Entrenar a Lleida, una dificultat afegida!

Els dies van passant, la tardor avença i arriben les dificultats per entrenar a Lleida. El fred, la boira , i quant no, el vent, dificulten el normal funcionament de les jornades de treball. Les baixes temperatures ja s'han cobrat les primeres víctimes, amb els típics refredats agreujats per la febre que, de moment, ja han deixat fora de combat vuit membres del grup. Alba, Laura, Anna, Jonathan, Aleix, Sergi, Ramon i Llorenç ja han caigut en un moment o altre del que portem de temporada. L'Alba tot just ha tornat a reprendre els entrenaments. Ha estat una setmana allunyada de les pistes, amb antibiòtics, i ara és l'hora de tornar a agafar el ritme i seguir amb les clares millores que està obtenint aquest inici de temporada.

Els que queden d'empeus continuen lluitant pels seus objectius, i entre ells, la Laia està apostant durament per la consecució dels seus somnis. La temporada passada va ser de transició entre l'infern de la fascitis i el limbe del retrobament amb la competició. En línies generals va anar força bé. Varem plantejar una temporada molt simple, amb només un cicle i on els mitjans d'entrenament foren, principalment, genèrics i poc agressius per un peu que encara es resistia, de tant en tant, a tornar a la normalitat.

Ara ha arribat l'hora d'apostar més fort. Ja no existeix cap impediment que no permeti treballar la Laia al 100% de la seva capacitat, i així ho està fent, dia rere dia, simultanejant treball, estudis i atletisme. Esperem que els virus que estan rondant amenaçadorament per aquestes contrades, també la respectin i pugui arribar a la pista coberta amb totes les possibilitats d'èxit intactes.