Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dimarts, 13 de juliol de 2010

Ferran Bochaca, Campió d'Espanya Juvenil dels 5000m.ll.

Campionat d'Espanya Juvenil d'Aire Lliure 2010 a Nerja. 11 i 12 de Juliol de 2010. Molta calor! És clar que ben mirat, tanta com a Lleida!
La idea de sortir corrent en direcció a la platja en lloc d'agaf ar l'autobús i anar a les pista era prou temptadora. En Ferran Bochaca (FCB), com a bon pallarés, està més acostumat a un clima atemperat i per tant era un dels que més patia l'alta temperatura. Per això li vaig haver de deixar molt clar que, sota cap concepte, s'atansés a la platja abans de competir el diumenge a les 20'30h. Ell no sabia que aquest fet podia passar-li factura a la final dels 5000m.ll. I és que, malgrat ser el líder del rànking espanyol en l'esmentada prova, la seva inexperiència és molt gran i l'havia de marcar de prop. Ja n'anirà aprenent! El màxim que va poder gaudir d'un bany foren 15' al jacuzzi de la terrassa de l'hotel, 48 h abans de la final. S'havia de sacrificar.
Però el desenllaç prou que s'ho ha valgut. El Ferran torna a casa amb una medalla d'or, amb un títol de campió d'Espanya dels 5000m.ll. que ens sap a glòria, i que vé acompanyat d'un nou rècord dels Campionats (15'08"72). La prova va ser liderada durant força estona per en Ferran i l'Ibrahim Azzouz, que van marcar un fort ritme de cursa des de l'inici. Però a partir del 4t quilòmetre en Ferran ens va fer patir a tots. Va caure fins la 3a posició i semblava que quedaria despenjat, que de nou no podria amb l'extremeny Houssame Eddine Benabbou, que ja l'havia derrotat en el Campionat de Seleccions Autonòmiques Juvenils a Lloret feia prop d'un mes, i que l'àmic Abderrazak Samaoui. s'afegiria a la desfeta. Però quan semblava tot perdut, en Ferran va deixar tothom bocabadat amb un final impressionant que li permeteia guanyar l'or en la darrera recta. Va ser el premi a una acertada estratègia que no va deixar lloc al canvi de ritme dels contrincants.
Ara ja hem oblidat els mals moments, com el que vam patir quan fa uns parell de mesos el Ferran no païa molt bé el seu desterrament muntanyenc. Però només va ser un mal moment del tot superat i del que segur que n'ha estret una bona lliçó. En resum, això no és més que un procés d'aprenentatge en el camí a l'èlit de l'atletisme. De processar bé la informació i aprofitar els nostres recursos dependrà que hi arribem o no. Ara, fins la propera temporada, tindrà temps de reflexionar molt sobre la idoneïtat de lluitar de nou sol, contra els elements, al pre-pirineu lleidatà, a la Pobla de Segur, on... amb el permís de Carles Puyol i Marc Bertran, s'està erigint com el nou heroi local.
Pel que fa a l'Alba Aguilà (FCB), només va poder assolir una 6a plaça a la final dels 100m.ll. La lesió ocasionada per l'accident que va patir quan una pesa de 10kg li va caure damunt el peu, l'han deixat minvada aquesta darrera etapa de la temporada. No hem gaudit de la performance necessària per atansar-nos al nivell indoor, quan l'Alba va marcar 25"81, i davant la situació, hem preferit només competir en 100m.ll. Al cap i a la fi, no ha estat tampoc un mal resultat, però si és veritat que esperàvem més d'aquesta campanya. Vull pensar que la propera temporada tindrem més bona sort i que l'Alba serà més atenta en tots els aspectes, que bona falta li fa!