Els nostres videos

Loading...

TRADUCTOR / TRANSLATE

diumenge, 18 de desembre de 2011

Els nostres veterans a la Pujada a la Seu Vella 2011

Miquel Comella i Caleb Amigó a la pujada a la Seu Vella
El turó de la Seu Vella ha donat la benvinguda als més de 1000 participants de la 31a edició de la Pujada a aquest emblemàtic monument de la capital de Ponent. Els corredors han pogut gaudir d'un dia assolellat, la qual cosa sempre s'agraeix en aquestes dates tan fredes. La boira que ens va acompanyar durant els primers dies de la setmana ha estat escombrada pel vent de les darreres jornades, i això ha permès que la temperatura fos més agradable.
L'organització ha complert un any més, i la seva bona feina només ha estat entelada per alguns moments d'indecisió, provocats per la voluntat de canviar en els darrers moments el punt de partida de la cursa del mig de la Plaça de la Sardana fins a la porta dels Bernats. Com era lògic, ha estat impossible fer recular 100m a prop de 900 participants amb la intenció de fer-los cabre per una porta de 3 metres d'amplada. A més el canvi no era recomanable, doncs l'arc situat en el ben mig de la plaça, amb una major amplada, permetia una sortida més ràpida i segura.
Un cop resolta la situació per les queixes de tots aquells que remarcaven l'evidència, es donava el tret de sortida a la prova que discorre pels 10.100m del circuit que, des de la Seu Vella, baixa als carrers de la ciutat, per finalitzar un altre cop a la Plaça de la Sardana. Un circuit dur i exigent per a les cames dels participants, sobretot en el seu tram final, amb la imponent pujada pel Carrer dels Cavallers.
En aquest circuit han tingut un paper destacat els participants del grup. Miquel Comella Pera ha estat 7è de la general i 3r de la categoria C (dels 40 als 49 anys), amb un temps final de 35'10". Per la seva part Caleb Amigó Álvarez ha creuat l'arribada en 21a posició de la general, i 7è de la mateixa categoria C, amb una marca de 37"13, en la que ha estat la seva primera participació en aquesta clàssica cursa de les nostres contrades.
Altres amics que durant els anys he tingut el plaer d'entrenar i que ara ja  gaudeixen de l'etapa amateur o veterana, també han participat un any més en la pujada. Han estat la fondista Meritxell Bonet, 1a fémina de la general; Nourredine Neggazi, mig-fondista en la seva etapa més jove, 41è.; Francesc Bonet, antic especialista de 800m.ll, 48è; Jordi Claveria, ex-velocista de 400m.t., 61è; o Josep Maria Esteve; saltador de llargada, 190è. Un any més heu demostrat que l'esforç que durant anys vàrem compartir encara dona els seus fruits. Enhorabona!

dilluns, 12 de desembre de 2011

Dos podis al 45è Cros Internacional de Granollers

Berta Cabanas, 3a Infantil
El diumenge 11 de Desembre, 7 companys/es del grup d'entrenament han competit en la 45a edició del Cros Internacional de Granollers, un clàssic del circuit català de camp a través que passa per ser un dels més ben organitzats i que, any rere any, compta amb un alt nivell de participació.
Els resultats obtinguts han estat prou bons si tenim en compte el moment de la temporada en que ens trobem, destacant els dos podis obtinguts per Berta Cabanas Tirapu (FCB), 3a en categoria infantil, i Sheila Avilés Castaño (CA Igualada), també bronze en la categoria júnior. Ambdues atletes van lluitar des del principi pels llocs d'honor i van ser molt a prop d'obtenir la segona posició, la qual no van assolir per 1 i 4 segons respectivament. A la mateixa cursa que la Berta va participar Julia Domínguez Martínez (CA Sant Cugat), que va creuar la línia d'arribada en 22a posició.
Sheila Avilés, 3a júnior
Isma Neggazi Meslek (CA Laietània) va seguir fent passes endavant per assolir una plaça a la selecció catalana que haurà de competir en el proper Campionat d'Espanya Juvenil de Cros que tindrà lloc el proper 11 de Març a La Corunya. Per tant, comparteix objectiu amb Sheila Aviles i Ferran Bochaca, que compten amb opcions més clares. La lleidatana va ser setena en una cursa que va comptar amb la participació de les millors especialistes catalanes, entre les quals ja té un lloc. A la mateixa categoria però pel que fa als nois, Genís Comella Camats (CA Igualada) es va haver de conformar amb la 18a plaça. 
Els darrers participants van ser Llorenç Sales Ferré (Fent Camí Mislata) i Miquel Comella Pera (CA Igualada), qui, malgrat ser ja veterà, va preferir enfrontar-se als millors. Llorenç va lluitar bona estona amb un grup en el que es trobaven destacats atletes com Miquel Quesada, Ivan Espilez, Francisco Roldan o Alex Rodríguez Pitarch, però finalment va caure algunes posicions per arribar finalment en una bona 28a posició. Miquel va tancar la cursa en 65è lloc amb una marca de 34'45", millor crono que el que acredita als 10km en ruta. El resultat li ha permès entendre que pot competir en proves federades i gaudir d'aquest tipus de competicions, i no limitar-se a córrer curses populars.
Finalment també hem de comentar l'absència de Ferran Bochaca Sabarich (FCB), que va renunciar a participar en la prova júnior masculina per unes molèsties musculars. Després de parlant-ne vam decidir ser conservadors i no arriscar, malgrat les raonables opcions de triomf que tenia.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Llorenç Sales vencedor del 23è Cros de Valls

Llorenç Sales liderant la prova
L'atleta galerenc Llorenç Sales Ferré (Fent Camí-Mislata) continua engreixant la seva llista d'èxits en les proves realitzades a les contrades tarragonines. A les victòries en les milles del Perelló i Amposta, ara cal sumar el triomf en la 23a edició del Cros de Valls, prova en la que s'ha imposat al recórrer el circuit de 8460m amb un temps de 27'54", a 20" del segon classificat, el destacat migfondista del Club Atlètic Vilafranca, Lluc Farrera Soler.
En el mateix cross també ha participat la juvenil Isma Neggazi Meslek (CA Laietània) que ha finalitzat la prova de 4380m en una destacada 4a posició amb un temps de 17'50", que també li han permès ser la 13a classificada en categoria absoluta.
Ambdós atletes seguiran la seva preparació per als pròxims esdeveniments de la temporada hivernal 2011-2012 amb la participació en el Cross Internacional de Granollers, que tindrà lloc el proper diumenge 18 de Novembre. En aquesta prova també hi participaran la majoria de migfondistes i fondistes del grup, des de la categoria infantil a la veterana, amb el propòsit de realitzar una destacada actuació.

dijous, 1 de desembre de 2011

Miquel Comella s'endú el XXIV Cros de Benabarri

Miquel Comella, de groc, al podi de Benabarri
Miquel Comella Pera (CA Ja arribaré) es va endur en triomf absolut a la XXIV edició del Cros de Benabarri que va tenir lloc el passat dissabte 26 de Novembre a l'esmentada localitat de la Franja de Ponent, en un dia que començà gris i humit, presidit per la boira, però que acabà solejat. La prova va transcorre pel camí Bocalarroca, una pista de terra, irregular i tècnica, en la que en Miquel va poder demostrar el seu bon nivell de forma  al vèncer la resta de corredors, arribats de Lleida, Montsó, Barbastre, Estadilla, Fraga o Saragossa. 

diumenge, 27 de novembre de 2011

Bochaca revalida titol júnior a la Jean Bouin i Avilés és segona al Cros de Castellar


