No dubtem que farà tot el possible per assolir els objectius que es plantegi, i ell sap que tindrà tota la família al costat per aconseguir-ho.
Per ajudar-lo, la RFEA (Real Federación Española de Atletismo) li ha concedit una beca externa en el CAR (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat. L'Arnau no ha pogut gaudir d'una beca interna ja que l'estricta normativa l'obliga a deixar la seva actual entrenadora, l'Ascensión Ibáñez, en benefici de l'entrenador de tanques del centre per tal de poder-hi residir. No questionem en absolut la capacitat de l'amic Luis González Molina, responsable d'aquesta especialitat al CAR, però no entemem que un atleta que ha assolit un alt nivell amb una entrenadora reconeguda com l'Ascen Ibáñez, actual responsable del recordman espanyol absolut i que ha dirigit també altres destacats tanquistes, es vegi obligat a abandorar el seu grup d'entrenament simplement per un canvi de residència. Si el context tècnic és totalment favorable..., si l'enteniment entre atleta i entrenadora és total..., si només es tracta d'un parèntesi per estudis i tan sols per alguns dies a la setmana..., perquè aquesta obstinació en realitzar un substitució en la direcció esportiva? Però bé, la normativa és la normativa, l'entenem, però no la compartim. Pot ser cal quelcom més de flexibilitat en el model i una major valoració del binomi atleta-entrenador quan, com en aquest cas, dóna evidents mostres de bon funcionament.
Ara, després del descans estiuenc, s'obre una nova etapa en la seva vida, doncs es traslladarà a Terrassa per estudiar el Grau de Cinema i Mitjans Audiovisuals a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Tots els que hem fet atletisme d'alt nivell i hem cursat a l'hora una carrera universitària sabem que aquest es un dels períodes més difícils en la vida d'un jove atleta. La universitat espanyola no recolza suficientment els esportistes d'alt nivell com perquè aquests puguin seguir amb garanties llur trajectòria esportiva. Per aquest motiu, l'Arnau, com a tants d'altres, haurà de fer un esforç adicional i lluitar per no baixar el nivell. No dubtem que farà tot el possible per assolir els objectius que es plantegi, i ell sap que tindrà tota la família al costat per aconseguir-ho.
Per ajudar-lo, la RFEA (Real Federación Española de Atletismo) li ha concedit una beca externa en el CAR (Centre d'Alt Rendiment) de Sant Cugat. L'Arnau no ha pogut gaudir d'una beca interna ja que l'estricta normativa l'obliga a deixar la seva actual entrenadora, l'Ascensión Ibáñez, en benefici de l'entrenador de tanques del centre per tal de poder-hi residir. No questionem en absolut la capacitat de l'amic Luis González Molina, responsable d'aquesta especialitat al CAR, però no entemem que un atleta que ha assolit un alt nivell amb una entrenadora reconeguda com l'Ascen Ibáñez, actual responsable del recordman espanyol absolut i que ha dirigit també altres destacats tanquistes, es vegi obligat a abandorar el seu grup d'entrenament simplement per un canvi de residència. Si el context tècnic és totalment favorable..., si l'enteniment entre atleta i entrenadora és total..., si només es tracta d'un parèntesi per estudis i tan sols per alguns dies a la setmana..., perquè aquesta obstinació en realitzar un substitució en la direcció esportiva? Però bé, la normativa és la normativa, l'entenem, però no la compartim. Pot ser cal quelcom més de flexibilitat en el model i una major valoració del binomi atleta-entrenador quan, com en aquest cas, dóna evidents mostres de bon funcionament.
Comentaris
És curiós com, siguent llatins, ens mostrem tant flexibles en unes coses i tant rígids en unes altres.
Felicitats pel teu blog i salutacions d'un ex-atleta teu.