Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

dimarts, 15 de juny de 2010

Moments difícils

L'esport, com la vida, ens dona moments de joia i altres de tristesa. Si fa prop de 4 mesos Laia Vilalta i tots els que sóm al seu entorn erem plenament feliços amb la medalla d'or assolida en els 400m.ll. del Campionat d'Espanya Absolut Indoor a València, ara, tot just a 1 mes de l'absolut d'aire lliure i de l'Europeu de Barcelona, la tristesa i la resignació són els sentiments que ens embarguen.
Una condropatia rotuliana al genoll esquerre s'ha entestat en no permetre la progressió de Laia durant aquesta temporada. Les particularitats anatòmiques que pateix en aquesta articulació i tota una sèrie de malaurades circumstàncies, s'han sumat per crear una situació del tot indesitjada. Durant més de dos mesos hem lluitat contra aquesta adversitat, plantejant entrenaments alternatius al gimnàs, amb l'elíptica i a la piscina. Un treball que ens han ajudat a mantenir la forma mentre el genoll s'anava recuperant i els campionats s'atansaven. Els serveis mèdics del FC Barcelona, especialment el Dr. Ramon Pi, han fet tot el que han pogut per recuperar a temps la lesió, com ja van fer amb l'oblidat calvari de la fascitis. També ens han ajudat el Dr. Andreu Arquer al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, la Dra. Nunci Español a l'Aliança de Lleida, així com els fisioterapeutes Micky Calvo i Patrick. No oblidarem la col·laboració de persones com Vicente Ejido (FC Barcelona), Antonio Sánchez (RFEA), Jordi Amorós (Sícoris Club), Txema Alonso (Paeria de Lleida) i Ferran Núñez (Gimnàs Trebol). En el cas dels dos primers per facilitar la pertinent assistència mèdica, i en el de la resta per obrir-nos l'accés a les instal·lacions que requeríem. Tots ells van posar el seu gra de sorra en la recuperació. Però, malgrat les millores, hem vist que no arribaríem a temps als importants compromisos d'aquesta temporada, i per això, era l'hora de prendre una decisió... difícil, però necessària.
Així doncs, hem decidit tirar la tovallola i pensar amb la propera campanya. Volem que Laia torni amb força a les pistes. Per això, i sense pressions innecessàries, es prendrà el temps que calgui perquè la lesió es recuperi totalment. Hi haurà uns altres campionats d'Espanya, uns altres Campionats d'Europa i molts més compromisos internacionals. No tingueu cap dubte, Laia ens sorprendrà de nou a tots.
Com va dir l'Albi Tibul.... L'esperança ens diu sempre que el demà serà millor. Perquè ara, després de tot el que hem après durant aquests dos mesos, encara estem més preparats per afrontar les properes temporades i per guanyar de nou.

2 comentaris:

MANEL GONZALEZ ha dit...

Benvolguda Laia,
El fet de no coneix-se’ns massa, no mitiga l’efecte de proximitat entre persones d’idèntica condició. Ser quatrecentista em dóna el suficient rèdit per a dirigir-te tres o quatre reflexions que, malgrat la distància cronològica, crec que et poden ajudar a relativitzar una situació que a hores d’ara pot semblar-te desencisadora, però que en el fons, no ho és tant; ni molt menys.
Mira com diu el Quim, això de l’esport és com la vida: té estones bones i d’altres que no tant, per la qual cosa i, especialment en aquests moments, cal retrobar l’essència dels grans moments viscuts fruit de l’atletisme, essent del tot conscient que pertanys a aquells col•lectius socials que gaudeixen d’allò que fan. La vida només és l’addició de petits instants, per tant i, seguint aquesta afirmació utilitzada per “Cézanne”, l’únic que ens hauria d’importar és que la suma d’aquests sigui d’allò més favorable. Malgrat ara mateix et trobis en un altra tessitura, pensa que hi han molts altres Campionats i altres somnis que afrontar i afegir a la teva trajectòria. Camí o trajectòria, que un quatrecentista vingut a menys i després d’una pila d’anys, encara recorda com el que ha marcat la resta de la seva existència. En fi, com veus, no et queda més remei que mirar al futur; val la pena.
Manel González Quatrecentista

MANEL GONZALEZ ha dit...

Benvolguda Laia,
El fet de no coneix-se’ns massa, no mitiga l’efecte de proximitat entre persones d’idèntica condició. Ser quatrecentista em dóna el suficient rèdit per a dirigir-te tres o quatre reflexions que, malgrat la distància cronològica, crec que et poden ajudar a relativitzar una situació que a hores d’ara pot semblar-te desencisadora, però que en el fons, no ho és tant; ni molt menys.
Mira, això de l’esport és com la vida: té estones bones i d’altres que no tant, per la qual cosa i, especialment en aquests moments, cal retrobar l’essència dels grans moments viscuts fruit de l’atletisme, essent del tot conscient que pertanys a aquells col•lectius socials que gaudeixen d’allò que fan. La vida només és l’addició de petits instants, per tant i, seguint aquesta afirmació utilitzada per “Cézanne”, l’únic que ens hauria d’importar és que la suma d’aquests sigui d’allò més favorable. Malgrat ara mateix et trobis en un altra tessitura, pensa que hi han molts altres Campionats i altres somnis que afrontar i afegir a la teva trajectòria. Camí o trajectòria, que un quatrecentista vingut a menys i després d’una pila d’anys, encara recorda com el que ha marcat la resta de la seva existència. En fi, com veus, no et queda més remei que mirar al futur; val la pena.
Manel González Quatrecentista