Aquest cap de setmana alguns/es dels/les fondistes del grup han participat en dos importants proves del calendari de ruta i cross a casa nostra. La majoria han obtat per participar a la 88a edició de la Jean Bouin, una prova que els atreu especialment pel seu ambient i organització. 
La primera en actuar ha estat Berta Cabanas Tirapu (FCB), que ha arribat 5a a la prova infantil femenina. La pallaresa ha realitzat una bona cursa que sense dubte li servirà per agafar confiança en els propers crossos i controls indoor a nivell català. Seguint l'ordre de l'horari, la següent en competir ha estat l'Isma Neggazi Meslek, qui ha estat 4a a la cursa juvenil representant el seu nou club, el Club Atlètic Laietània. Tan sols ha necessitat una sola prova per rebre la felicitació dels seus responsables, un tracte al que no estava acostumada fins ara. El tercer membre del grup a la cursa barcelonina ha estat en Genís Comella Camats (CAI), qui ha finalitzat 10è a la cursa juvenil masculina en el seu primer any a la categoria, la qual cosa es molt meritòria. A la mateixa cursa, però en categoria júnior, participava Ferran Bochaca Sabarich (FCB), que ha revalidat el triomf de l'anterior edició al vèncer de nou a Jonathan Romeo amb autoritat. Aquesta cursa ha tingut un bon nivell, ja que els 4 primers classificats han estat en alguna ocasió campions d'Espanya o internacionals amb la selecció espanyola juvenil.
L'altre focus d'atenció es desplaçava al 34è Cros Vila de Castellar, on competia Sheila Avilés Castaño (CAI) qui s'ha estrenat en el circuit català de cross pel que fa a aquesta temporada amb una excel·lent segona posició. Després d'aquest resultat, la igualadina afronta amb motivació les properes competicions per tal d'intentar assolir una plaça en la selecció catalana que ha de competir en el campionat d'Espanya de cross.
Ara, el nostre proper objectiu serà fer un bon resultat al 45è Cros Internacional de Catalunya Ciutat de de Granollers, on competiran tots els fondistes del grup que siguin en condicions de fer-ho. Des de fa ja molts anys aquesta prova ha estat per nosaltres un referent, i aquest any no serà diferent. Esperem fer-ho el millor possible i seguir amb la progressió demostrada per aquests joves esportistes.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Comella i Neggazi, protagonistes del Cros de Tamarit de Llitera

Miquel Comella i Isma Neggazi entre la resta d'atletes que van pujar al podi
Miquel Comella Pera (Ja Arribaré!) s'emportà el triomf a la prova absoluta del XXXIII Cros de Tamarit de Llitera (Osca) que va tenir lloc el passat diumenge 20 de Novembre a l'esmentada localitat de la Franja, mentre que el seu company d'entrenament, Caleb Amigó Álvarez (Ja arribaré!), creuava la meta en 7a posició. Per la seva part l'atleta Isma Neggazi Meslek (CA Laietània) pujava al segon esgraó del podi en la prova absoluta femenina. malgrat ser encara en categoria juvenil. També cal destacar el 3r lloc de Genís Comella Camats (CA Igualada) en la categoria juvenil masculina.

Mireya Oliver i Diego Altemir guardonats per l'Hinaco Monzón

Diego Altemir i Mireya Oliver amb llurs guardons
El divendres 18 de Novembre va tenir lloc la Gala Anual del Centro Atlético Monzón al saló Continental del Restaurant Piscis de la localitat del Cinca, on es van distingir els millors atletes de l'Hinaco Monzón durant la temporada 2010/2011, així com a les firmes patrocinadores i col·laboradores de l'entitat. 
Entre els guardonats es trobaven Mireya Oliver Buil i Diego Altemir Aguilar, Els dos atletes aragonesos van rebre el reconeixement de la seva entitat pels resultats obtinguts en els darrers Campionats d'Espanya en categoria Juvenil, on van ser finalistes. A més a més, Mireya també va ser distingida per obtenir el rècord del club en 60m.ll. i 200m.ll. indoor, ambdues marques no superades des de 1998.
Entre les personalitats que acompanyaven atletes i familiars del club, es trobaven el president del Centro Atlético Monzón, José Antonio Andreu, així com l'alcadesa de Monzón, Rosa María Lanau, i el regidor d'esports, Julián Alamán, que van valorar i recolzar la trajectòria de l'entitat organitzadora.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Cros de Sòria: El més important és crèixer!

Després de l'accidentada participació al VIII Cros Internacional d'Atapuerca, a Ferran Bochaca Sabarich (FCB) només li restava una cursa per intentar entrar en la selecció espanyola que participarà en el proper Campionat d'Europa de Cros. La darrera opció passava per fer un excel·lent paper en el XVIII Cros Internacional de Sòria
El magnífic circuit de Valonsadero ens va donar la benvinguda amb un dia gris i humit, però al menys la pluja no va fer acte de presència, malgrat que els núvols semblaven anunciar-la. La cursa júnior, amb 6000m, prometia ser molt interessant. Tots els favorits per formar part de l'expedició a Velenje (Slovenia) eren al circuit, i a les 13'25h prenien la sortida per decidir la classificació. Ferran sortia de nou entre els primers, com ja va fer a Atapuerca. Però malgrat la fulgurant partida, passat el primer quilòmetre, no es col·locava en una posició de privilegi i acabava la primera volta en una desencoratjadora 25a posició. No era un lloc que deixés veure res de positiu. El lleidatà semblava desconfiar de les seves forces i decidia no arriscar. Un evident error, ja que si s'havia apostat per fer acte de presència en aquell cros era per anar a totes. Segurament, el seu cap revivia les sensacions negatives viscudes una setmana endarrere. Un cop passat l'equador de la prova Ferran va anar remuntant llocs i, poc a poc, el de la Pobla semblava agafar confiança i donar-se'n que aquella no era la seva ubicació. Com a resultat, tancava la segona volta en una més reconfortant 15a posició, però encara lluny dels llocs de privilegi. Només quedava un darrer volt al sinuós circuit, i Ferran descobria que les forces l'acompanyaven. Però, per desgràcia, i malgrat la velocitat que ara imprimien les seves cames, la prova arribava a la seva fi. Els nostres interessos necessitaven de més distància, però la realitat era molt tossuda i només gaudíem de 6km, després dels quals Ferran clouria en 8a posició,  a 5" de la 6a plaça que tancaria la selecció, i el que és pitjor, amb la agredolça sensació de que no ho havia donat tot. Dolça, perquè el desenvolupament de la prova li demostrava que  gaudia dels recursos suficients per ser amb els primers des del tret de sortida. Però agre, perquè havia confiat en ell mateix massa tard.
Com a tècnic analitzo els errors propis i de l'atleta, però miro de destacar allò més positiu de cada intervenció, que sempre hi és! I malgrat no assolir el passaport europeu, durant aquest curt període competitiu he pogut comprovar el que ja sabia: Que aquest gran atleta és en franca progressió després d'un llarg i difícil període en el que ha patit tot tipus d'entrebancs en el seu particular ostracisme a la Pobla de Segur. Ara, un cop a Lleida, el seu ritme de treball és constant i en la correcta línia ascendent, i ben aviat deixarà les primeres mostres. Els darrers dos crosos, ambdós amb un excel·lent nivell organitzatiu i competitiu, hauran estat una gran escola en la que aprendre i reflexionar sobre els errors comesos, i per deixar-li entreveure que té la qualitat suficient per ser entre els millors. Perquè, no ens enganyem, els veritables objectius de la temporada encara són per arribar. Europeu Júnior de cros? Ja n'hi haurà un altre la temporada que ve!

dijous, 17 de novembre de 2011

Llorenç Sales s'imposa a la Milla de Tortosa

Podi Milla de Tortosa
Llorenç Sales Ferré (Fent Camí-Mislata), s'imposa en la 13a edició de la Milla de Tortosa, la qual es realitzà el dissabte 12 de Novembre. El bon temps regnant facilità, sens dubte, l'èxit de la prova, doncs totes les curses varen gaudir d'un bon nivell de participació.
L'atleta de les Terres de l'Ebre, que entrena a Lleida en el nostre grup, contínua dominant les proves de mig-fons urbanes que s'organitzen a les seves contrades, doncs recordem que també va guanyar la 8a edició de la Milla del Perelló que va tenir lloc tot just fa dues setmanes.
En categoria femenina el triomf va ser per l'atleta Ingrid Pino, del FC Barcelona.


dimecres, 16 de novembre de 2011

Lleidatanes al 13 Cros Ciutat de Sant Cugat

Berta amb la premsa
Berta Cabanas Tirapu (FCB) s'emportà el triomf a la categoria infantil de la 13a edició del Cros Ciutat de Sant Cugat que va tenir lloc el diumenge 13 de Novembre.  Aquesta cursa es desenvolupà sobre un circuit de 1570m  al Parc de la Pollancreda de l'esmentada localitat del Vallès Occidental. En la mateixa prova, la lleidatana Julia Dominguez Martínez (CMSC), que per primer cop representava el Club Montanyenc Sant Cugat, es classificà en una meritòria 8a posició.
La matinal atlètica va ser interrompuda per la pluja, però aquesta no afectà la cursa infantil femenina, en la que participaren 141 corredores nascudes el 1998 i 1999. El nombre d'esportistes que es congregaren en totes les categories fou de 2861 atletes, dada que il·lustra la capacitat i el nivell organitzatiu de l'esdeveniment.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Cros d'Atapuerca. Crònica d'una participació accidentada

