Anàlisi final!
La temporada ha acabat, i per a què mentir-vos.... ja en tenia ganes! Necessitava descansar.Han estat 11 mesos intensos, amb problemes personals derivats del provincianisme més ranci, que aquí a Lleida es tradueixen sovint en enveges personals, també fomentades pel baix nivell personal d'alguns dels nostres dirigents esportius. Malgrat això, he viscut moments feliços, derivats dels bons resultats esportius i de les experiències humanes viscudes.
He gaudit de la recuperació de la Laia Vilalta per a l'atletisme, amb l'obtenció del Campionat de Catalunya i la medalla d'or del relleu 4x400 en el recent Campionat d'Espanya, amb el FC Barcelona. No negaré que el fet que no arribés a la final dels 400m.ll. en aquest darrer campionat ha estat una petita decepció. Però, malgrat tot, aquest fet no entelà en absolut la seva gran temporada. Una temporada que se li ha fet llarga (ha durat 3 anys!), en la que ha hagut de conviure amb sensacions molt diverses i complicades, assumint nous objectius un cop anaven arribant els bons resultats. Si, quan vàrem començar al setembre, l'objectiu era simplement tornar a córrer, en el mes de juny l'objectiu ja s'havia transformat en la lluita per un lloc de privilegi en el Campionat d'Espanya Absolut. A la fí, només la pressió innecessària d'aquest darrer objectiu ha pogut amb ella.
També he gaudit amb la medalla del Jonathan Gázquez en el Campionat d'Espanya per autonomies en 800m.ll. i amb les que es va penjar en els campionats de Catalunya Juvenils indoor i a l'aire lliure en la prova dels 1500m.ll., amb la seva inclusió en l'equip autonòmic de cros que es va proclamar campió d'Espanya per autonomies, i amb la consecució de la mínima per al campionat del món juvenil en 800m.ll. amb uns extraordinaris 1'54"87, que ens va fer somiar durant un temps.
L'Alba Aguilà m'ha reportat també bons moments ja que, fidel a la seva trajectòria, ha anat aconseguint metalls i bones classificacions en els diversos campionats de Catalunya i Espanya en els que ha participat, destacant el bronze en el Campionat d'Espanya Juvenil Indoor en 200m.ll. Malgrat això, quelcom em diu que el 2010 serà el seu any, en el que espero i desitjo que la seva major maduresa i el fet que puguem polir alguns aspectes negatius, li permetran demostrar tot el seu potencial.
Altres membres del grup també han recollit els fruits del seu treball, o han estat molt a prop. Aquest és el cas de Ferran Bochaca, que també com en Jonathan, ha estat campió d'Espanya Juvenil amb l'equip català de cros; de Sílvia Mascaray, campiona aragonesa de cros i 800m.ll. júnior; de Laura García-Fojeda campiona de Catalunya Infantil en 80m.ll. amb una excel·lent marca de 10"58; de Daniela Bretón, bronze en 2000m.ll. infantil indoor; de Ramón García, 4t al Campionat de Catalunya Cadet en 60m.ll.; de Jesús Gimeno i Sergi López, 4ts al campionat de Catalunya Juvenil en en 800m.ll. i 1500m.ll. respectivament; així com tans d'altres que espero que no es molestin per no enumerar-los.
Un atleta es mereix també un punt i apart. Es tracta de l'Alfons Farran. "Només" ha pogut ser 3r en el Campionat de Catalunya Promesa en 800m.ll. No hem arribat a l'obtenció dels objectius marcats, aquesta és la obvia realitat. Però difícilment es pot arribar a l'èlit en el cas d'un jove i destacat migfondista que ha de treballar durament en el pla laboral per tal de tirar endavant la seva situació personal. Un exemple.... no va assistir al Campionat d'Espanya Promesa (la temporada passada havia estat sots-campió en 1500m.ll.) perquè no s'aguantava dret després d'alguns dies de frenètica activitat apagant un foc en la seva condició d'auxiliar de bomber. A més, malgrat el seu currículum, no aconseguim que pugui marxar i instal·lar-se en un centre d'alt rendiment on continuar el seu exitós camí. Se li estan tancant les possibilitats i sembla no importar-li a ningú a nivell federatiu. Només puc dir que sempre em tindrà al costat pel que necessiti, i que espero que perseveri malgrat les dificultats.
Acabaré dedicant les darreres línies a la meva familia. A la Fanny, la meva companya, excel·lent entrenadora i mestra. Molts cops, sense els seus savis consells no hi veuria clar en la consecució d'alguns resultats. I a l'Arnau, el meu fill gran. L'entrega, el treball i la il·lusió que possa en la seva carrera esportiva em permeten continuar enganxat a un esport que no sempre em reporta les satisfaccions necessàries com per continuar en primera línia. Pot ser el petit, en Bernat, també en farà gaudir més endavant. De moment ha escollit la raqueta, si arriba al nivell del seu germà en l'atletisme, potser em retirarà. Estaria bé!
