Ferran Bochaca... magnífic en 5000m.ll. (15'06"83)!
Alguns ja sabem del poder de la ment. De com aquesta pot influir en l'assoliment de grans objectius esportius, i a l'hora, ajudar a l'estrepitós bloqueig de tots els nostres sistemes, i per tant, facilitar l'ensorrament de l'atleta en entrenaments i competicions.En Ferran Bochaca Sabarich, malgrat la seva joventut, ja ho ha pogut experimentar durant aquesta temporada. Els inicis de la seva campanya van ser erràtics. Es va fer una distensió de lligaments al turmell baixant corrent per les escales. Desprès va patir tota mena de processos infecciosos de les vies respiratòries degut al dur hivern del Pallars i, quan tot just es recuperava, una contractura a l'isquiotibial va acabar per aigualir la temporada de pista coberta. Així i tot, i malgrat no haver entrenat en condicions durant el cicle hivernal, va ser sots-campió de Catalunya de Cros i medalla de bronze als de Catalunya Indoor en els 3000m.ll. juvenils.
Tots crèiem que els problemes ja s'havien acabat, que el canvi de cicle també ens portaria un període de tranquilitat. Però no... amb el Ferran sempre hi ha sorpreses. Erem sabedors de les dificultats que patia per seguir correctament els entrenaments a la Pobla, però pensavem que se n'anava sortint. Però fa 15 dies en Ferran em trucà per dir-me que li mancava la motivació necessària per entrenar, sol i apartat del grup d'entrenament, que és en la seva totalitat a Lleida. Es trobava desanimat i decaigut, sense forces per seguir entrenant. En aquest moment vaig intentar desenrotllar tota la meva capacitat de persuasió, aplicant els modestos coneixements en psicologia de l'esport que he anat atesorant... en resum, vaig intentar possar en pràctica tota l'experiència que, com atleta i entrenador, he acumulat en aquests anys, per fer-li veure l'error del seu plantejament. Un atleta del seu talent havia de sobreposar-se a la situació, aixecant-se i mirant vers un futur ple de possibles èxits. Molts minuts al telèfon, davant la pantalla de l'ordinador amb el xat del facebook, o escrivint SMS motivadors, sembla que han servit per aixecar els ànims del Ferran. Així doncs, si fa 15 dies havíem marcat uns discrets 16'18"6 en 5000m.ll., aquest dimecres 9 de Juny, en el transcurs del trofeu Campmany, aquest fantàstic pallarès ha estat capaç de realitzar uns magnífics 15'06"83 que el situen primer en el rànking espanyol juvenil d'una manera àmpliament destacada. És tracta d'una marca increible per a un jove atleta que entrena com pot i que encara no ha obtingut la maduresa necessària per enfrontar-se a la situació generada en el seu lloc de residència.
Evidentment, ara en Ferran es veu amb força per seguir la temporada i afrontar tots els campionats amb garanties. Però hem de ser realistes i tocar de peus a terra, no sigui que l'adversitat ens torni a deixar en mal lloc.
Felicitats Ferran!
Tots crèiem que els problemes ja s'havien acabat, que el canvi de cicle també ens portaria un període de tranquilitat. Però no... amb el Ferran sempre hi ha sorpreses. Erem sabedors de les dificultats que patia per seguir correctament els entrenaments a la Pobla, però pensavem que se n'anava sortint. Però fa 15 dies en Ferran em trucà per dir-me que li mancava la motivació necessària per entrenar, sol i apartat del grup d'entrenament, que és en la seva totalitat a Lleida. Es trobava desanimat i decaigut, sense forces per seguir entrenant. En aquest moment vaig intentar desenrotllar tota la meva capacitat de persuasió, aplicant els modestos coneixements en psicologia de l'esport que he anat atesorant... en resum, vaig intentar possar en pràctica tota l'experiència que, com atleta i entrenador, he acumulat en aquests anys, per fer-li veure l'error del seu plantejament. Un atleta del seu talent havia de sobreposar-se a la situació, aixecant-se i mirant vers un futur ple de possibles èxits. Molts minuts al telèfon, davant la pantalla de l'ordinador amb el xat del facebook, o escrivint SMS motivadors, sembla que han servit per aixecar els ànims del Ferran. Així doncs, si fa 15 dies havíem marcat uns discrets 16'18"6 en 5000m.ll., aquest dimecres 9 de Juny, en el transcurs del trofeu Campmany, aquest fantàstic pallarès ha estat capaç de realitzar uns magnífics 15'06"83 que el situen primer en el rànking espanyol juvenil d'una manera àmpliament destacada. És tracta d'una marca increible per a un jove atleta que entrena com pot i que encara no ha obtingut la maduresa necessària per enfrontar-se a la situació generada en el seu lloc de residència.
Evidentment, ara en Ferran es veu amb força per seguir la temporada i afrontar tots els campionats amb garanties. Però hem de ser realistes i tocar de peus a terra, no sigui que l'adversitat ens torni a deixar en mal lloc.
Felicitats Ferran!
Comentaris
Molt bona marca, a ritme de 3:01:31 !. Que jo recordi, l'últim lleidatà que s'havia apropat a la frontera dels 15 minuts va ser el Cuenca l'any 2002 amb 15:09 així que en les condicions d'entrenament que cites és una gran marca.
A seguir així.