Ferran al Cros d'Atapuerca 2011
Després d'un complicat i llarg període d'inactivitat competitiva provocat per problemes de salut, en Ferran Bochaca Sabarich (FCB) tornava als circuits en el VIII Cros d'Atapuerca (Burgos), el que per a molts és el millor cros de l'estat espanyol, i  inclús per alguns, del món. La rentrée havia estat preparada amb il·lusió, i amb l'esperança de fer un resultat profitós que situés el lleidatà amb possibilitats de ser inclòs en la selecció espanyola júnior que ha de participar en el XXVIII Campionat d'Europa de Cros, que el proper dia 11 de Desembre ha de tenir lloc a la localitat de Velenje (Eslovenia). Però l'esdevenir de la prova ens va oferir una accidentada actuació, la pitjor possible per al Ferran, i que ara per ara, vist amb la fredor de la distància, quasi ens sembla còmica sinó fos perquè hagués pogut acabar prou malament.
El de la Pobla de Segur va sortir molt bé, situat en el grup de cap, entre els millors, on és el seu lloc! Però només agafar el primer gir va ser trepitjat per un dels favorits a la victòria (el qual es va disculpar a la fi de la prova, la qual cosa l'honora) i en Ferran va anar per terra. Malgrat el cop, el lleidatà s'aixecà i intentà recompondré la situació amb celeritat. Li va faltar paciència, i la inexperiència el va fer córrer atabalat fins les primeres posicions obrint-se camí entre la munió de corredors. En aquestes va ser empentat per un altre dels participants, just en el moment quan Ferran saltava l'única complicació del circuit, un sot d'un metre de profunditat i 3 d'amplada en forma de be baixa. Resultat? Doncs que el nostre amic va tornar a caure, però aquest cop ho va fer estrepitosament, donat-se un cop a les costelles contra el terraplè ascendent del sot. El dolor el va fer estar un parell de segons al terra, plantejant-se inclús la retirada. Són moments crítics en una prova de cros, ja que els participants encara són agrupats i una caiguda suposa que en un pocs segons l'atleta accidentat es vegi superat per un nombrós grup de corredors. Així va ser, i d'anar entre els 10 primers va passar, en un instant, a ser en el grup de darrera, prop de la posició 50a. Encara li quedava el pitjor, més de 5 km de patiment, adolorit, abatut i descentrat. Els seus pares i jo mateix no enteníem res. Des de la nostra posició no haviem vist les caigudes, només l'excel·lent sortida, i de cop i volta, 300m més tard, veiem com apareixia en mig de la prova. Quan un kilòmetre més tard l'atleta passava al nostre costat ens ho intentava descriure i al finalitzar en 18a posició, 13a entre els espanyols, ens ho podia explicar enfadat i alterat. 
En Ferran va haver de conviure durant el viatge de tornada a Lleida amb dolor en un turmell, el braç dret i les costelles d'aquell mateix costat, i sobretot, amb l'amargor del rècord del que hagués pogut ser si tot hagués anat com s'esperava. Però això ja no serveix de res, i s'ha de passar pàgina ràpidament. Ara l'objectiu d'aquest curt periode competitiu s'ha complicat, però encara no tirem la tovallola, encara hi ha opcions i lluitarem fins el darrer metre a Sòria. Tan sols resta una setmana per saber el desenllaç. No hi ha temps per lamentacions. Cal refer l'ànim i recuperar-se amb cel·leritat de les seqüeles físiques, i si les coses no surten com desitgem, no ha passat res, només sóm en el principi d'una llarga i motivant temporada.

dimarts, 8 de novembre de 2011

Berta Cabanas destaca a la VI Cursa de la Dona

L'atleta infantil de la Pobla de Segur Berta Cabanas Tirapu (1999) es va imposar amb un temps de 27'08" en la categoria de 12 a 15 anys de la VI Cursa de la Dona, al temps que es classificava en 29a en categoria absoluta. La pallaresa va realitzar la prova conjuntament amb la seva mare, corredora popular que ja ha participat en d'altres edicions d'aquesta cursa. El recorregut de 6km, amb sortida i arribada a la plaça d'Espanya, s'estenia per alguns dels carrers més emblemàtics de Barcelona, com l'avinguda Paral·lel o la la Gran Via de les Corts Catalanes. En ell es van reunir més de 6000 corredores que tenyien de rosa el circuit i que, malgrat la forta pluja, van gaudir d'allò més de l'atletisme. La prova va ser guanyada per segon cop per l'atleta de Mataró Mari Carmen González Reina, una de les millors especialistes espanyoles dels 800m.ll. També es van poder veure altres atletes i esportistes destacades, com és el cas d'Encarna García o Maria Vasco, 2a i 3a respectivament a la línia d'arribada, o la nadadora Gemma Mengual.



divendres, 4 de novembre de 2011

Llorenç Sales guanya la Milla del Perelló

Llorenç Sales Ferré (Fent Camí-Mislata) es va impossar en  la categoria absoluta de la 8a edició de la Milla del Perelló, que va tenir lloc el passat dissabte 29 d'Octubre a l'esmentada vila del Baix Ebre. 
La prova, molt disputada, es decantà finalment del costat del català mercès al seu potent final. L'atleta galerenc que a partir d'aquesta temporada entrena a Lleida, es va convertí d'aquesta manera en el primer atleta no africà en guanyar la prova en totes les seves edicions. El van seguir Samir Ait Bouychamane (Universitat País Basc), guanyador de l'anterior edició, i Mustapha el Khouya Ali (Lleida UA).

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Dies de canvi

El dimarts 1 de Novembre comença una nova temporada atlètica. Abans d'aquesta data han hagut de fer-se les gestions pertinents per renovar la llicència federativa, be sigui per continuar en el mateix club que la darrera campanya o per canviar a una nova entitat. 5 atletes del nostre grup han decidit seguir aquest segon camí i canviar de club per a la propera temporada 2011-2012.
El canvi més significatiu ha estat el de Laia Vilalta, que després 5 temporades vestint els colors del FC Barcelona, ha decidit fitxar per un altre dels grans clubs espanyols: el Playas de Castellón, amb el que competirà a la Divisió d'Honor Femenina. La quatrecentista lleidatana és a la recta final de la seva recuperació, després l'operació de genoll a la que es va sotmetre, afrontant amb optimisme la nova etapa que tot just s'obre davant ella.
Una altre atleta que abandona les files del Barça és Jonathan Gázquez, que a partir de la propera temporada militarà a les files del CA Montornès. Jonathan ha trobat un club on gaudir de major protagonisme en els 800m.ll., prova molt ben coberta dins el FC Barcelona per Olmedo, Roldan, de la Varga...
Isma Negazzi, Genís Comella i Julia Dominguez deixen el Lleida UA en recerca d'una nova entitat que doni millor resposta a llurs necessitats. Isma, actual medalla de bronze en els 3000m.ll. del Campionat de Catalunya Juvenil, ha trobat encaix al CA Laietània de Mataró, mentre que Genís seguirà la seva progressió en les proves de fons a les files del CA Igualada, on podrà formar equip juvenil en recerca d'una plaça per al Campionat d'Espanya de cros. Per últim, Julia, prometedora fondista lleidatana encara en edat infantil, formarà part d'un dels millors clubs catalans pel que fa a la consideració i cura de la promoció, el Club Muntanyenc Sant Cugat.
Tots aquests canvis fan que el grup sigui més heterogeni que mai, ja que els seus 23 membres es reparteixen entre 12 clubs de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Aquesta diversitat ens permet conèixer la manera com aquests clubs gestionen i viuen l'atletisme, la qual cosa fa que, veïent-ho, encara sigui més dolorosa la comparació amb casa nostra.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Noves i valuoses incorporacions

