L'atletisme ha fet justicia!
Dissabte, 27 de Febrer: Fanny, Arnau i jo sortim a les 14h des de Lleida en direcció a València. No tinc gaire marge de maniobra. Em queden al voltant de 3h 20' de viatge per arribar a temps a l'escalfament previ a les semifinals dels 400m.ll. femenins, que tindran lloc a les 18'30h, i on participa Laia Vilalta. Vull ser-hi, he de ser-hi! Encara tinc a la memòria el desencís patit a la darrera semifinal d'un campionat estatal. L'estiu passat Laia no va saber afrontar la seva primera gran prova en l'estatal a l'aire lliure, després dels 3 anys sense competir per una fascitis. La situació actual ja no és la mateixa, però tampoc vull deixar res a l'atzar. He de fer-li veure tot el seu potencial i la possibilitat real de pujar al més alt del pòdium. Malgrat tot, lo primer és no especular amb el resultat de les semifinals i entrar per llocs a la final. Parlem, i de seguida veig que es troba bé, nerviosa, però sencera, segura de les seves possibilitats. Tot sembla anar ben encaminat. Ens abracem i li desitjo sort. Surto nerviós vers la grada a veure la cursa.És a la 3a i darrera semifinal, pel carrer 4: Bona situació! Totes les favorites s'han classificat en les semifinals anteriors. Detona el tret i Laia comença amb força la prova. Agafa deseguida la primera posició i no l'abandona fins el final. S'imposa amb 54"79 (MMP), o el que és el mateix, la millor marca de totes les participants. Objectiu complert! Torno a la zona d'escalfament on la trobo feliç pel resultat. S'ha donat el primer pas. Davant els dubtes per si el ritme ha estat massa fort per una semifinal, ara es hora de fer-li veure que demà estarà en condicions de superar el registre, de fer-li veure que està molt forta, que ha entrenat d'allò més com per repetir i millorar la marca. Me'n surto prou bé perquè... simplement és la veritat. Ara es questió d'anar a l'hotel, sopar, descansar i cloure la feina demà.
Diumenge 28 de Febrer: Ens trobem a l'hora d'esmorzar a l'hotel. Laia està tranquila, ha dormit bé, no massa, però si lo suficient. Recollim, i tota la meva familia l'acompanya al velòdrom Lluis Puig. A les 13h 15' arriba l'hora de la veritat. En l'escalfament de la final deixem ben clar que podem aspirar a tot, però que també hem de respectar la resta d'oponents. La final és molt oberta i pot passar de tot. Hem de ser humils, però valents. L'estratègia pasa per agafar el carrer lliure en primera posició, o al menys segona. Amb això tindrem molt d'assolit. La resta sortirà sol. L'arengo, li desitjo sort i se'n va a la cambra de requeriments. Pujo negitós vers la grada. Tinc bones vibracions i una gran fè en les seves possibilitats. Sento que podem fer quelcom important. Un cop a dalt, al costat del meu fill i la meva dona, em preparo per disfrutar... o patir. Mai se sap! Alea jacta est. Laia té el carrer 5, per darrera de Begoña Garrido. Una bona situació de partida que es va guanyar ahir a pols. Malgrat tot, s'ha d'anar molt amb compte amb Natàlia Romero, la vigent campiona, que parteix amb la millor marca espanyola i es per darrera de Laia en el carrer 3. Natàlia surt molt forta i a l'arribar al carrer lliure pren la primera posició. Laia la segueix d'aprop i a la contrarecta aguanta l'atac de Begoña Garrido, que busca el seu 6è campionat d'Espanya en la prova de 400m.ll. Laia arriba segona a la recta final amb forces i un ritme impressionant. Natàlia comença a defallir en els darrers metres. Davant l'atac final de la lleidatana, intenta a la desesperada tirar-se endavant buscant l'arribada, però les cames no poden més i el desiquilibri és inevitable. Un cop Laia ja l'ha rebasat, l'andalusa cau estrepitosament al terra. Laia és la justa campiona d'Espanya amb 54"45 (MMP), millor marca espanyola de la temporada i rècord de Catalunya. És el moment de donar via lliure a tot un regitxell de sensacions i emocions. Els plors sorgeixen per arreu. Laia, el seu company, la seva germana, pares, jo mateix i la meva família, així com d'altres persones que han compartit els moments més durs, esclatem de joia. No em marxarà mai del cap la imatge emocionant d'un Vicente Egido amb llàgrimes als ulls. Que gran! I perquè no? Tots sabiem que hi havia darrera d'aquest triomf i ara arribava la recompensa. Ha estat el moment més emocionant de la meva vida esportiva, tret, és clar, dels viscuts amb el meu fill Arnau. La sang és la sang! Hi ha molt de treball darrera aquest resultat. I lo pitjor, no tinc gaire temps per disfrutar-ho. Ja he de començar a planificar l'aire lliure. L'Europeu de Barcelona ens espera amb el seu relleu. Perquè la fletxa arribi a la diana, s'ha de tensar l'arc i apuntar alt.