Gràcies a tots i fins la temporada que tot just està a punt de començar!
Pdta. ¡Esto es un sin vivir!
He gaudit de la recuperació de la Laia Vilalta per a l'atletisme, amb l'obtenció del Campionat de Catalunya i la medalla d'or del relleu 4x400 en el recent Campionat d'Espanya, amb el FC Barcelona. No negaré que el fet que no arribés a la final dels 400m.ll. en aquest darrer campionat ha estat una petita decepció. Però, malgrat tot, aquest fet no entelà en absolut la seva gran temporada. Una temporada que se li ha fet llarga (ha durat 3 anys!), en la que ha hagut de conviure amb sensacions molt diverses i complicades, assumint nous objectius un cop anaven arribant els bons resultats. Si, quan vàrem començar al setembre, l'objectiu era simplement tornar a córrer, en el mes de juny l'objectiu ja s'havia transformat en la lluita per un lloc de privilegi en el Campionat d'Espanya Absolut. A la fí, només la pressió innecessària d'aquest darrer objectiu ha pogut amb ella.
També he gaudit amb la medalla del Jonathan Gázquez en el Campionat d'Espanya per autonomies en 800m.ll. i amb les que es va penjar en els campionats de Catalunya Juvenils indoor i a l'aire lliure en la prova dels 1500m.ll., amb la seva inclusió en l'equip autonòmic de cros que es va proclamar campió d'Espanya per autonomies, i amb la consecució de la mínima per al campionat del món juvenil en 800m.ll. amb uns extraordinaris 1'54"87, que ens va fer somiar durant un temps.
L'Alba Aguilà m'ha reportat també bons moments ja que, fidel a la seva trajectòria, ha anat aconseguint metalls i bones classificacions en els diversos campionats de Catalunya i Espanya en els que ha participat, destacant el bronze en el Campionat d'Espanya Juvenil Indoor en 200m.ll. Malgrat això, quelcom em diu que el 2010 serà el seu any, en el que espero i desitjo que la seva major maduresa i el fet que puguem polir alguns aspectes negatius, li permetran demostrar tot el seu potencial.
Altres membres del grup també han recollit els fruits del seu treball, o han estat molt a prop. Aquest és el cas de Ferran Bochaca, que també com en Jonathan, ha estat campió d'Espanya Juvenil amb l'equip català de cros; de Sílvia Mascaray, campiona aragonesa de cros i 800m.ll. júnior; de Laura García-Fojeda campiona de Catalunya Infantil en 80m.ll. amb una excel·lent marca de 10"58; de Daniela Bretón, bronze en 2000m.ll. infantil indoor; de Ramón García, 4t al Campionat de Catalunya Cadet en 60m.ll.; de Jesús Gimeno i Sergi López, 4ts al campionat de Catalunya Juvenil en en 800m.ll. i 1500m.ll. respectivament; així com tans d'altres que espero que no es molestin per no enumerar-los.
Un atleta es mereix també un punt i apart. Es tracta de l'Alfons Farran. "Només" ha pogut ser 3r en el Campionat de Catalunya Promesa en 800m.ll. No hem arribat a l'obtenció dels objectius marcats, aquesta és la obvia realitat. Però difícilment es pot arribar a l'èlit en el cas d'un jove i destacat migfondista que ha de treballar durament en el pla laboral per tal de tirar endavant la seva situació personal. Un exemple.... no va assistir al Campionat d'Espanya Promesa (la temporada passada havia estat sots-campió en 1500m.ll.) perquè no s'aguantava dret després d'alguns dies de frenètica activitat apagant un foc en la seva condició d'auxiliar de bomber. A més, malgrat el seu currículum, no aconseguim que pugui marxar i instal·lar-se en un centre d'alt rendiment on continuar el seu exitós camí. Se li estan tancant les possibilitats i sembla no importar-li a ningú a nivell federatiu. Només puc dir que sempre em tindrà al costat pel que necessiti, i que espero que perseveri malgrat les dificultats.
Acabaré dedicant les darreres línies a la meva familia. A la Fanny, la meva companya, excel·lent entrenadora i mestra. Molts cops, sense els seus savis consells no hi veuria clar en la consecució d'alguns resultats. I a l'Arnau, el meu fill gran. L'entrega, el treball i la il·lusió que possa en la seva carrera esportiva em permeten continuar enganxat a un esport que no sempre em reporta les satisfaccions necessàries com per continuar en primera línia. Pot ser el petit, en Bernat, també en farà gaudir més endavant. De moment ha escollit la raqueta, si arriba al nivell del seu germà en l'atletisme, potser em retirarà. Estaria bé!
Gràcies a tots i fins la temporada que tot just està a punt de començar!
Pdta. ¡Esto es un sin vivir!
Comentaris