El grup contínua creixent. Dos significatius atletes han decidit fer el pas i ingressar en el nostre nucli, engreixant encara més la nodrida relació d'esportistes que comparteixen entrenament sota la meva direcció. Es tracta de la marxadora Paula Martínez Cacheiro (92/FCB) i el migfondista Llorenç Sales Ferré (88/AAC).
Paula Martínez, dirigida la passada temporada per Montserrat Pastor, és l'actual campiona d'Espanya Júnior en 10.000m.m. i fou 9a a la Copa d'Europa de Marxa a Portugal. També representà Espanya en el darrer Campionat d'Europa Júnior que tingué lloc a Tallínn el passat més de Juliol, on es va retirar per lesió. Actualment l'atleta asturiana es recupera de l'operació de menisc de la que va ser intervinguda a principis d'Octubre. 
Per la seva part l'atleta tarragoní Llorenç Sales, que tot just abandona la categoria sub-23, és un dels més destacats migfondistes catalans amb una marca d'1'49"19 en els 800m.ll. i 3'50"07 en 1500m.ll., ambdós registres obtinguts en categoria promesa sota la direcció de Rafa Flores. 
Diferents motius han fet que hagin volgut donar un cop de timó i canviar la direcció tècnica de llurs entrenaments, confiant en la meva capacitat per continuar llur exitosa trajectòria, la qual cosa els agraeixo. Ara arriba el moment d'afrontar el repte de millorar els seus registres i consolidar la seva projecció dins el panorama atlètic català i espanyol.

dissabte, 17 de setembre de 2011

Un nou Setembre.... una nova temporada.

El mes de Setembre dona el tret de sortida als entrenaments del meu grup. Any rere any, des de ja fa quasi tres dècades, s'inicia una nova etapa plena de renovades il·lusions, recolzades en el convenciment de que assolirem els objectius establerts. Com sempre, hi haurà qui s'esmerçarà amb força, sabedor de la importància del treball i la constància, mentre d'altres deixaran passar l'oportunitat. Cadascú és responsable del seu nivell d'implicació, inclús jo. Per la meva part només puc prometre als membres del grup, treball i dedicació. No puc garantir resultats, doncs aquests depenen de moltes variables, que en la majoria dels casos no són controlables per l'entrenador.
Aquesta temporada han deixat el grup alguns dels nostres companys. L'Aleix González ha trobat a Sabadell un nou grup d'entrenament, la qual cosa li permetrà deixant d'entrenar de forma aïllada. Laura García-Fojeda i Sergi López han decidit centrar-se en els estudis, doncs no es veien amb cor de simultanejar activitat acadèmica i esportiva. Per últim Xavier Sanuy ha preferit centrar el seus esforços en el futbol. Tots ells saben que compten amb la meva col·laboració per a tot allò que encara necessitin, i espero que recordin amb satisfacció el temps que han compartit amb nosaltres. El més important en aquesta vida és fer el que ens faci més feliç, i alhora, ser consequent amb allò que decidim. Els hi desitjo a tots molta sort i encert en l'elecció.
Uns marxen, mentre d'altres arriben. És llei de vida! Aquest Setembre 7 esportistes s'incorporen al nucli d'entrenament. Es tracta de Sheila Avilés, Sergi Carrero, Gemma Jorba i Aida Vallès, tots/es ells/es fondistes del CA Igualada; Diego Altemir, de l'Hinaco Montsó i Alba Casanovas, del CA Manresa i atleta internacional juvenil amb Espanya, ambdós especialistes en 400m.ll. i 400m.t.; i Eduard Baró, del Lleida UA, que comença la seva singladura en el món de la velocitat. Un juvenil, cinc júniors i una promesa, sàvia nova que nodrirà un grup que continua amb vitalitat, arribant ja als 20 efectius, essent el grup de tecnificació i rendiment més nombrós de les nostres contrades, la qual cosa constitueix per a mi un motiu de satisfacció pel que significa de reconeixement a la nostra feina.

dijous, 8 de setembre de 2011

España en Daegu 2011. Algunas consideraciones

El mundial de Daegu ya es historia. La selección española vuelve de Corea con un reducido botín: una medalla de bronce (Natalia Rodríguez) y un 4º puesto (Manuel Olmedo), ambos en la prueba de los 1500m.l. A la hora de establecer el porqué de este modesto bagaje muchas son las teorías vertidas. Algunos ponen el foco sobre la necesidad de un cambio estructural en el atletismo español, empezando por un relevo en la presidencia de la Federación Española. Otros prefieren centrar sus críticas en la falta de aptitudes físicas y psicológicas de nuestros atletas, mientras hay quien carga las tintas en un inadecuado calendario y en los errores de planificación por parte de los técnicos como respuesta al desaguisado. Sea como fuere, y a tenor de lo ocurrido, se antoja inevitable una profunda reflexión sobre los motivos de unos resultados que no invitan al optimismo de cara a los próximos Juegos Olímpicos de Londres 2012. Es verdad que la situación en el medallero de otros países de nuestro entorno más cercano tampoco ha sido mucho más halagüeña, pero ello no debería consolarnos. No cabe duda que el atletismo español tiene entidad suficiente como para mejorar la 33a plaza del medallero, y sobretodo, contar con un mayor número de finalistas. Pero para que así sea hay que aunar esfuerzos, modificando estructuras, políticas y mentalidades que permitan progresar adecuadamente a nuestro deporte.
La selección necesita un claro relevo generacional pero éste no acaba de llegar. A modo de ilustración cabe destacar que en el campeonato del mundo júnior del 2010 España también obtuvo una única medalla, la plata de Eusebio Cáceres en longitud. Por ello el esfuerzo en las categorías de base ha de ser incrementado, a pesar de lo cual, no encontramos programas adecuados de detección de talentos. Muchos de nuestros clubes prefieren desenbolsar fuertes sumas en el fichaje de atletas no locales en lugar de invertir en la formación de aquella base que garantizaría la consolidación y expansión del atletismo en su área de influencia geográfica. Ello se traduce en la falta de escuelas de atletismo con una estructura profesionalizada.
Los cadetes y juveniles que con suerte hayan tecnificado de manera adecuada y alcancen el éxito en la categoría júnior, encontrarán un sinfín de inconvenientes y falta de apoyo en su etapa universitaria, ya que en la universidad española no goza de un programa que facilite que estudios y deporte de élite vayan de la mano. Que el camino del deportista no este sembrado de dificultades casi siempre dependerá de la mayor o menor compresión de sus profesores, lo cual es una mera lotería. Éste es uno de los momentos críticos en el desarrollo del futuro atleta de alto nivel, y en más ocasiones de las deseables, el mundo del deporte pierde la batalla en beneficio del éxito académico. Triste en definitiva, ya que de existir una buena simbiosis entre ambas facetas, como sucede en el modelo norteamericano, el deportista no se vería obligado a elegir entre deporte y estudios.
Si el atleta en formación decide no seguir sus estudios tampoco recibirá las suficientes ayudas por parte de clubes y federaciones como para centrar sus esfuerzos en la mejora de sus marcas. Esta situación ha llevado a multitud de atletas directamente al mercado de trabajo, siendo mayoría los que no han podido simultanear el atletismo con su actividad profesional.
La salud de nuestro deporte depende en gran medida del nivel de nuestros entrenadores, y estos nunca han sido suficientemente apoyados. Respetando honrosas excepciones, el trabajo de los técnicos está casi siempre infravalorado. Gran parte de ellos lleva a cabo su labor de forma desinteresada, y cuando reciben alguna contraprestación económica, ésta no se ajustan al nivel de formación y dedicación. En mi experiencia como tutor de las prácticas de alumnos de la maestría de atletismo del Inefc de Lleida, comparto entrenamientos con alumnos que seguramente llegarían a ser grandes técnicos de atletismo, pero que prefieren prestar sus servicios como preparadores físicos en deportes de equipo o trabajar en gimnasios. Una decisión del todo lógica en jóvenes profesionales que buscan un trabajo con un nivel retributivo adecuado.
Francia ha optado por liberar a técnicos de sus obligaciones docentes en centros de enseñanza para que tengan mayor dedicación al atletismo. Gran Bretaña ha preferido invertir los recursos necesarios para su mayor protagonismo en Londres 2012, como hiciera España ante el reto de Barcelona 92, cuando surgieron en Catalunya los ya extintos Centres de Tecnificació, que dignificaron la labor de muchos técnicos. Estos pasos han permitido a ambas naciones el progreso, o como mínimo el mantenimiento, en los puestos más altos del medallero en los último campeonatos internacionales, incluidos los que implican a las categorías inferiores (juvenil, júnior y sub-23).
Pero no solo nuestras estructuras son desfavorables, también hay aspectos que pueden ser mejorados por parte de los principales protagonistas: atletas y entrenadores. Demasiados de ellos ponen todo el énfasis en el entrenamiento físico, dejando de lado lo referente a la mejora y desarrollo del potencial psicológico del atleta. Pocos ven la necesidad de introducir en sus rutinas de entrenamiento trabajos específicos de psicología deportiva con los que estimular la mejora de las aptitudes mentales. Yo me pregunto: cuando un atleta tiene un buen nivel de capacidad aeróbica o de potencia aneróbica, ¿dejamos por ello de trabajar estas cualidades? Claro que no, buscamos incrementarlas y mejorarlas. No solo hemos de recurrir a la psicología del deporte cuando el problema es evidente, sino que siempre ha de formar parte de nuestro programa, sea cual sea la capacidad del deportista. Seguramente algunas actuaciones en este mundial hubieran rayado a más alto nivel con un adecuado entrenamiento psicológico a lo largo de la temporada.
Probablemente el descenso en el medallero no sólo sea resultado de nuestras carencias, sino que también lo sea por el progreso  atlético de aquellos países que nos han superado. En los últimos tiempos el deporte ha tenido una fuerte expansión en naciones que, tiempo atrás, no ocupaban lugares de privilegio, pero que ahora compiten de igual a igual con el primer mundo, sea por el innegable talento de sus atletas o por el acierto de sus políticas deportivas. Seguramente España ha dado un paso atrás, pero otros han dado dos adelante, y esto hace más dolorosa la comparación.