Diumenge 28 de Febrer: Ens trobem a l'hora d'esmorzar a l'hotel. Laia està tranquila, ha dormit bé, no massa, però si lo suficient. Recollim, i tota la meva familia l'acompanya al velòdrom Lluis Puig. A les 13h 15' arriba l'hora de la veritat. En l'escalfament de la final deixem ben clar que podem aspirar a tot, però que també hem de respectar la resta d'oponents. La final és molt oberta i pot passar de tot. Hem de ser humils, però valents. L'estratègia pasa per agafar el carrer lliure en primera posició, o al menys segona. Amb això tindrem molt d'assolit. La resta sortirà sol. L'arengo, li desitjo sort i se'n va a la cambra de requeriments. Pujo negitós vers la grada. Tinc bones vibracions i una gran fè en les seves possibilitats. Sento que podem fer quelcom important. Un cop a dalt, al costat del meu fill i la meva dona, em preparo per disfrutar... o patir. Mai se sap! Alea jacta est. Laia té el carrer 5, per darrera de Begoña Garrido. Una bona situació de partida que es va guanyar ahir a pols. Malgrat tot, s'ha d'anar molt amb compte amb Natàlia Romero, la vigent campiona, que parteix amb la millor marca espanyola i es per darrera de Laia en el carrer 3. Natàlia surt molt forta i a l'arribar al carrer lliure pren la primera posició. Laia la segueix d'aprop i a la contrarecta aguanta l'atac de Begoña Garrido, que busca el seu 6è campionat d'Espanya en la prova de 400m.ll. Laia arriba segona a la recta final amb forces i un ritme impressionant. Natàlia comença a defallir en els darrers metres. Davant l'atac final de la lleidatana, intenta a la desesperada tirar-se endavant buscant l'arribada, però les cames no poden més i el desiquilibri és inevitable. Un cop Laia ja l'ha rebasat, l'andalusa cau estrepitosament al terra. Laia és la justa campiona d'Espanya amb 54"45 (MMP), millor marca espanyola de la temporada i rècord de Catalunya. És el moment de donar via lliure a tot un regitxell de sensacions i emocions. Els plors sorgeixen per arreu. Laia, el seu company, la seva germana, pares, jo mateix i la meva família, així com d'altres persones que han compartit els moments més durs, esclatem de joia. No em marxarà mai del cap la imatge emocionant d'un Vicente Egido amb llàgrimes als ulls. Que gran! I perquè no? Tots sabiem que hi havia darrera d'aquest triomf i ara arribava la recompensa. Ha estat el moment més emocionant de la meva vida esportiva, tret, és clar, dels viscuts amb el meu fill Arnau. La sang és la sang! Hi ha molt de treball darrera aquest resultat. I lo pitjor, no tinc gaire temps per disfrutar-ho. Ja he de començar a planificar l'aire lliure. L'Europeu de Barcelona ens espera amb el seu relleu. Perquè la fletxa arribi a la diana, s'ha de tensar l'arc i apuntar alt.
Comentaris
Con todo esto Mireya tiene garantizado el pasaporte para el Campeonato de España que se celebrara el próximo fin de semana en San Sebastián en la categoría de Junior pero solamente en los 60 mts lisos ya que para los 200 no se encuentra suficientemente preparada y ha dedicado su entrenamiento a los 60 mts., lisos.