Fortuna audaces iuvat

Les persones som cos i ment, per això tots sabem que, a l'hora d'obtenir el millor rendiment, no en hi ha prou amb gaudir d'una bona preparació física i tècnica, sinó que també cal estar ben preparat mentalment. Laia no ho va estar el dissabte passat, i el resultat fou que es va quedar, contra pronòstic, fora de la final dels 400m.ll. del Campionat d'Espanya Absolut. Es va ofegar en un mar de pressions, malentesos, autoexigències, nervis i angoixes. Però els veritables campions saben rectificar, aprenen dels errors i es sobreposen. I això és el que ha fet aquesta fantàstica atleta que ja va demostrar ser capaç de guanyar l'infortuni després de 3 anys de dura lesió. Si una fascitis plantar no havia pogut amb ella, tampoc ho faria una inoportuna semifinal, i si el dissabte havia marcat uns inhabituals 56"45, ahir nit, en el transcurs de la Copa de Clubs a Mataró (veritable cloenda de la seva temporada), va establir una millor marca personal amb 54"97, trencant la barrera psicològica dels 55".

Ara toca descansar i deixar ja de costat una temporada que ha servit de transició entre l'infern i la terra. És moment de treure conclusions i establir veritables objectius per tornar a la feina el proper setembre, amb noves i reforçades il·lusions. L'any que ve pot ser molt especial, i no pensem deixar-lo escapar.