dimarts, 30 d’agost de 2011

La salida más justa

En mi etapa como atleta nunca realicé una salida falsa (seguramente por mi usual mal tiempo de reacción, todo hay que decirlo), pero si participé en pruebas de velocidad en las que la partida se eternizaba tras diversos intentos nulos que, al ir sumándose, iban socavando mi capacidad de concentración ante el siguiente disparo. No olvidemos que el tiempo de reacción es inversamente proporcional al nivel de concentración.
Mucho ha cambiado la normativa de salidas desde aquella época, allá por la década de los 80. En aquel entonces cada competidor podía realizar una salida nula, siendo eliminado a su segunda infracción. Los atletas de pruebas combinadas podían realizar 2 salidas falsas, siendo eliminados a la 3a, deferencia que intentaba compensar la posible falta de concentración ocasionada por el cansancio acumulado prueba tras prueba.
En el congreso de la IAAF que tuvo lugar en Berlín, coincidiendo con el Campeonato del Mundo del 2009, se aprobó el cambio en la reglamentación de salidas, estableciéndose una aplicación progresiva que debería facilitar la transición de una a otra norma.
A partir del 1 de Noviembre de 2009 sólo se permitiría una salida falsa por carrera, siendo descalificado todo atleta que hiciera salida nula con posterioridad. Las pruebas combinadas volvían a quedar excluidas de esta norma, pero se rebajaban a dos las nulas permitidas a cada atleta.
A partir del 1 de Noviembre de 2010 cualquier atleta responsable de una salida falsa es descalificado. En las pruebas combinadas se permite una única salida nula, descalificándose al atleta que lleve a cabo la siguiente. La regla por lo tanto, queda ya vigente de esta manera, sin más periodos de transición o modificación. O al menos en teoría, pues desde su reciente aplicación muchos son los que propugnan lo injusto y restrictivo de la normativa. Las críticas arrecian aun más desde que, días atrás, Usain Bolt fuera descalificado en la final de los 100m.l. del mundial de Daegu, hecho que, evidentemente, restó atractivo a la prueba.
Mi punto de vista, en cambio, es contrario a esta revisión. La norma actual se me antoja la más justa, ya que reduce el número de salidas falsas en competición. Los velocistas son más cuidadosos en la realización de salidas nulas ante el peligro de inmediata exclusión. Con la norma anterior cualquier atleta podía arriesgarse y provocar una salida falsa con el objetivo de sincronizarse con el disparo y con suerte no ser amonestado. Aquellas dilatadas salidas que yo y tantos otros vivimos, con diversas nulas (recuerdo hasta 4 tentativas), son prácticamente impensables en la actualidad, y hoy en día difícilmente se contempla alguna prueba en las que se dé una salida falsa. Bajo mi punto de vista, la verdadera adulteración de la prueba estaba en la realización de reiteradas nulas, pues el nivel de concentración de los participantes se veía reducido, mientras que el desconcierto y nerviosismo de los mismos iba en aumento. Bien es verdad que nadie está exento de error y que cualquiera puede ser víctima de su nerviosismo, malogrando involuntariamente sus posibilidades en los startings. Pero no es menos cierto que esta norma elimina o reduce a la máxima expresión las posibilidades de aquellos que quieren competir con ventaja o vencer gracias a un golpe de suerte.  Al contrario de lo que podría parecer por la rigidez de la norma, actualmente no constato un mayor número de descalificaciones, aunque quizás alguna, como la del plusmarquista mundial, sea más notoria. Sería de desear que la desgracia del jamaicano no sea el desencadenante de una nueva modificación, sino que esta, si tiene que llegar, sea resultado de una reflexión a fondo sobre la cuestión. En todo caso espero que no se retroceda y se adopte la rigidez de la antigua Grecia, cuando el infractor era azotado, pues no creo que dicha medida ayudase a la promoción de nuestro deporte.... Para ello está bastando con la no retransmisión por parte de RTVE del 3r evento deportivo con mayor repercusión a escala mundial. ¡Vergonzoso!

dilluns, 8 d’agost de 2011

Campeonato de España Absoluto. Brillante colofón de la temporada para Arnau Erta


Arnau Erta Majó se desplazó al Campeonato de España Absoluto que tuvo lugar el pasado fin de semana en Málaga con el objetivo de mejorar su plusmarca con las vallas absolutas. Unas vallas con las que sólo había tenido alguna toma de contacto en contados entrenamientos. El objetivo parecía al alcance, ya que su mejor registro hasta el momento, 15"02, estaba por debajo de sus posibilidades.
El domingo 6 de Agosto el leridano competía sin complejos y lograba ser segundo en la primera semifinal de los 110m.v. por detrás de su compañero de entrenamientos y amigo Jackson Quiñónez, quien corría en busqueda de la mínima de asistencia para el Campeonato del Mundo. Los dos realizaban excelentes registros. Mientras Arnau cerraba el crono en 14"30, Jackson obtenia 13"58, que hubiera supuesto mínima B para Daegu de no ser por un viento de +2,1. Por lo tanto Arnau aún no había conseguido el objetivo. El registro era el deseado, pero el viento lo invalidaba. Al menos tendría una segunda oportunidad al haberse ganado por méritos propios un puesto entre los 8 mejores. El más joven de los 25 vallistas participantes se metía en la final, consiguiendo de esta manera el brillante colofón de una excelente temporada en la que ha sido campeón de España Júnior de 60 y 110m.v., 9º en el Campeonato de Europa de la misma categoría, lider español y plusmarquista catalán júnior de la especialidad bajo techo y aire libre. Ahora solo tenía que disfrutar de la experiencia que le había llevado a ser finalista en su primer Campeonato de España Absoluto. Y finalmente la aprovechó, consiguiento un 7º puesto que deja muy buen sabor de boca al ir acompañado de un tiempo de 14"48 (+0,7), mejor marca personal con las vallas de 1'06m.
Ahora es el momento de disfrutar de unas merecidas vacaciones después de una gran temporada en la que Arnau ha tenido que lidiar con entrenamientos y estudios universitarios, en un país que, como ya sabemos, no cuenta con las estructuras necesarias para facilitar la compatibilización de dichas actividades.

