Alba Aguilà, Bronze als d'Espanya Juvenil Indoor
El cap de setmana del 13 i 14 de Març ha tingut lloc a Oviedo el darrer campionat d'Espanya Indoor de la temporada. Era l'hora dels atletes juvenils del grup que havien assolit la marca mínima de participació: Alba Aguilà en 200m.ll. i Ferran Bochaca en 3000m.ll. Ambdós arribaven amb marques que els situaven entre els millors, però en situació radicalment oposada. Mentre la d'Alcarràs es trobava en plenitud de forma i amb serioses possibilitats per aconseguir un metall, el de La Pobla de Segur, arribava clarament minvat per una recent lesió als isquiotibials. El decurs del campionat només ha fet més que confirmar aquest càlcul.Alba Aguilà ha tornat a casa amb una nova medalla de Bronze en la prova del doble hectòmetre, que certifica l'excel·lent temporada indoor que ha realitzat. A més d'aquesta valuosa medalla, aquest 2010 ha estat campiona de Catalunya Juvenil en la prova de 60m.ll., amb 7"91 (MMP) i sots-campiona en la de 200m.ll. amb 25"81 (MMP). Ara només resta millorar diversos aspectes tècnic i tàctics per tal de revalidar o millorar aquesta marca l'aire lliure, la qual cosa també la permetria estar entre les medalles a Nerja.
Pel que fa al Ferran, la temporada ha estat agredolça. Malgrat algun accident casolà, es va començar amb molt bones sensacions, amb un sots-campionat de Catalunya Juvenil de Cros i uns excel·lents 8'58" en 3000m.ll. a principis d'any. Però la línia ascendent va ser clarament truncada per una inoportuna, però lògica bronquitis, que el va apartar un mes dels entrenaments. I dic lògica, perquè no es d'estranyar que pateixi problemes de salut com aquest tenint en compte alguns hàbits del Pallarès i les condicions extremes en les que entrena a La Pobla. Malgrat això en Ferran és recuperà a temps per recollir una medalla de bronze en l'autonòmic indoor en 3000m.ll., encara que lluny de les seves marques. I quan semblava que tot podia tornar a la normalitat, un nou entrebanc en forma de contractura als isquiotibilas, ha acabat per trencar de nou dues setmanes més el ritme de treball. La seva temporada ha estat com la final indoor d'ahir diumenge.... un conjunt de canvis de ritme que no li han permès arribar en condicions a la part final de la prova. Vist tot això, la desena posició d'en Ferran als 3000m.ll. d'Oviedo no pot ser qualificada de fracàs, sinó que ha de servir per treballar millor i així donar la justa mesura de les seves possibilitats durant la campanya d'estiu. Qualitats per fer-ho..... les té!
Pel que fa al Ferran, la temporada ha estat agredolça. Malgrat algun accident casolà, es va començar amb molt bones sensacions, amb un sots-campionat de Catalunya Juvenil de Cros i uns excel·lents 8'58" en 3000m.ll. a principis d'any. Però la línia ascendent va ser clarament truncada per una inoportuna, però lògica bronquitis, que el va apartar un mes dels entrenaments. I dic lògica, perquè no es d'estranyar que pateixi problemes de salut com aquest tenint en compte alguns hàbits del Pallarès i les condicions extremes en les que entrena a La Pobla. Malgrat això en Ferran és recuperà a temps per recollir una medalla de bronze en l'autonòmic indoor en 3000m.ll., encara que lluny de les seves marques. I quan semblava que tot podia tornar a la normalitat, un nou entrebanc en forma de contractura als isquiotibilas, ha acabat per trencar de nou dues setmanes més el ritme de treball. La seva temporada ha estat com la final indoor d'ahir diumenge.... un conjunt de canvis de ritme que no li han permès arribar en condicions a la part final de la prova. Vist tot això, la desena posició d'en Ferran als 3000m.ll. d'Oviedo no pot ser qualificada de fracàs, sinó que ha de servir per treballar millor i així donar la justa mesura de les seves possibilitats durant la campanya d'estiu. Qualitats per fer-ho..... les té!
Comentaris