Arnau Erta (14"13), rècord de Catalunya dels 110m.t. i mínima pel mundial júnior

Però, per un altre costat, encara tenim a la retina les imatges de la caiguda de l'Arnau en la darrera tanca, quan lluitava en la final amb l'Ernesto Prado (Playas de Castellón) per la medalla d'or. Va ser una magnífica final, lluitada de principi a fi en cada tanca, i justament quan l'Arnau se n'anava, el seu peu d'atac va impactar amb el darrer obstacle amb la suficient força com per desequilibrar-lo i provocar la caiguda.
Era una situació que mai habíem viscut, però que sabíem que un dia o altre es donaria. Menys mal que l'Arnau no va especul·lar a la semifinal i va sortir a per totes recercant la marca mínima per assistir al mundial. De no haver-la assolit se n'hagues anat amb les mans buides i el cos ple rascades i cremades. Ara, al menys, aquest excepcional registre li dona esperances de tornar a un campionat del món, un any després del mundial juvenil de Bresanone. Esperem que de nou pugui mesurar-se amb els millors, veritable objectiu de la temporada.
Era una situació que mai habíem viscut, però que sabíem que un dia o altre es donaria. Menys mal que l'Arnau no va especul·lar a la semifinal i va sortir a per totes recercant la marca mínima per assistir al mundial. De no haver-la assolit se n'hagues anat amb les mans buides i el cos ple rascades i cremades. Ara, al menys, aquest excepcional registre li dona esperances de tornar a un campionat del món, un any després del mundial juvenil de Bresanone. Esperem que de nou pugui mesurar-se amb els millors, veritable objectiu de la temporada.
Comentaris