dissabte, 30 de juliol de 2011

Arnau Erta 9º en el Europeo y nuevo récord de Catalunya Júnior


Ha faltado muy poco! Sólo una centésima ha apartado a Arnau Erta Majó de la final de los 110m.v. del Campeonato de Europa Júnior de Atletismo que ha tenido lugar en Tallinn, capital de Estonia. Una verdadera lástima, ya que el vallista de Lleida tenía recursos suficientes para estar entre los 8 mejores de Europa. Lo demostró durante la jornada matinal del 22 de Julio, al ganar con autoridad su eliminatoria con un tiempo de 13"97, pero el exceso de presión le pasó factura en la semifinal de la tarde, especialmente en la primera parte de la prueba. Una discreta salida lastró en demasía el resto de la carrera, y a pesar de la excelente remontada en las últimas vallas, no pudo más que clasificarse en 4 posición, a una centésima del francés Cherif Banda que a la postre entraría en la final con el último tiempo. A pesar de todo ello Arnau volvió a establecer un nuevo récord de Catalunya con un tiempo de 13"94, segunda mejor marca española júnior de todos los tiempos, a tan solo 8 centésimas del récord de España que ostenta Francisco Javier López con 13"86. 
Por lo tanto un 9º puesto y una mejor marca personal, buen bagage para el leridano, que en líneas generales tuvo una actuación más que notable. En el 2009 Arnau fué 4º en el Campeonato del Mundo Juvenil, en el 2010 llegó a las semifinales del Campeonato del Mundo Júnior, y este año ha estado a punto de ser finalista en el Campeonato de Europa, consolidando así una excelente trayectoria que esperamos tenga continuidad durante los próximos años en la categoría sub-23, donde dará el definitivo salto a las vallas de 1'06cm.
Por su parte, el resto de compañeras de Lleida tuvo una actuación desigual, pero igualmente meritoria si tenemos en cuenta las circunstancias. Marina Manjón realizó su mejor marca personal en la prueba de los 800m.l. con 2'09"03 y, como en el caso de Arnau, cerró el campeonato a un puesto de la final. El dia anterior Paula Martínez saltaba a la pista con la intención de realizar un buen papel en los 10.000m. marcha. Lo intentó con todas sus fuerzas, pero el calor y humedad reinantes, y principalmente su lesión de menisco, no le permitieron competir en condiciones. Finalmente el fuerte dolor de rodilla acabó por retirarla de la prueba.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Ramón García, operado de su antigua rotura de ligamentos.

Han pasado 5 años desde aquella tarde de Junio. En Tárrega tenía lugar un trofeo de fútbol alevín donde se enfrentaban diversos y conocidos clubes. En sus filas ya despuntaban prometedores jugadores que soñaban con emular los más conocidos cracks del deporte rey. Entre ellos se hallaba Ramón García Seuma, un ágil delantero de la Unió Esportiva Lleida que ya había tenido el privilegio de formar parte de la selección catalana de fútbol. Muchos le auguraban un gran porvenir, pero aquel día sus ilusiones se verían truncadas por una inoportuna lesión. En una jugada, un mal apoyo de su pierna izquierda propicia la rotura del ligamento cruzado interior de la rodilla. Un percance que dará un vuelco a su trayectoria deportiva. El fútbol perdía (al menos momentáneamente) un gran jugador, pero el atletismo estaba a punto de ganar un extraordinario velocista. 
Un lustro más tarde, cuando Ramón ha concluido su crecimiento,  ha llegado el momento de afrontar la operación quirúrgica que ha de subsanar la rotura. Por ello, hace dos semanas, nuestro atleta se sometió a la intervención que debe dar por finalizada esta difícil etapa. Durante todo este tiempo, y a pesar de sus evidentes limitaciones, Ramón se ha ganado un lugar entre los mejores sprinters del estado al proclamarse subcampeón de España Cadete de 100m.l. en 2010, y Juvenil de los 60m.l. de pista cubierta el 2011. Una trayectoria que no ha tenido continuidad este verano por los cambios en la fecha de su operación, que inicialmente debía tener lugar al inicio de la temporada de aire libre, pero que a la postre se ha ido posponiendo hasta el mes de Julio. Por ello, según las primera programación, después de la temporada indoor decidimos dejar de entrenar y solo los continuos retrasos nos han permitido participar en los campeonatos estivales, aunque sin la pertinente preparación.
Ahora queda por delante lo más duro, una larga recuperación que puede llegar hasta los 7 meses. Un periodo difícil para Ramón, ya que estará alejado del deporte que tantas satisfacciones le ha producido. Pero no hay prisa, lo más importante es que vuelva sin merma y en condiciones de entrenar en plenitud de facultades, como hasta ahora nunca ha podido ser. Nosotros le esperamos con los brazos abiertos.

dimarts, 12 de juliol de 2011

3 leridanos al Campeonato de Europa Júnior de Atletismo

Finalmente, y tal como ya adelantábamos en la anterior noticia, 3 atletas de Lleida han sido convocad@s por la Real Federación Española de Atletismo para formar parte de la selección que competirá en el Campeonato de Europa Júnior que tendrá lugar del 21 al 24 de Julio en Tallinn, capital de la república báltica de Estonia.
L@s deportistas que han obtenido el billete para tan destacado evento son el leridano Arnau Erta Majó (FCB) en los 110m.v., la marchadora asturiana afincada en Lleida Paula Martínez Cacheiro (FCB) en los 10.000m.m, y la mediofondista del Pallars Sobirà Marina Manjón Rivadulla (AAC) en los 800m.l. Tod@s ell@ se han proclamado campeon@s de España de las citadas pruebas en el pasado Campeonato Júnior al aire libre celebrado en Xàtiva, y dos de ellos, Paula y Arnau, lideran el ránking español, mientras que Marina es segunda a tan solo 5 centésimas de la primera clasificada. A pesar de tan buenas credenciales van a tener que rallar a gran altura para llegar a los puestos de privilegio del Europeo, dado el nivel actual del atletismo júnior en Europa.  En el ránking europeo Júnior Paula está situada en la 18a posición, Arnau en la número 21, mientras que Marina no figura entre las 30 primeras clasificadas. Esperemos que tod@s ell@s puedan superar estas espectativas, y por ello les deseamos toda la suerte posible para tal cometido.

Lleida en el Campeonato de España Júnior 2011

Arnau Erta Majó (FCB) se impuso en la final de los 110m.v. del Campeonato de España Júnior celebrado este fin de semana en la localidad valenciana de Xàtiva, obteniendo, de paso, el billete para el Campeonato de Europa de esta misma categoría al ya poseer la mínima de participación. El vallista leridano marcó 14"17 (+1.9) en semfinales y 13"91 (+2.7) en una disputada final con el tolosano Lander Gil y el tarraconense Marc José que, a la postre y por este orden, fueron sus acompañantes en el podio.
Otros atletas de Lleida que tuvieron una actuación destacada fueron Paula Martínez (FCB) que también obtuvo el oro en los 10.000m. marcha con 50'17"58, y  Marina Manjón (AAC), ganadora a su vez de los 800m.l. con 2'10"52. Ambas atletas también tenían con anterioridad la mínima europea y por lo tanto también estarán del 21 al 24 de Julio en Tallin (Estonia).  Otra atleta de nuestras comarcas que subió al podio fue Elena Llobera (Lleida UA), medalla de planta en el salto de longitud con una mejor marca de 5'78 (+1.0).
Cerca de las medallas estuvieron el mediofondista de Isona Jonathan Gázquez (FCB), 4º en los 800m.l. con 1'55"19, y la vallista Alba Aguilà (FCB) quien tuvo que conformarse con la 5a posición en los 100m.v., acreditando una marca de 14"49 (+2.7).
Mención aparte merece el componente de nuestro grupo Jonathan Gázquez,  quien finalmente mostró claros síntomas de mejora en el certamen estatal, lo cual le permitió luchar por las medallas, aunque finalmente fuera 4º. De esta manera ha cerrado una buena temporada en la que ha obtenido la medalla de bronce indoor en la prueba de los 800m.l. Lástima que el camino ascendente iniciado en la etapa hivernal no tuviera la deseable y lógica continuidad al aire libre. A pesar de todo creo que este joven atleta sabrá rectificar los errores cometidos y darnos aún muchas más satisfacciones. En sus manos está, principalmente!

dimecres, 6 de juliol de 2011

Arnau Erta, récord de Catalunya Júnior de los 110m.v. en Mannheim

El fin de semana del 2 y 3 de Julio tuvo lugar la Junioren Gala en Mannheim, una excelente reunión atlética  organizada por la Federación Alemana de Atletismo (Deutscher Leichtathletik-Verband) en la que se dieron cita algunos de los mejores júniores europeos, muchos de ellos en busca de la mínima de participación para el próximo Europeo de Tallin (Estonia), que tendrá lugar del 21 al 24 de Julio. Dicho certámen supone un ejemplo a seguir para el resto de federaciones nacionales. Una perfecta organización que cuida el más mínimo detalle, al tiempo que se conjuga con una gratificante sensación de familiaridad. La instalación se vistió con sus mejores galas: abundante y buen material atlético; marcadores electrónicos y medidores ópticos; profusión de medios informáticos que permitían una diligente transmisión de la información y los resultados; gravación de las diversas pruebas realizadas para su posterior edición en internet; servicios médicos y fisioterapeúticos de alto nivel para cualquier atleta que los pudiera necesitar (como fué el caso de Arnau), que incluían tratamientos convencionales y alternativos, como  la acupuntura; zona de calentamiento exterior i indoor, esta última incluso habilitada para lanzamientos; àrea de restauración y descanso a precios asequibles.... Una gozada! Ni un solo lunar. Detalles tan simples como el rápido cambio de recta en las pruebas de velocidad en función del sentido del viento dicen mucho de la manera en que se conoce y vive el atletismo en esos lares. Mucho nos queda por aprender de la organización centroeuropea. Sin duda en España faltan iniciativas de este calibre, que reforzarían la progresión y motivación de nuestros jovenes atletas.
Pero centremonos en el resultado deportivo de la expedición española. Tres atletas de la RFEA participavan en el meeting: Didac Salas (FCB), 2º en pértiga, igualó su MMP con 5'40m.; Pablo Torrijos (Playas de Castellón), se impuso el sabado en la prueba de triple salto con 15'67m (0,0), siendo octavo en domingo en la longitud con 7'19m (+0,5); y Arnau Erta Majó (FCB), que en la jornada de domingo consiguió la segunda marca española júnior de todos los tiempos al imponerse en la 3a semifinal de las vallas cortas con un crono de 13"95 (+0.2), a tan solo 9 centésimas del actual récord de España. El leridano también lo habia intentado durante la jornada del sabado, pero Arnau no acabó de entrar en competición en las semifinales, y en la final "B", el  sueco Filip Lööv, quien corría a su lado, le golpeó sobre la valla cuando Arnau luchaba por mantener la primera posición, cortando así su progresión. En la caida de ese desequilibrio colocó mal el pie y sufrió un leve esguince de tobillo del que tuvo que ser tratado de cara a las semifinales del domingo. En resumen, el sabado el leridano tuvo que conformarse con repetir en dos ocasiones su antiguo récord personal de 14"02.  Todo ello le sirvió para coger confianza de cara a la jornada final, donde finalmente venció en su semifinal marcando un nuevo récord de Catalunya, y todo ello a pesar de las molestias en el tobillo que ya no le permitieron llevar a cabo la final.
Gran bagage el recogido por el vallista de Lleida de cara a la próxima cita, el Campeonato de España Júnior de este fin de semana en Xàtiva. Con la mínima en el bolsillo, Arnau podrá afrontar con mayor tranquilidad el evento, centrándose en la lucha por las medallas.

Fotografías de la Junioren Gala 2011
3a Semifinal de la jornada del domingo 3/7/11: 13"95 (+0,2) 
 Final B de la jornada del sabado 2/7/11: 14'02 (-0,8)

dilluns, 20 de juny de 2011

Arnau Erta Majó, establece el récord de los Campeonatos de Catalunya Júnior

El atleta del FC Barcelona, Arnau Erta Majó se han proclamado campeón de Catalunya en categoría Júnior en el Campeonato realizado el pasado domingo 19 de Junio en la ventosa pista barcelonesa de la Mar Bella. Arnau Erta, además ha establecido un nuevo récord de los Campeonatos al realizar una marca de 14"46 (-1,7) en las semifinales de los 110m. vallas. En la final ningún participante pudo mejorar el tiempo de semifinales por culpa del fuerte viento reinante. Pero lo más contradictorio fue la medición del anemómetro, que marco -0,5. Tan solo es necesario ver el video que se adjunta en este artículo para comprovar como las vestimentas y cabelleras de los asistentes se mueven con fuerza en sentido contrario a la marcha de la prueba. ¡Ver para creer!
Por su parte, la marchadora asturiana afincada en Lleida Paula Martínez (FCB), también obtuvo la medalla de oro en la prueba de los 5000m. marcha al cerrar el crono con unos destacados 23'56"25. Otros atletas de Lleida que suvieron al pódio fueron los medio fondistas Jonathan Gázquez (FCB) plata en los 800m.l. con 1'55"80 y Marina Manjón (AAC), oro en los 1500m.l. con 4'37"64, la vallista Alba Aguilà (FCB), bronze en los 100m.v. con 14'99 (-0,8) y la saltadora Elena Llobera (Lleida UA), oro en salto de longitud con 5,54m (+2,3) y plata en 100m.l. con 13"30 (-3.5).

Fotografías del Campeonato de Catalunya Júnior 2011

Video de la final de los 110m.v. del Campeonato de Catalunya Júnior 2011


 Arnau Erta en Tv Lleida, el 23 de Junio de 2011

Las medallas se ganan en los entrenamientos y se recogen en los campeonatos

El talento no es suficiente para conseguir el triunfo. El éxito es el fruto de dias y dias de esfuerzo sobre la pista, el campo o el gimnasio. Las medallas se ganan en los entrenamientos y se recogen en los campeonatos. Lo que es un axioma para todos aquellos que llevamos décadas en el deporte de alta competición, no es tan evidente para los más jóvenes. Su vitalidad, su inexperiencia, su descaro ante la vida, les hace suponer que podrán con todos las obstáculos, sobreponiéndose, con inusual facilidad, a todas las adversidades que se les planteen. Pero las cosas no son tan fáciles y la realidad normalmente es más tozuda.
Durante este fin de semana divers@s atletas del grupo han empezado a entender esta máxima. Muchos de ellos tienen el talento suficiente como para estar un paso por delante del objetivo alcanzado, pero diversas situaciones personales y extradeportivas les han alejado de los objetivos planteados al inicio de la temporada. Espero que alguno haya aprendido la lección y vuelva a la senda de la que no debía haber salido; que otr@s inviertan en esta actividad en coherencia con sus demandas depotivas; y que el resto pueda corregir aquellas situaciones del todo involuntarias que no les han permitido obtener un mejor rendimiento.
Como entrenador estoy satisfecho con los resultados obtenidos este fin de semana. Difícilmente se podían obtener mejores resultados con la inversión realizada por los afectados. Pero la pregunta es: ¿Lo están ell@s? Si la respuesta es negativa, espero que se actue en consecuencia.
Dejando de lado la reflexión y centrándonos en los cronos y posiciones del fin de semana, cabe destacar que Ramón García (Lleida UA) ha sido 6º en la final de los 100m.l. del Campeonato de España Juvenil realizado en Granollers, con 11"41 (-1,5), mientras que Mireya Oliver (Hinaco Monzón) y Camilo Ariel González (AAC) han llegado a las semifinales de la misma prueba y campeonato. Mireya realizando una marca de 13"03 (-1,9) y Camilo, obteniendo una nueva mejor marca personal de 11"42 (+0,8). Además, éste último atleta ha conseguido ser campeón de España con el cuarteto de 4x100 de l'AAC, marcando de paso un nuevo récord de Catalalunya con 43"08.  En la ventosa pista de la Mar Bella de Barcelona, Jonathan Gázquez (FCB) se ha proclamado subcampeón de Catalunya Júnior de los 800m.l. con un registro de 1'55"80. Por último, en el Campeonato de Catalunya Cadete llevado a cabo en Vic, Laura García-Fojeda (FCB) ha sido semifinalista en la prueba de los 100m.l. con 13"55 (-0,7), Amaia Aldabó (Lleida UA), también se ha apeado en las semifinales de los 300m.ll. al marcar 46"30, y Genís Comella (Lleida UA) ha sido el mejor, al acabar 5º en la prueba de los 3000m.l. con 10'11"69.


dissabte, 11 de juny de 2011

Laia Vilalta, tancant el cercle.

14 mesos després que comencessin els problemes en el genoll de la Laia, ha arribat la seva intervenció quirúrgica. Una artroscòpia i l'extirpació d'una porció de la seva ròtula bipartida semblen haver tancat un cicle de proves mèdiques, multiplicitat de diagnòstics i minuciosa dedicació en els entrenaments per tal de contrarestar el dolor. Ha estat un període difícil, frustrant i desencoratjador, tot i més quan aquest arribava just després d'assolir el millor resultat esportiu de la Laia, la medalla d'or en els 400m.ll. del Campionat d'Espanya Indoor 2010, on aconseguia l'actual rècord de Catalunya Absolut (54"45). Durant aquest període diversos especialistes diagnosticaven que l'atleta patia una condropatia rotuliana, algun altre, en canvi, parlava d'inflamació del greix de Hoffa, mentre que també hi havia qui centrava el problema en l'estructura del seu genoll o en una possible calcificació a la ròtula. Un cop analitzada l'articulació amb l'artroscòpia la condropatia queda totalment descartada. Els cartílags del genoll són en perfecte estat, la qual cosa és una excel·lent noticia.
De res serveix criticar facultatius mèdics per errar el diagnòstic. No ho farem, tot i més quan tots han intentat fer el millor possible el seu treball. Però si volem agrair la professionalitat i l'interès que han demostrat els dos membres del quadre mèdic del Futbol Club Barcelona que més ens han ajudat: el doctor Jordi Puigdellivol, que ha realitzat la intervenció i que fou el primer en diagnosticar la ròtula bipartida, i el doctor Ramon Pi que, com ja va fer quan la lleidatana patí una fascitis plantar, sempre ha fet costat la Laia. Sense ells encara seriem donant pals de ceg.
Ara toca passar pàgina i centrar-nos en tot allò de positiu que ens hagi pogut aportar aquesta experiència, aprofitant tot el que hem après per millorar encara més en situacions de risc. Per davant tenim 3 setmanes caminant amb l'ajut d'unes crosses, i el mes següent amb treball de rehabilitació. Després d'aquest període arribaran les vacances d'Agost, en les que s'hauran de carregar les piles per començar Setembre amb noves il·lussions i entrenaments. La temporada 2011-2012 ha de ser especial, i no renunciem a res. Aquesta esportista s'ho mereix.

 Laia Vilalta al Telenoticies de Tv Lleida del 16 de Juny de 2011

dissabte, 4 de juny de 2011

3 medalles, un rècord català i un 4t lloc al Campionat Autònomic Juvenil

Amb el mes de Juny s'inicia una marató de competicions que ens portarà per arreu en recerca de marques i medalles, un preciat botí que no sempre aconseguirem, però que constitueix l'essència del nostre esforç, el perquè de tot plegat.
La primera aturada en aquest viatge ens ha portat fins les Terres de l'Ebre, a Amposta, on ha tingut lloc el Campionat de Catalunya Juvenil d'Aire Lliure. Allí, tres atletes del grup, dos velocistes i una fondista, han competit per donar forma a les seves il·lusions. Isma i Ramón ho han assolit amb escreix, mentre que Camilo s'ha quedat a mig camí.
Isma Neggazi (Lleida UA) matinava per arribar a temps a la primera prova de la competició, els 3000m.ll. femenins que tenien lloc a les 10'00h. I desprès de tot, llevar-se a les 6 del matí ha tingut la seva recompensa, doncs la lleidatana ha obtingut una valuosa medalla de bronze que ha vingut acompanyada de la seva millor marca personal: 11'24"64. Finalment Isma, que en pista coberta es va quedar a les portes, ha guanyat la primera medalla de la seva vida esportiva, un metall que fa justícia a l'esforç i l'entrega que diàriament aboca a la pista. Les seves llàgrimes de felicitat les he viscut com una recompensa personal.
Una hora més tard arribava el torn dels velocistes. Ramón i Camilo es donaven cita als 100m.ll. amb sort desigual. Ramón García (Lleida UA) aconseguia una nova medalla, en aquesta ocasió d'argent, i que no ha estat d'or tan sols per milèsimes. La lluita entre ell i Alberto Megino (FCB) s'ha decantat finalment del costat del barceloní. Llàstima que els 11"14 obtinguts per ambdós no pugin registrar-se com a marca personal per un vent favorable de +2.7, que ningú encara entén com han pogut ser mesurats per l'anemòmetre, ja que a l'hora de la final el vent era imperceptible. Malgrat tot, el Ramón marcava en semifinals uns excel·lents 11"24 que si ja són oficialment la seva marca personal. Per la seva part Camilo Ariel González (AAC) també aconseguia en semifinals el seu millor registre personal al ser segon amb 11"49, posició i temps que li atorgaven una plaça a la final. Però en aquesta, una inoportuna sortida nul·la tirava per terra les seves il·lusions. Al menys, el de Tremp ha pogut treure's l'espina en la prova dels 200m.ll. al ser 4t amb una nova marca personal de 23"35, i en el relleu 4x100m.ll., formant part de l'equip de l'AAC. En aquesta darrera prova ha obtingut una medalla d'or i ha marcat el nou rècord de Catalunya (43"92). Així doncs, i malgrat l'incident dels 100m.ll., Camilo ha quallat un gran campionat. Totes les marques realitzades en aquest campionat pels dos velocistes lleidatans són mínima pel proper Campionat d'Espanya Juvenil que tindrà lloc a Granollers els propers 18 i 19 de Juny.

diumenge, 29 de maig de 2011

Mireya de nou en una final estatal, i tots/es els/les cadets a la final autonòmica.

L'aragonesa Mireya Oliver Buil ha estat 6è a la final A dels 100m.ll. del Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques Juvenils, assolint una nova marca personal al parar el crono en 12"77. Mireya s'havia classificat en 3a posició a les semifinals amb 12"87, el que ja suposava una millora de 2 centèsimes en la seva antiga marca.
La nostra companya està realitzant un bon final de temporada, malgrat no assistir amb assiduïtat als entrenaments per motius acadèmics, i esperem que aquesta línia ascendent tingui continuïtat fins el proper Campionat d'Espanya Juvenil que tindrà lloc a Granollers el cap de setmana del 18 i 19 de Juny. A la ciutat vallesenca l'objectiu de Mireya serà lluitar per entrar a la final dels 100m.ll., consolidant així una posició entre les millors, com ja va ocórrer en la prova dels 200m.ll. del passat Campionat d'Espanya Juvenil Indoor, on també va ser 6a.
 En un altre ordre de coses també cal destacar que aquest dissabte 28 de Maig ha tenir lloc la fase prèvia del Campionat de Catalunya Cadet a Tarragona, on Laura García (FCB), Amaia Aldabó (Lleida UA) i Genís Comella (Lleida UA) van obtenir la classificació per a la final que tindrà lloc a Vic el 18 de Juny. Per tant, objectiu assolit pel 100% dels efectius del grup. Laura va competir propera a les seves marques, malgrat que la seva sèrie va patir de major vent contrari que la resta (-1,2). L'actuació més destacada fou la d'Amaia, que realitzà millor marca personal en la prova de 300m.ll. amb 45"93. Per la seva part Genís no va poder competir al seu millor nivell, doncs encara és recuperant-se del fort i llarg procés febril que ha patit els darrers dies, i que ha necessitat de l'administració d'antibiòtics. Però al menys Genís ha obtingut la classificació per a la final, i ara gaudirà de 3 setmanes per continuar treballant i recuperar el to.
A tots ells moltes felicitats!

diumenge, 22 de maig de 2011

Berta i Julia classificades per a la final catalana dels 1000m.ll. infantils

Les atletes més joves del grup van quallar una destacada actuació a la fase prèvia del Campionat de Catalunya Infantil que va discórrer durant tot el dissabte 21 de Maig a la pista Moisès Llopart del Prat de Llobregat. Tant Berta Cabanas (215-FCB) com Julia Domínguez (279-Lleida UA) van competir a la prova dels 1000m.ll. buscant una de les 12 places que donaven pas a la final del proper dissabte 11 de Juny a Terrassa, i ambdues ho van aconseguir amb escreix.
Berta va ser 2a amb un registre de 3'19"21 (MMP), mentre que Julia arribava en 7a posició i realitzava una marca de 3'27"27 (MMP). Ambdues atletes van assolir, per tant, les seves millors marques personals en la prova del quilòmetre. Malgrat els bons resultats, la manera com va discórrer la cursa, així com d'altres aspectes, fan creure que les dues corredores són en disposició de millorar aquests registres durant l'esmentat fase final. Sens dubte que lluitaran per ser entre les privilegiades. Molta sort!